Són uns 800 i estan dispersats per diferents presons d’Espanya i França. Es troben a milers de kilòmetres de casa però estan ben presents als seus pobles. Els seus rostres ocupen places, balcons, murs i pancartes i no hi ha celebració important en la qual no se’ls recordi. L’esquerra abertzale sempre que pot honora als presos d’ETA.

El Lehendakari Patxi López i el seu conseller d’interior, Rodolfo Ares, s’han proposat erradicar dels carrers qualsevol símbol d’ETA i, per suposat, han posat en el seu punt de mira les milers de fotos de presos que estan escampades per tota Euskal Herria.

La guerra de banderes al País Basc –ja superada després que els tribunals espanyols hagin imposant l’espanyola a totes les institucions d’Euskadi– ha donat pas a la guerra de les fotos. Des de fa setmanes una estampa habitual és veure com els ertzaines es dediquen a netejar les façanes i les parets de fotos de presos. En la seva croada de “tolerància zero” contra el moviment independentista, Ares no està disposat a donar ni un sol respir ni una sola escletxa a l’esquerra abertzale i això passa també per foragitar-la dels carrers. Els socialistes no es conformen només amb la il.legalització política, també volen que Batasuna i els seus simpatitzants no tinguin cap presència pública.  El zel de la policia autonòmica basca arriba fins al punt de detenir a persones que porten enganxades a la samarreta fotos de reclusos.

Des d’Aralar es critica aquesta operació de neteja d’Ares perquè considera que no existeix base legal per actuar contra les fotos. El mateix opina el PNB. El seu president a Guipúscoa, Joseba Egibar, adverteix que “hi ha sentències sobre benvingudes, homenatges i exhibició de fotos. Prohibir-ho suposaria també una limitació del dret d’expressió.” Però els socialistes no fan cas de les crítiques. El portaveu parlamentari del PSE, José Antonio Pastor, assegura que “la contundència de la policia basca és exempleritzant i necessària.” És a dir, no hi ha marxa enrere. Tot el contrari. El departament d’interior pensa intensificar aquesta campanya de neteja contra la simbología d’ETA. De moment Rodolfo Ares ja ha destinat un ajut de 500.000 eurus als ajuntaments per retirar fotos, cartells i tot el que calgui.

Per Ezker Batua cal trobar l’equilibri entre la llibertat d’expressió i la legalitat vigent perquè, com recorda aquesta formació, no tot s’ha de considerar enaltiment del terrorisme, “hi ha un seguit de reivindicacions quer són legítimes i legals, com l’acostament dels presos a Euskal Herria.”
En la pràctica, quan l’Ertzaintza retira les fotos d’un carrer, poques hores més tard tornen a aparèixer els rostres dels presos i, sovint, tot acaba esdevenint una cacera entre gats i ratolins. Per aquesta raó el moviment pro-amnistia assegura que l’estratègia d’Ares és “estèril perquè no aconseguirà que desaparegui la solidaritat cap els presos.”