Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Que una organització armada després de 50 anys d’activitat i gairebé 900 morts a les espatlles estigui pensant en abandonar la violència hauria de ser motiu de joia per a l’Estat que la pateix. És més, el govern d’aquest Estat hauria d’estimular, protegir i respectar els moviments dels líders que aposten per enterrar les armes. El govern espanyol, no.

Els actuals mandataris del Palau de La Moncloa no desitgen que la política desactivi ETA. Prefereixen una ETA grapitzada amb uns baixos nivells de violència a una esquerra abertzale volcada única i exclusivament en els mètodes polítics i democràtics. Si algú pot conduir ETA i el conjunt de l’independentisme basc cap a un escenari de pau, aquest algú no és cap altre que Arnaldo Otegi. I què han fet Zapatero i Rubalcaba amb ell? Carregar-lo de causes judicials i empresonar-lo, perquè s’estigui quiet.

Zapatero el va definir com un “home de pau”, però il.legalitzat i entre reixes. Curiosa forma d’afavorir que la dissidència basca abraci les urnes i s’acomiadi per sempre de les armes. L’Estat sap que ETA es desactivaria avui mateix si la Constitució espanyola reconegués el dret del poble basc a l’autodeterminació. L’esquerra abertzale cada cop està més convençuda que la millor manera d’aproximar-se a aquest objectiu és la lluita política. Només la política, sense pistoles ni bombes i sumant les forces de tots els partits abertzales per obligar el govern espanyol a seure en una mesa de negociació.

Que una organització independentista que durant dècades ha justificat l’ús de la violència estigui donant passes per construir des de la política un Front Abertzale hauria de ser motiu de joia per a tots els partits que defensen la creació d’un Estat Basc. És més, totes les formacions que es declaren independentistes haurien d’estimular, protegir i respectar els esforços de Batasuna i dels seus dirigents per canviar d’estratègia: passar de la confrontació armada amb l’Estat a la confrontació democràtica. Però no. Els recels, les desconfiances i el partidisme impediran a curt i mig termini poder vestir una alternativa política unitària del nacionalisme basc.

El PNB no vol un Pacte de Lizarra-2 perquè ho considera un mal negoci. La prioritat de Sabin Etxea no és la independència d’Euskal Herria sinó controlar les tres diputacions forals basques i governar una Euskadi autònoma i mal encaixada a Espanya. I Aralar tampoc pensa moure un dit a favor del Pol Sobiranista perquè el veu com una amenaça al seu futur com a partit polític. Una Batasuna legal impulsora de la Casa Gran de l’Independentisme suposarà a la llarga la desaparició o absorció d’Aralar. Eusko Alkartasuna, en canvi, sí que entra en l’operació Casa Gran però no pas per fervor independentista, o almenys no és aquest l’únic motiu.

EA ha vist reduïda greument la seva representació parlamentària a Euskadi i necessita un salvavides. Pot cometre l’error de confondre el Front Abertzale amb una joguina electoral amb la qual recuperar els vots perduts. Tots aquests factors externs poden perjudicar o alterar la reconducció de l’esquerra abertzale cap a posicions exclusivament polítiques i pacífiques. No es pot negar tampoc l’existència d’un factor intern, de la mateixa esquerra independentista, que pot dificultar les coses. És cert que totes les organitzacions del Moviment d’Alliberament Nacional Basc –inclosa ETA– troben necessari el canvi de cicle i d’estratègia, però també és cert que són molts els que dins de l’esquerra abertzale no comparteixen les formes i els ritmes que Otegi ha injectat en tota aquesta operació.

I una altra qüestió que s’ha de tenir present: que l’esquerra abertzale viri cap a la política no vol dir que ETA deixi de cometre atemptats immediatament. ETA es reserva el dret d'actuar quan ho cregui convenient perquè el camí que s’iniciarà les pròximes setmanes és una cursa de fons. Una marató. No es modificarà res de la nit al dia. Serà un procés difícil i lent, amb avenços i retrocessos, amb sabotatges d’uns i boicots dels altres. Com bé saben el govern espanyol i els mitjancers internacionals, ETA no desmobilitzarà els seus comandos ni tampoc inutilitzarà els seus arsenals a canvi de no res.

ETA

, 

esquerra abertzale

, 

Zapatero

, 

PNB

, 

Euskal Herria

, 

Batasuna

, 

Arnaldo Otegui