Abans de tornar a Belfast, un dels facilitadors de l’últim procés de pau, el capellà irlandés Alec Reid, va donar un consell d’or a l’esquerra abertzale: “A més iniciativa

política, més repressió de l’Estat i, a més repressió de l’Estat, més iniciativa política”. El pronòstic de l’amic de Gerry Adams s’ha complert a la perfecció.

Zapatero no ha donat cap respir a l’esquerra abertzale i ha intensificat la pressió en tots els fronts. Els policies de Rubalcaba i els jutges de l’Audiència Nacional fan tot el possible per minar la resistència de l’independentisme basc i per obstaculitzar l’aposta de la il.legalitzada Batasuna a favor de les víes exclusivament polítiques i democràtiques. Diu el govern espanyol que només es creurà la nova estratègia adoptada quan ETA cometi un atemptat i l’esquerra abertzale el condemni obertament. El PSOE, doncs, està a l’espera d’un atac d’ETA per verificar les intencions reals dels independentistes.

El gabinet de Zapatero és bomber i alhora piròman. Si no hi ha atemptat continuarà ignorant i rebutjant el gir polític de Batasuna i, d’aquesta manera, eludirà afrontar en clau política la resolució del conflicte basc. Si ETA ataca dirà que ja ho havia advertit, que ETA no vol deixar les armes i, acte seguit, preguntarà a l’esquerra abertzale si comndema o no. En cas que no es desmarqui de la violència en els termes que desitja el govern espanyol, llençarà a la paparera tota l’estratègia de pau impulsada per Arnaldo Otegi i Rafa Díez.

Zapatero vol guanyar temps i ajornar tot el que pugui el moment que haurà de tornar a seure –ell o el seu successor– en una mesa de negociació amb ETA. De moment ja aconseguit que a Otegi li caigui una condemna més, dos anys de presó i setze d’inhabilitació absoluta, estirant com un xiclet l’eteri delicte d’enaltiment del terrorisme. Amb tot, al discurs oficial del PSOE li ha sortit una petita esquerda anomenada Jesús Egiguren. El president dels socialistes bascos s’ha desmarcat de la línia dura Rubalcaba-Ares i avança que si l’esquerra abertzale completa el seu viatge cap els mètodes democràtics, el govern d’Euskadi ajudarà a resoldre la situació dels presos d’ETA i contribuirà també a que Batasuna recuperi la legalitat. Davant la possibilitat que en el futur es torni a reprendre una negociació entre independentistes i socialistes, el PNB, –sempre reaci i gelós a una entesa d’aquest tipus– augmenta el seu llistó d’exigència. Joseba Egibar: “Batasuna no guanyarà credibilitat només amb la condemna d’un atemptat. Ha de dir que la violència s’ha acabat”.

Qui també ha volgut dir-hi la seva és Jaime Mayor Oreja. L’europarlamentari del PP surt del seu llimbs particular i alerta que un grup de mitjancers internacionals es disposen a impulsar a Espanya un procés de pau similar al del Nord d’Irlanda. Zapatero deu pensar el mateix, per això ha aprofitat la denúncia –gens casual ni gens innocent– de l’Audiència Nacional que revela una suposada aliança militar entre ETA i les FARC colombianes a l’ampara de Veneçuela i Cuba. L’objectiu d’aquesta nova maniobra político-judicial és restar crèdit internacional a l’esquerra abertzale i entorpir la feina callada dels mitjancers estrangers que treballen a favor d’una pau basca des de l’eix format per Irlanda, Suïssa i Sudàfrica. Un eix del mal des de la perspectiva de l’Estat espanyol. Els coneguts vincles ETA-FARC-Hugo Chávez recuperats ara d’urgència són només una desesperada maniobra de distracció de la diplomàcia espanyola perquè en el cas basc tot continui empantanat i res no es mogui.

A Belfast, Ginebra i Pretòria han pres nota de com se les gasta l’actual executiu socialista, però l’intent obstruccionista ha resultat fallit. És tant evident que no cola. I absurd, perquè l’únic que ha aconseguit Zapatero és situar a ETA, novament, a l’aparador internacional i fomentar el mite d’una ETA omnipresent en el mòn, de la selva Colombiana a les valls guipuscoanes. Una ETA molt afeblida, segons la versió oficial, però això sí, amb llargs tentacles. Els mesos passen i, a Madrid, Zapatero i Rubalcaba es pregunten per què ETA triga tant en cometre un atemptat... o un segrest. Sense ETA no saben què fer. No s’aclareixen.