La substitució del senyal de TV3 per TV3CAT (que consolida la retallada de continguts de la cadena pública de Catalunya a les Illes Balears que ja s’entreveia en l’acord signat pels dos governs i per les direccions de les dues emissores) sembla que només ha estat la primera passa en el procés de reducció de la televisió en català a l’arxipèlag.
El pacte entre IB3 i la CCMA, impulsat des d’una perspectiva estrictament economicista –els anomenats drets d’emissió- tendrà conseqüències que els espectadors insulars no podien ni imaginar fa just un any. I és que ja hi comença a haver preocupació entre diversos sectors de la societat mallorquina per la més que probable desaparició del Canal 33 en el moment de l’apagada analògica. Ha aixecat totes les alarmes que alguns programes del 33 hagin passat a omplir la programació de TV3CAT substituint les pel·lícules, sèries, documental i retransmissions esportives. Sembla que la intenció tant d’IB3 com de la CCMA és eliminar del tot el 33 a les Balears. De moment, i com a compensació mínima, les Illes Balears només podran rebre TV3CAT i el canal de notícies 3/24.
Amb aquesta acció coordinada de les dues cadenes es reduirà el nombre d’hores de programació en català a l’arxipèlag, just en el moment en què, amb l’arribada de la TDT, augmenta d’una manera desproporcionada la programació en castellà. El fet suposarà un retrocés de magnitud històrica per a l’ús del català i per a la pluralitat televisiva a les Balears. El nou model audiovisual es començarà a materialitzar a final d’aquest mes a Menorca, Eivissa i Formentera, on s’ha avançat l’apagada analògica, i acabarà d’implantar-se a Mallorca a finals d’any, quan la televisió convencional sigui ja història.
La història de l’arribada a Balears de les televisions de Catalunya i el País Valencià és una aventura que va contribuir d’una manera important a la construcció de l’espai comunicatiu català. Era l’any 1986 quan l’Obra Cultural Balear i l’Associació Voltor varen impulsar la campanya “Volem veure TV3”, que va tenir un ampli suport popular. Les dues entitats, alhora que reivindicaven la creació d’una televisió autonòmica, varen aconseguir, gràcies a milers d’aportacions econòmiques, construir un repetidor a Alfàbia que va començar a emetre el senyal, primer de TV3 i, més endavant, del Canal 33, de Canal 9 i de Punt 2. Posteriorment, diferents iniciatives populars a Menorca i a Eivissa varen seguir el mateix camí. Una situació que es va mantenir gràcies a la complicitat entre l’Obra Cultural Balear i els diferents governs Pujol, i que va tenir el seu final amb l’acord entre Pasqual Maragall i de Jaume Matas que cedia el senyal de TV3 a IB3. A partir d’aquest moment varen començar els problemes, en forma de talls d’una part de la programació (inicialment de les retransmissions esportives i, darrerament, d’acord amb el nou pacte signat, també de la producció aliena). El text signat pels dos governs, que beneficia aparentment IB3 (des del moment que elimina una part de la seva competència) ha provocat un ampli rebuig entre els sectors catalanistes mallorquins.
Només la mobilització de la societat civil mallorquina a favor del dret a veure tots els canals públics en català pot evitar una desfeta de proporcions històriques, que reduirà el nombre d’hores d’emissió en català a les Balears. L’enviament de queixes als serveis d’atenció al client de les dues cadenes i la participació a diferents iniciatives ciutadanes són alguns dels camins plantejats per evitar que es confirmin els pitjors auguris. Demà visitarà Palma la directora de TV3, Mònica Terribas, convidada per l’Obra Cultural Balear, per participar al Fòrum OCB sobre mitjans de comunicació en català. L’entitat li demanarà que garanteixi la recepció normal dels canals de televisió en català. Dimarts que ve, a més, l’Estudi General Lul·lià acollirà l’acte de presentació pública d’un manifest, signat pels socis fundadors de Voltor demanant que es legalitzi la recepció íntegra dels canals de televisió en català. La lluita per mantenir i millorar la situació dels mitjans de comunicació en català no ha fet més que començar.
