França està vivint dos debats polítics de forta intensitat dins de la seva classe política. El primer es l’anunciat retorn al comandament integrat de la OTAN i el segon és el suscitat per l’informe Balladur sobre la reordenació territorial o reforma de les col·lectivitats locals. Mentre que en el primer cas gran part de la majoria presidencial tanca files rera el president Sarkozy i l’oposició socialista hi està en contra, en el segon s’ha aixecat una onada de passions que afecta per igual a dreta i esquerra en tocar temes de territori.
El president Sarkozy portat per la seva empenta reformista va encarregar un seguit de informes sobre temes difícils i controvertits a un seguit de comissions creades a l’efecte. El passat dia 5 una d’aquests comissions, la presidida per l’ex-primer ministre Edouard Balladur, va presentar el seu sobren regions, departaments, el Gran Paris, les diverses eleccions i organismes territorials, el finançament, les grans ciutats, les competències de cada entitat territorial,...I les reaccions en contra van començar abans de ser presentat l’informe en base a les filtracions existents. Els interessos locals, departamentals, regionals, quedarien afectats per les reformes proposades per aquest informe.
Un dels temes controvertits ha estat la proposta de reduir les actuals 22 regions a quinze. Si bé en el text de l’informe no s’esmenta cap cas i queda clar que les noves regions haurien de sorgir de referèndums o consultes que posessin a tothom d’acord, la premsa , el mes de febrer, va esmentar unes paraules de Balladur quan sortia d'un luxós restaurant parisenc dient que era favorable a la unió del departament de la Loire-Atlantique a la regió de la Bretanya. Era el dia 17 de febrer i va provocar una forta agitació política, amb l’alcalde socialista de Nantes telefonant als dos socialistes membres del grup de treball de Balladur. Aquest, vista la reacció passional, va decidir no esmentar cap nom de regió que podria fusionar-se o dividir-se o ser absorbida, en el redactat final de l’informe. Però s’havia parlat de la fusió de les dues Normandies (alta i baixa) en una de sola, del Llemosí (Limousin) i Auvèrnia (l’Auvergne), de la divisió de Poitou-Charentes entre Aquitània i Llemosí i de Picardia entre Île-de-France i Pas-de-Calais. Els càrrecs electes de Picardia també van reaccionar de manera immediata. La idea de fer regions més grans es donar-los una “talla europea”.
Gran Paris i onze metròpolis
Un altre capítol objecte de discussió és la creació d'onze grans comunitats urbanes o aglomeracions de més de 400.000 habitants (Lió, Lille, Marsella, Bordeus, Tolosa de Llenguadoc, Nantes, Niça, Estrasburg, Rouen, Tolon i Rennes) que estarien dotades de poder i competències de les ciutats i dels departaments (acció social, mèdico-social, medi ambient,...). En aquestes entitats les comunes actuals conservarien uns poders molt restringits. I pel que fa a París es parla del Gran París, que uniria l’actual París amb els departaments veïns de Hauts-de-Seine, de Seine-Saint-Denis i de Val-de-Marne. Els consells generals d’aquests tres departaments serien suprimits així com el departament de París. El Gran París tindria les competències dels departaments, de les intercomunalitats i una part dels de les comunes. Els 135 consellers del Gran París serien elegits per llistes en el marc de noves circumscripcions. Els primers de llista serien també consellers de la regió.
Un altre dels temes destacats, del total de la vintena de propostes de l’informe Balladur, són els consellers de departament, el reforçament de les estructures intercomunals, una clarificació de competències i les taxes professionals. Una vegada entregat l’informe li toca al president Sarkozy decidir que pensa fer amb ell, com i quan. De moment, i vistes les passions desfermades, ha manifestat que vol “aprofundir en el consens” al voltant de les propostes contingudes en el treball de la comissió Balladur, el que indica que es prendrà el seu temps abans de decidir. L’alcalde socialista de París, Bertrand Delanoë, per dinamitar la proposta del Gran París, ha creat una Conferència metropolitana mentre que l’encarregat de les col·lectives territorials en el govern i encarregat de preparar la futura llei-marc promesa per Sarkozy, Alain Marleix, auvernès, deia: “No es tracta de tocar a Aubèrnia”. L’ex-primer ministre socialista i membre de la comissió Balladur, Pierre Mauroy, ha dit que el que vol la dreta amb aquest informe es reprendre el poder regional ja que la majoria de regions estan governades per l’esquerra. Balladur en declaracions efectuades als diaris parisencs “Le Monde” i “Le Figaro” ha manifestat que “és temps de decidir” i que cal “evitar el conservadurisme i la inèrcia”. La polèmica està servida.
