Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Quan es parla de genocidis, el primer que ve al cap és l’Holocaust, l’operació planificada i executada pel règim nazi per eliminar els jueus de la faç de la terra. No ha estat l’únic del segle XX. Encara cueja el de Ruanda, quan el govern dels hutus va decidir netejar el país d’escarabats, denominació que van atorgar als tutsis. O el de Cambodja, quan un partit comunista dirigit per un grup d’il·luminats va creure que era l’hora de l’home nou i va matar a milions de khmers que estaven contaminats per les idees del passat.

Aquests són fets que formen part de la part més fosca de la història de la humanitat. Hi ha, però, un cas de genocidi que és i no és, que per milions de turcs és una invenció però que per milions d’armenis i la major part del món occidental, va ser una realitat. El genocidi armeni, si va existir, obeïa a la política turca de neteja interior, a l’eliminació de la cinquena columna que amenaçava la existència de l’imperi turc. Els armenis eren considerats aliats dels russos i enemics del turcs. Segons els armenis, el balanç va ser un milió i mig d’armenis exterminats entre 1915 i 1917, però segons els turcs això és una invenció: no va existir.

El tema ha reviscolat aquests dies quan la comissió d’exteriors de la Cambra de Representants dels Estats Units va votar la setmana passada per 23 vots a favor i 22 en contra que l’imperi otomà, entre el 1915 i el 1917 -és a dir, durant la Primera Guerra Mundial- va matar un milió i mig d’armenis i que això va ser un genocidi. El govern Obama havia fet pressió als congressistes per evitar aquesta votació que estava destinada a perjudicar les relacions amb l’aliat turc. El primer ministre turc, Recep Erdogan, va reaccionar dient: “Es una paròdia i una comèdia. Aquesta resolució danyarà les relacions entre els dos països. Carrega a la nació turca amb un crim que no ha comès”.

Turquia no sols nega el genocidi sinó que el tema és tabú i ha portat periodistes, escriptors, professors universitaris i intel·lectuals que han intentat tractar el tema a la presó. En canvi la votació al Congrés nord-americà ha omplert de joia els armenis fins el punt que el govern d’Erevan ha dit estar “enormement agraït” per la resolució aprovada a Washington. Aquest reconeixement, que és simbòlic, representa guanyar una batalla que dura des de fa generacions. Els armenis volen que es reconegui el seu Holocaust.

Abans que el reconeixement dels Estats Units, però, ja ho havien fet França i altres estats occidentals on hi ha una presència important d'emigrants armenis. La negació d’aquest genocidi és una de les bases i un dels dogmes del nacionalisme turc. A més a més de retirar el seu ambaixador a Washington, els turcs podrien cancel·lar contractes d’armament per valor de 45.000 milions de dòlars amb empreses nord-americanes.

Bloqueig del problema kurd
Turquia fa front a aquesta crisi en uns moments de dificultats internes creixents. Per una part s’han anat en orris els intents de trobar una solució pactada al problema nacional del poble kurd (uns quinze milions a Turquia) des del passat mes de desembre, quan els onze jutges que formen el Tribunal Constitucional van decidir per unanimitat prohibir el Partit de la Societat Democràtica, amb 21 diputats -la principal formació política kurda del país. El Tribunal el va vetar per considerar la formació la vitrina política del PKK (Partit dels Treballadors Kurds), que dirigeix la guerrilla kurda que porta anys lluitant per la independència.

Tothom va interpretar que es tractava d'un sabotatge dels laics o kemalistes (de Kemal Ataturk, fundador de l’actual Estat turc, sorgit de les cendres de l’imperi otomà), que dominen l’exèrcit i l’aparell judicial, contra la política del govern islamista moderat del primer ministre Erdogan d’aproximació als kurds a base de reconèixer alguns dels seus drets més elementals.

Enfrontament entre islamistes i militars
Un altre problema intern i dels grossos és l’enfrontament entre el partit governant, islamista, i una part de les forces armades. Cal recordar que a Turquia el poder polític porta dècades tutelat pel poder militar, que es considera el guardià del kemalisme, de la Turquia moderna, dels valors del laicisme. Es tracta d'un poder que no sols és militar i polític, sinó també econòmic, ja que els militars dominen un seguit d'empreses i branques industrials. El descobriment dels plans, perfectament documentats, d'un intent de cop d’Estat preparat el 2003 ha portat a la presó disset generals, quatre almiralls i una quarantena de coronels suposadament colpistes.

S’havia previst abatre un avió grec i incendiar diverses mesquites d’Estambul per crear una situació de caos que justifiqués la intervenció militar. Les forces armades van prendre el poder el 1960, el 1971, el 1980 i el 1997, i van obligar a dimitir el primer ministre i el govern islamista de Erbakan. L’Estat Major diu que els plans descoberts eren un exercici simulat, com fan tots els estats majors, de situacions de possible emergència i els mitjans laics acusen el govern islamista d'un complot contra les forces armades. La onada de detencions de militars d’alt rang del febrer havia estat precedida l’any passat per l’arrest i judici de vuitanta sis membres -la major part militars d’alta graduació- de la xarxa Ergenekon, acusats de voler fer caure el govern.

El primer ministre, Erdogan, vol aprofitar l’ocasió per situar les forces armades sota control del govern i, en data recent, ha anunciat una revisió parcial de la Constitució per fer més difícil la prohibició de partits. El 2008 el Tribunal Constitucional va estar a punt de prohibir l’actual partit governant, el del primer ministre i del president de la República, sota l’acusació de ser un nucli d’activitats antilaiques. L'oposició laica denuncia que el govern el que vol és controlat l’aparell de l’Estat en favor dels seus interessos.

kurd

, 

genocidis

, 

Holocaust

, 

genocidi armeni

, 

imperi turc

, 

ministre turc