Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

L'amenaça que planava sobre les emissions de TV3, el 33, el K3 i el 3/24 al País Valencià és a un pas de materialitzar-se en el cop més dur possible: València i la seua àrea metropolitana deixaran de rebre els diversos senyals només que la Generalitat Valenciana així ho determine. El permís judicial que admet l'accés dels funcionaris de torn és a la taula de Presidència. Avui mateix, 21 d'octubre, han notificat a Acció Cultural

del País Valencià (l'entitat que ha bastit la xarxa de repetidors que ha possibilitat de rebre els mitjans de la CCMA) el vist-i-plau dels tribunals al tancament en qüestió.

La mesura és d'impacte, encara més que el dels dos repetidors clausurats fins ara (el de la Carrasqueta i el del Mondúver). Si aleshores la mesura afectava comarques molt poblades com ara el Baix Vinalopó (la capital, Elx, inclosa), l'Alacantí i la Safor (Gandia n'és la capital), ara el colp de gràcia impedeix més de milió i mig de persones d'accedir a la programació de les televisions i ràdios públiques del Principat. Només en restaran indemnes comarques soltes, sobretot al nord del País Valencià (les menys poblades, tret de les dues Planes).

Francisco Camps aconsegueix, així, liquidar unes emissions que considerava no sols il·legals, sinó també lesives, per tots els valencians. Hi ha tingut a veure la denominació de “País Valencià” als informatius i a tot de programes, el mapa dels Països Catalans que apareix a l'oratge, la llibertat (comparada amb Canal 9) amb què es parla del govern valencià, les referències a la cultura comuna... Però, sobretot, hi té a veure el recel que el president del Consell té cap a tot allò que prové de la frontera nord del Sénia. La clausura dels quatre canals televisius posa punt final a més de 20 anys de senyal ininterromput, tret de períodes molt breus en època socialista. La al·legalitat en què sempre han viscut aquestes emissions ha acabant sent l'arma perfecta escollida per Camps per tal de posar-hi fi.

Qui vulga veure, a partir d'ara, canals de televisió en llengua catalana, haurà de fer mans i mànigues per aconseguir-ho. O bé abonar la quota de subscripció a canals per cable com ara Ono, a d'altres de satèl·lit com ara Digital Plus... O bé esperar a veure com s'acaba el serial de la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9, per bé que en aquest cas sembla que només serà possible de sintonitzar el primer canal i no el 33 o el 3/24. De moment, de fet, Canal 9 sí que arriba a bona part del territori del Principat, però no a l’inrevés.

La Generalitat Valenciana acusa el govern espanyol de posar-hi traves, de retardar la reciprocitat en no facilitar un nou múltiplex al País Valencià, però en realitat l'administració autonòmica valenciana disposa d'un múltiplex completament lliure. Passa que no hi ha voluntat d'aprofitar-lo per això, sinó per adjudicar quatre canals més als “amics”. I això que ja hi ha tot d'“amics” emetent al País Valencià: Popular TV (de la COPE), Intereconomía TV (del mateix grup que la revista 'Época'), Libertad Digital (propietat de Federico Jiménez Losantos), Veo TV (de l'empresa editora del diari 'El Mundo'), Las Provincias TV (del grup Vocento), Tele 7 (de l'empresa Mediamed, en mans de José Luis Ulibarri, empresari polifacètic implicat al 'cas Gürtel) o Televalencia 8 (llicència concedida al constructor Juan Soler, expresident del València CF). Tots fan la seua programació íntegrament en castellà, òbviament. Fet i fet,dels 34 canals que fins ara podia rebre un veí de València i l'àrea metropolitana, ara tan sols n'hi podrà rebre dos en català (Canal 9 i Punt 2), el primer dels quals molt manipulat i amb elevades dosis de la programació en llengua castellana: el 70%, de fet, ja que pel·lícules i sèries són en aquest idioma, com també el 95% de la publicitat contractada.

La sentència dictada ara pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el mateix que presideix en funcions Juan Luis de la Rúa i que a l'agost decretava el sobreseïment de la causa oberta contra el cap del Consell per un presumpte delicte de suborn impropi, afecta 1.300.000 persones de les comarques de l'Horta, les Riberes, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol i el Camp de Morvedre. València inclosa, és clar. Els serveis jurídics d'Acció Cultural han retardat tant com ha estat possible aquesta mesura, però al remat s'han topat amb la crua realitat d'un govern entestat a tallar els llaços amb els pobles amb què els valencians comparteixen una llengua i una cultura comunes.

ACPV, en tot cas, qüestiona no sols la “competència legal” de la Generalitat Valenciana per tal d'adoptar una mesura d'aquesta mena, sinó que també informa que “l'aplicació de la presumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en aquest cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d'una televisió implica un exercici de censura”. La decisió del dia en què quedarà clausurat el repetidor ubicat a la serra Perenxisa “depèn en exclusiva de l'arbitrarietat política i l'interès partidista de l'actual govern valencià”, han informat des d'ACPV. Per últim, i ateses les circumstàncies d'emergència nacional, “Acció Cultural fa una crida als ciutadans per donar un impuls encara més gran a la campanya d'iniciativa legislativa popular (ITV)” que l'entitat patrocina. “Només per aquesta via aconseguirem de frenar aquest intent de censura”.

La campanya “Televisions sense Fronteres”, en marxa des de l'estiu, requereix de la recollida de 500.000 signatures en un període de nou mesos (que es clou al març), arreu de l'estat. Si la fita es converteix en realitat, el projecte de llei (que demana la reciprocitat de totes les cadenes que emeten en una mateixa llengua als territoris amb què comparteixen idioma comú) serà debatut a les Corts espanyoles. La conjuntura política, amb un PSOE necessitat de suports dels partits nacionalistes, podria legalitzar, per sempre més, aquestes emissions. Ni Camps ni “el Bigotes”, no se'n podrien oposar.

TV3

, 

València

, 

Camps

, 

ACPV

, 

repetidor