Ho va apuntar Toni Strubell (El cansament del catalanisme, La Campana, 1997) i ara Marc Biosca i Llahí n’ha fet un vigorós assaig (¿Per què ells en diuen Euskal Herria i nosaltres Ítaca?, Pagès Editors, 2008): els qui van empescar-se el joc de taula anomenat, en aquests topants, Tabú ─hi hem d’endevinar una paraula sota la prohibició que la resta de participants pronunciïn aquells mots que, per assossiació semàntica, ens la suggeririen d’una manera immediata─, van inspirar-se en les lletres políticament més engagé de la cançó catalana de la segona meitat del segle XX. A saber, en les lletres d’una colla de músics que, compromesos amb el recobrament nacional, mai no van dir, ni insinuar, el nom del subjecte polític que ens convidaven a recobrar. Afanyem-nos a aclarir que, si la relació entre els orígens del joc de taula i la cançó catalana és una boutade del cronista (que, malgrat les aparences, no sap un borrall de francès), la proposta de Marc Biosca és cosa seriosa.
Seriosa ─això és, documentada i analíticament ben equipada─ i, si no anem errats, pionera: cal atribuir a aquest sociòleg i politòleg lleidatà el mèrit d’haver practicat el primer maridatge entre les ciències socials i el fenomen de la cançó catalana, del qual esperem (com el prologuista Salvador Cardús) una pròdiga fertilitat. Biosca hi adopta una perspectiva comparada (Bascos i catalans canten a la seva nació és el subtítol del llibre) a la llum de la qual descobrim, entre d’altres coses, la inhibició dels nostres autors més egregis a l’hora de cantar, explícitament, el país: Catalunya o els Països Catalans, el seu passat mític o el seu futur desitjable, el seu territori físic i les seues lluites polítiques. Que això és una, diguem-ne, mancança només en la mesura que adoptem la cançó política d’una altra nació (en aquest cas, Euskal Herria) com a model normatiu? ¿Que, altrament, el ‘model català’ no suposa una desviació, sinó l’expressió del caient cultural(ista) del país? Aquestes objeccions, pertinents, hi serien definitives si no fos que… Llegeixin el llibre.
