Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

La corrupció ha sacsejat de nou aquesta setmana la política catalana. Ara ho ha fet encara amb més força i amb implicacions més directes. L’aterratge de Baltasar Garzón a Catalunya per desarticular una suposada xarxa de corrupció urbanística i blanqueig de capitals radicada a Santa Coloma i Sant Andreu de Llavaneras ha creat certa perplexitat en els ambients polítics.
Tot són especulacions a l’espera que la investigació avanci. Que si caura aquest, que si l’altre ho sabia, que pot sortir de tot del telèfon punxat de l’alcalde socialista de Santa Coloma, que tal o qual persona eren socis de Prenafeta i Alavedra… Tothom és a l’espera que les sospites del jutge (amb un historial prou dubtós i un indissimulat afany de protagonisme) es confirmin, però sembla que el que hi ha damunt la taula és molt més que indicis.

La sociovergència, aquest espai central però alhora dual de la política catalana, que durant anys i panys han representat el PSC i CiU, queda tocada i segurament avui són menys que ahir els que defensen la seva perpetuació a les estructures de poder. Caldrà veure després quina és la reacció ciutadana, si passa per reforçar les grans opcions, per castigar-les apostant per altres més minoritàries però no esquitxades per la corrupció o per quedar-se a casa.

En el cas de la federació nacionalista, aquesta portava ja dies havent de donar explicacions sobre el fins fa unes setmanes president de la Fundació Orfeó Català, Fèlix Millet, que havia subscrit convenis amb la fundació de CDC al marge de la junta del Palau. Els convergents estan nerviosos perquè fa temps que han assumit que el milllor que poden fer per guanyar les eleccions és no fer res. No cometre cap error. Si ho fan saben que Artur Mas serà president de la Generalitat (amb o sense govern de coalició) i que uns mesos més tard Xavier Trias tindrà moltes possibilitats de ser alcalde de Barcelona.

La seva és una tasca que no vol soroll, i menys a costa de les ombres més allargades i menys honorables dels governs de Jordi Pujol. Al PSC sí que li convé electoralment sacsejar el mapa polític per intentar mobilitzar el seu electorat i aconseguir que la corrupció faci forat entre els votants de Convergència. Uns votants que, contrariament al que sosté el president Montilla, segurament són molt més permeables que els del PP als casos de corrupció.

Amb el cas del Palau, per molt que fos de poca volada política, els socialistes navegaven tranquils mentre esperaven que CDC donés explicacions. Ara el tema toca de ple el seu feu de poder, els ajuntaments del cinturó de Barcelona, la Diputació. I Manuela de Madre, una se les seves cares més populars, ha hagut de donar la cara.

Baltasar Garzón

, 

corrupció

, 

Santa Coloma

, 

Prenafeta

, 

Alavedra

, 

Fèlix Millet