Indica publicitat
Diumenge, 16 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 14 de febrer del 2007 | 16:54
Entrevista · Política

La Plataforma pel Dret de Decidir no és un instrument de ningú

MÒNICA SABATA (Barcelona, 1970) és psicòloga i una de les portaveus de la Plataforma pel Dret de Decidir. Durant gairebé deu anys va treballar al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), del qual va arribar a ser-ne coordinadora. Un any després de l'Estatut de la Moncloa i de la manifestació del 18 de febrer, com estan els ànims en el si de la Plataforma pel Dret de Decidir?
La Plataforma ha fet tot un procés durant aquest temps, sobretot després del referèndum de l'Estatut, de reorganitzar-se, de treballar en comissions, de veure quines eren les prioritats i de fixar línies de treball.  Tot això es va concretar el 16 de desembre, quan es va fer l'assemblea extraordinària. D'una banda, s'hi va valorar el recorregut fet fins el moment, intentant contextualitzar les accions que s'havien emprès i, de l'altra, avançar en el treball i fixar noves campanyes, que presentarem aquest diumenge a la plaça del Rei de Barcelona, coincidint amb el primer aniversari de la manifestació del 18F. D'una banda, iniciarem una campanya per la sobirania fiscal i, de l'altra, una recollida de signatures per reclamar la capitat per als nostres Parlaments per a convocar referèndums. Són dues campanyes que poden permetre l'extensió de la Plataforma a tots els territoris dels Països Catalans. Els ànims, ara, estan centrats en consolidar la Plataforma, anar organitzant grups arreu del territori -se n'ha creat un a Girona, a la Garrotxa, a les Illes, a Sabadell...- i en anar tirant endavant les campanyes i continuar ampliant la Plataforma, que ha d'esdevenir un espai molt ampli, molt plural i transversal.

Percebeu algun tipus de cansament per part de les entitats?
Com totes les campanyes, hi ha moments de pujades i baixades. És evident que la d'ara no és la mateixa dinàmica que la de la preparació de la mani del 18F, ni que la de després, quan hi va haver una eufòria total, en què l'èxit ens va sorprendre a tots, ni que la preparació del referèndum, el posicionament i, potser, el desencís del resultat.

Ara, les entitats de la Plataforma encara esteu en aquest moment de desencís?
Segur que no estem al 100%, però l'assemblea del 16 de desembre va servir per generar una nova dinàmica i donar energies i ganes a la gent de començar el treball. Diria que estem en un moment de represa, després d'un temps de valoració, de pensar cap on havíem d'anar.

Amb la campanya de recollida de signatures, no pot acabar passant com amb el mig milió de firmes a favor de les seleccions catalanes, que van acabar tancades en algun calaix?
Que no és un tema massiu, ja en som conscients. Però ens sembla que ha de servir per sensibilitzar, per generar xarxa al territori i per anar implicant gent. Per tant, per tenir més capacitat per incidir políticament. Sobre si això pot acabar com les signatures proseleccions catalanes, és la pregunta que segurament ens fa tothom. Però no ens sembla que hagi de ser motiu com per deixar de fer una feina que la Plataforma va decidir i que és important de tirar endavant, per l'extensió, per la consolidació, per anar fent xarxa, i, a més a més, per incidir políticament i reclamar que els Parlaments puguin convocar referèndums.

Quin paper real pot jugar la Plataforma pel Dret de Decidir en aquest nou cicle que s'ha obert?
Ens sembla que hi ha un espai propi dels partits polítics, però també hi ha un espai que hauria de ser clar per a les entitats, de generar opinió política, de promoure la democràcia. Aquesta és la voluntat de la Plataforma. És evident que les accions de la Plataforma no les fa perquè sí, les fa perquè creu que ha de continuar treballant per la reivindicació nacional i pel dret de decidir. La voluntat és d'incidir en les accions que es puguin dur a terme des de les institucions.

Les entitats integrants de la Plataforma comparteixen les crítiques que han sorgit darrerament cap als partits polítics sobiranistes?
No és un tipus de valoració que s'hagi fet. Vam valorar, després del resultat del referèndum, que hi havia un component de crítica molt important en totes les opcions de vot, tant en el sí, com en el no, com en la súper abstenció. Una valoració concreta del moment i del context polític, no s'ha fet. No passa per alt, però no hi ha una posició consensual.

Com es valora aquest inici del desplegament de l'Estatut, al qual la Plataforma s'hi va oposar?
Volem continuar treballant en la dinàmica que havíem iniciat, per dir que aquest Estatut no solucionarà el que necessitem i cal continuar treballant per consolidar aquest espai. Sóc del convenciment que hi ha aquest espai per a les entitats.

Un espai a part del món polític?
Els partits polítics tenen el seu espai a les institucions. Però la capitat de fer política no és només dels partits. També es pot incidir políticament des de les entitats i moviments socials, aquesta és amb la idea que la Plataforma està treballant.

Una crítica molt comuna és que, sovint, són els partits els que incideixen sobre les entitats.
Hi ha un espai públic en el qual hi juguen diferents actors. Hem de veure com treballem cadascú en el seu camp i com treballem plegats. És veritat que és molt fàcil que, quan la temàtica coincideix amb el postulat d'algun partit, inevitablement s'identifica la plataforma en qüestió, sigui la que sigui, amb el partit polític en qüestió. És fàcil que, per aquesta regla de tres, s'identifiqui la Plataforma amb ERC, perquè és el partit polític amb qui compartim més aquestes reivindicacions. Però el que té molt clar la Plataforma és que vol mantenir la seva independència ideològica i que no és un instrument de ningú. És un espai prou obert com perquè, si hi ha partits polítics que hi vulguin participar, ho puguin fer, com ho fa ERC o EUiA.

La Plataforma, des que va sorgir, va comptar amb el suport incondicional del CIEMEN. Ara, el suport sembla que s'ha frenat, perquè ja no acull la seu de l'entitat.
El CIEMEN va plantejar a la permanent que continuaria integrant la Plataforma, compartint les seves línies de treball i continuaria oferint els seus espais per fer-hi reunions. Però el que sí que ha canviat és que, amb la meva sortida del CIEMEN, per raons logístiques, no podran continuar fent la tasca de secretaria i coordinació de la Plataforma pel Dret de Decidir. Per tant, han proposat que el secretariat surti del CIEMEN i, en aquests moments, a la permanent estem discutint les diferents possibilitats que hi ha per canviar de seu.

La seva sortida del CIEMEN, després de deu anys treballant-hi, té a veure amb la seva notable implicació amb la Plataforma pel Dret de Decidir?
La meva sortida del CIEMEN, oficialment, es produeix per un canvi en l'estratègia organitzativa de l'entitat. Aquesta és la raó que s'ha donat des de la junta. Si això té alguna relació amb alguna altra cosa, s'hauria de preguntar al CIEMEN.

Aquesta situació enllaça, en certa manera, amb la voluntat del Govern d'Entesa de fer el mínim de soroll possible?
No ho sé. Repeteixo que si hi ha alguna voluntat més enllà del canvi d'estratègia de l'entitat, és l'entitat qui ha de donar la resposta. Arran de la meva implicació amb la Plataforma, s'han pogut fer moltes lectures de la meva sortida del CIEMEN, però la posició oficial de l'entitat és aquesta.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat