Entrevistem a Muriel Casals

En un context de perpetu estira-i-arronsa polític amb l'estat, amb mobilitzacions de la societat cada cop més freqüents, amb la crisi a sobre i amb amenaces a la cultura pròpia -ja cristal·litzades a les Illes i el País Valencià-, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, s'ha imposat amb fermesa. Independència és la paraula clau per cloure aquesta etapa de tensió inguarible: independència política, fiscal i cultural.

- Òmnium Cultural ha celebrat aquests 50 anys de vida posant un ultimàtum a la classe política i instant la societat civil a l'objecció si no s'assoleix en 4 anys la independència fiscal, la independència cultural i si no s'impulsa de manera radical el dret de decidir. Per què cal esperar 4 anys?
Des d'Òmnium Cultural entenem que qui ha de dur les regnes d'un canvi que assumeixi una altra manera de relacionar-nos amb l'estat espanyol és la classe política en general. La feina de donar forma a aquesta relació l'han de dur a terme els polítics a Catalunya. En aquest sentit, els 4 anys de marge responen a una legislatura, que nosaltres, des d'Òmnium, respectem i interpretem que és el temps màxim que es necessita per assolir els objectius.

- Quin és el paper, doncs, d'Òmnium en aquest procés?
Nosaltres impulsem mesures de força des de la societat civil. Entenem que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya de fa un any va suposar la fi de l'autonomisme al país i que la manifestació del 10-J va representar la resposta massiva de la societat catalana a aquest atac: la gent va dir que no volia més autonomisme i va reclamar una nova via. És per això que reclamem una nova etapa basada en la independència fiscal, cultural i en el dret a decidir.

Actualment Espanya té més força que durant la dictadura perquè ara és un règim democràtic. Els aliats amb què ara compta fan molt difícil que Catalunya es desenvolupi

- Hi confia en aquest període de temps? Creu que l'actual legislatura clourà amb un nou règim econòmic i polític basat en la independència fiscal?
De la mateixa manera que hi ha molts símptomes que indiquen que la societat catalana vol un canvi amb Espanya, com són les consultes per la independència o la manifestació del 10-J, també existeixen molts símpomes polítics. Crec que és possible i que s'assolirà en aquests propers 4 anys.

- L'entitat ha arribat als 50 anys i sembla que tot continui igual que abans. Què ha canviat en aquest període de temps?
La situació és substancialment diferent.  Abans hi havia una dictadura amb la qual des d'Espanya es podia mossegar molt més que no pas ara, però el règim instaurat estava molt mal vist de portes enfora, l'estat estava sol. Actualment Espanya té molta més força que durant la dictadura perquè ara és un règim democràtic. Els aliats amb què ara compta Espanya fan molt difícil que a Catalunya poguem desenvolupar-nos plenament. La resta d'estats europeus, sense anar més lluny, no permeten que el català sigui llengua oficial a la UE, ens impedeixen mantenir la nostra personalitat cultural. Òmnium Cultural va nèixer, precisament, per salvar la identitat catalana, i això encara es manté avui dia.

- La celebració del 50 aniversari de l'entitat del passat 11 de juliol va retre especial homenatge als seus fundadors, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Lluís Carulla i Canals, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus. Quina importància han tingut tots cinc en l'entitat?
Cal destacar que els cinc membres fundadors d'Òmnium pertanyien a la burgesia catalana. Això significa moltes coses: fa 50 anys Cendrós, Carulla, Millet, Riera i Vallvé, de famílies benestants, van enfrontar-se al poder de la dictadura franquista amb coratge i valentia, en un context perillós en el qual s'hi jugaven molt. Tenien molt a perdre, tant ells cinc com la resta d'estudiants i universitaris que van adherir-se a l'entitat en aquella època. Va suposar l'autèntica valentia del poder econòmic català. Actualment, Òmnium segueix aquesta premissa.

Després dels atacs a la llengua i la cultura catalanes, les elits econòmiques no han estat a l'alçada de les circumstàncies

- 50 anys després, el poder econòmic a Catalunya és també valent?
Actualment els catalans sabem que Espanya no vol ser un estat plural perquè no podem mantenir la nostra identitat cultural. Després dels atacs a la llengua i la cultura catalanes, les elits econòmiques no han estat a l'alçada de les circumstàncies. Des d'Òmnium reclamem a aquestes elits, representades per les cambres de comerç i d'indústria, el Cercle d'Economia, les caixes d'estalvi, etc., una resposta clara als atacs que hem tingut. Avui dia, a Catalunya ens falta el coratge dels qui tenen el poder econòmic.

- Quina hauria de ser aquesta resposta?
Haurien de posar l'èmfasi en l'obertura de mercats, en l'europeïsme. Haurien de tenir més en compte el present: Catalunya ja no depèn tant del mercat espanyol com fa uns anys. El poder econòmic mira enrere i sembla que estigui ancorat permanentment en el passat.

- Per què Òmnium Cultural no va sumar-se a la manifestació del 9-J, celebrada un any després de la concentració del 10-J?
El nostre paper no és celebrar una manifestació anual, nosaltres ja tenim l'Onze de Setembre com a data assenyalada. La concentració del 9-J no ha estat vinculada a l'organització de la manifestació celebrada ara fa un any i, per altra banda, aquesta proposta partia de la idea de "comptar" independentistes. El nostre objectiu no és comptar-ne, sinó sumar-ne cada cop més.