Indica publicitat
Dissabte, 16 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 18 de maig del 2011 | 16:03
Entrevista · Societat civil
Antoni Batista
Periodista i escriptor

''ETA s'ha acabat''

L'analista i escriptor Antoni Batista és segurament un dels catalans que millor coneix el conflicte basc. Després d'haver-ne escrit sis llibres, recentment ha presentat una nova publicació en que reflexiona sobre el concepte de nació: 'Euskadi i Catalunya. Nació còncava i convexe'.

Entrevistem Antoni Batista

En aquest assaig analitza amb deteniment què ha canviat en els últims anys tant en el nacionalisme català com en el basc i es mostra convençut que s'han obert noves escletxes que poden permetre canvis històrics.

En el teu assaig assegures que el símbol més adequat per a referir-se a la societat basca històricament és la convexitat i, en canvi, en el cas català parlem de nació còncava. Què vol dir?

En el cas basc utilitzo la metàfora 'convexa' per referir-me a l'idea de resistència atàvica, de sentiment de rebuig. Creuen que són una nació resistent des de l'època romana mentre que el paradigma català seria el de concavitat. Tot el contrari. És una idea d'integració, recepció i pacte amb l'enemic en comptes d'enfrontament.

Però quina importància real té la simbologia?

Actualment en la definició de nació l'element simbòlic cada vegada té més pes mentre que la part tangible és canviant. El sentiment de pertinença no mor però idees com 'territori, llengua, raça' són totalment canviants. Per exemple, les fronteres són variables i hi han nacions com la nostra que les fronteres no són les que voldríem. Per tant no la podem definir basant-nos en el territori. L'ètnia és un concepte caducat i la llengua com a element definitori ja no serveix en el moment de les grans comunicacions i les grans llengües. De fet al País Basc la majoria d'independentistes no estan euskaldunitzats i a Irlanda reivindiquen la independència en anglès perquè molts no coneixen la llengua.
Si no se superen certes pors finalment Catalunya serà una regió espanyola de capital xinès, treball magrebí i lingua franca castellana
Ara, però, denotes canvis substancials en el trajecte dels nacionalismes tant basc com català. Comencem pels de casa, què ha canviat en l'independentisme?
L'independentisme català ha passat de ser una reivindicació avantguardista, d'una gent molt conscienciada, a ser una reivindicació molt extensa socialment. Per tant ja no només hi ha independentistes perquè se senten catalans i no espanyols sinó que també n'hi ha molts que simplement ho són perquè volen viure millor. La xarxa social s'ha estès molt i això fa que amb una situació d'un pes socio-polític important es pugui fer una evolució prudent cap a formes de lluita més agosarades. És a dir, si Catalunya tingués una majoria independentista s'haurien donat els passos necessaris per començar a plantar-se.

I mantenim l'element de concavitat?
Sí, perquè no deixem de ser com som. El teixit econòmic i social de Catalunya és propici a la concavitat. Som una 'Gran Casa' –que no una 'Casa Gran'- amb força política suficient per rebre tothom, tal i com diu la cançó del Sisa (Oh Benvinguts...), sense deixar de ser com som.

Dius que ''si no se superen certes pors finalment Catalunya serà una regió espanyola de capital xinès, treball magrebí i lingua franca castellana''. Com s'afronta aquesta situació sense caure en discursos xenòfobs?

És un repte apassionant pels polítics i és a ells a qui els correspon. Jo tinc clar com no s'ha de fer. No es pot trencar la nostra essència de rebre totes les cultures. És a dir, obertament contra la xenofòbia. I d'altra banda, també tinc clar que amb un discurs políticament correcte no anem enlloc. Amagant el cap sota l'ala no farem res. Hem de ser exemplars amb una pràctica transversal i ciutadana. M'ha agradat que tant CiU com ERC hagin parlat aquests dies de 'Sí als drets i Sí als deures'.

Quin és el gran repte de l'independentisme català orgànicament?

El fonamental és unir-se. És bàsic. No hi ha independència possible si els independentistes estan dividits. Cal assentar-se en una taula sabent a què es pot renunciar i a què no i posar-se d'acord. En segon lloc cal eixamplar la majoria independentista. Això vol dir que sense una part important de CiU i del PSC aquesta correlació de forces no és viable.
No hi ha independència possible si els independentistes estan dividits
Marxem fins al País Basc. L'esquerra abertzale es mostra determinada des del novembre de 2004 a emprendre un procés de pau. Creus que ha canviat la naturalesa de l'actor o simplement l'estratègia en veure que el camí utilitzat fins ara no era viable després de les il·legalitzacions?
L'esquerra abertzale és una opció política dins una societat i per tant és permeable a tot el que hi passi. Ells han arribat a la conclusió, per moltes raons (per la pressió policial, perquè el poble els dóna menys suport...), que a més violència menys independència. En canvi, en la mesura que deixin les armes rebran més suports. El PNB és quantitativament més independentista que CiU i això també ajuda a que l'independentisme sigui més possible sense ETA.

Si no s'hagués legalitzat Bildu, i per tant s'hagués tornat a negar el dret a la participació política, no penses que hauríem tornat al punt de partida abans de l'anomenat procés de pau?

De cap manera, l'opció de l'esquerra independentista no és tàctica, per anar a les eleccions municipals i forals, sinó estratègica, per assolir una majoria social sobiranista. Tenien clar que no era fàcil que poguessin entrar en aquesta contesa, que s'havien de guanyar una credibilitat perduda després del trencament de la treva indefinida de Lizarra-Garazi i de l'alto el foc permanent de 2005. Estaven preparats pel pitjor i diria, pel que jo havia parlat amb fonts molt diverses, que comptaven més amb la legalització per a les generals de l'any vinent que per les municipals presents. Però han treballat bé, l'opció per la política i pel final de la violència és ferma i han tingut una enginyeria jurídica diria que brillant. No és fàcil tenir a favor mig Tribunal Suprem i una resolució del Constitucional.

Llavors, si l'opció que han pres és tant clara, vol dir que ETA es mantindrà com fins ara, present però sense actuar? O veurem a curt termini algun pas més important encarat a finalitzar l'acció armada?

ETA s'ha acabat, el lliurament de les armes és un gest simbòlic de mediatitzar el final, perquè si volguessin podrien entregar les armes avui i demà tenir-ne de noves. Tal com van anant les coses, però, la suma de gests que van fent, em penso que la carta està escrita i que aviat hi posaran la signatura. Estem en un final de cicle, per fortuna, estem en l'adéu a les armes.
L'independentisme ja no mira tant què farà Madrid sinó què farà Brussel·les
Fins a quin punt pot veure augmentada la seva presència a les urnes un moviment que ja era la segona força en les municipals?
Aquestes eleccions poden tenir un efecte referèndum per a l'esquerra abertzale, l'efecte que van tenir per Lizarra-Garazi, que fins i tot va fer que guanyessin a Guipúscoa i que Arnaldo Otegi fos el candidat més votat a la circumscripció. És a dir, poden tenir més vots que els que tindrien en una situació de normalitat, sumats als d'una Eusko Alkartasuna revalorada i a Alternatiba. Mantindran les alcaldies que ja tenen, localitats importants com Arrasate, seu econòmica del cooperativisme, poden recuperar Tolosa i Ondarroa i ser decisius a Vitòria i a la diputació de Guipúscoa.

Sembla impossible que Espanya s'obri mai a la possibilitat d'un referèndum. Hi tindrà alguna cosa a dir la comunitat internacional?

L'independentisme actual més raonable ja no mira tant què farà Madrid sinó què faran Brussel·les, Estrasburg, Frankfurt, les capitals polítiques i econòmiques d'Europa. Per això és tan important treballar els centres de decisió transnacionals, i diria que, en aquesta línia, Josep Bargalló ha fet una gran feina com a director de l'Institut Ramon Llull, fent diplomàcia des de la cultura. El context internacional, d'altra banda, ajuda; em miro el procés a Escòcia amb molt d'interès.

Si es continua tancant la porta a la possibilitat d'una consulta hi hauran expectatives de resolució del conflicte sense tornar a la versió més violenta del conflicte?

Repeteixo que la via violenta està tancada. L'esquerra abertzale en tot el seu conjunt, ETA inclosa, ha analitzat, en un procés llarg, que la violència no només no ajuda sinó que perjudica l'independentisme fins fer inviable la independència. Els moviments guerrillers de mitjan segle passat són història, no serveixen per a construir el futur. El futur és democràcia, moviments socials, partits que no depenguin ni de la burocràcia dels seus aparells ni de l'assamblearisme compulsiu, candidatures que incloguin almenys una part de llista oberta, candidats posats directament pels electors i no pel responsable d'organització del partit, que no sempre és el més brillant.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat