La UNESCO, un organisme internacional que té per missió fomentar els valors de la pau, el multilingüisme i la interculturalitat entre els pobles, ha provocat una sacsejada a la societat civil de la Catalunya Nord, que una vegada més ha demostrat que el seu sentiment de catalanitat és ben viu, malgrat que des del Principat no rebi tots els suports que podria esperar. Aquests dies, en el marc de la celebració de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), el col·lectiu No a Vauban a la UNESCO ha explicat que l'Estat francès ha proposat declarar Patrimoni de la Humanitat les fortaleses militars construïdes per ordre del marquès de Vauban, mariscal de França i conseller de Lluís XIV, a Montlluís i a Vilafranca de Conflent el 1669.
La societat civil que s'ha organitzat al voltant d'aquesta plataforma denuncia que les construccions militars de Vauban "evidencien la voluntat d'aixafar militarment el poble català, la seva cultura i la seva llengua".
Així ho assegura Joan Jaume Prost, president de la Federació per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes a la Catalunya Nord i membre del col·lectiu. Però el que més mal ha fet, segons Prost, ha estat "la ganivetada que ens ha clavat Catalunya, executada pel president del Centre Unesco de Catalunya, Agustí Colomines". UnescoCat ha donat suport a la candidatura. Colomines, que precisament va ser a Prada, es va negar a donar una resposta a la interpel·lació d'una representant del col·lectiu en l'acte en què aquest participava, motiu pel qual va ser xiulat i escridassat. L'endemà al matí, apareixien pintades en contra de Colomines a l'UCE, i aquesta plataforma tornava a denunciar la "manca de sensibilitat i respecte per la nostra catalanitat" del director d'UnescoCat. "Nosaltres també som part de la nació, encara que a aquest senyor no li agradi", va assegurar Prost.
I és que aquestes dues construccions són símbols de l'ocupació francesa de la Catalunya Nord deu anys després de la signatura del Tractat dels Pirineus, com també la demolició de l'ajuntament i l'església de Cotlliure, el claustre i l'església de Vilafranca i el castell de Guifré el Pilós a Rià.
"Els catalans del nord encara patim directament les mesures que va prendre Vauban deu anys després del Tractat dels Pirineus", denuncia el col·lectiu No a Vauban, que acusa UnescoCat de contribuir a "la perpetuació de l'opressió i a negar la nostra història col.lectiva".
Però Colomines finalment va donar una explicació, l'endemà que l'Avui publiqués un reportatge explicant el cas i fent referència a les escridassades que havia rebut a Prada. En aquest mateix diari va assegurar que "com que les acabaran declarant Patrimoni, crec que cal aprofitar-ho i, quan es faci la declaració, exigir que vagi acompanyada d'explicacions sobre què va suposar el Tractat dels Pirineus i la repressió dels catalans". Pel director d'UnescoCat, les fortaleses de Vauban tenen interès arquitectònic i patrimonial, ja que "va ser aquest enginyer francès qui es va inventar el castell en forma d'estrella que després van imitar deixebles seus". Segons Colomines, el reconeixement de l'obra de Vauban serviria per conservar la memòria d'uns "fets històrics abominables i per evitar que es tornin a repetir".
Perquè doncs, no va voler donar aquesta explicació a l'UCE? Sigui com sigui, la societat civil de la Catalunya Nord ha donat una lliçó d'integritat, i ha deixat clar que mereix ser respectada com a part de la nació catalana.