La setmana que acabem de passar ha viscut dos esdeveniments que val la pena remarcar pel que signifiquen per a la presència en els mitjans de comunicació de les llengües minoritzades en els territoris sotmesos a la sobirania del Regne d'Espanya.
Pel que fa al català, s'acaba de fer a Barcelona, del 10 al 12 de novembre el Fòrum Espai Català de Premsa, organitzat conjuntament per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), que ha reunit personalitats de tot el món per parlar sobre el present i el futur de la comunicació, amb especial atenció per la premsa en llengües minoritzades. El món blocaire, i amb menor atenció alguns mitjans de comunicació convencionals de més abast, se n'han fet prou ressò d'aquesta iniciativa que posa la premsa en català en el mapa comunicatiu internacional. En podeu trobar cròniques detallades, per exemple, en aquestes adreces de Comunicació 21 i Vilaweb.
Pel que fa al basc, en canvi, no he sabut veure, en els mitjans d'aquí, cap referència a un fet que em sembla de gran transcendència per al futur de la llengua. Dimarts passat es va presentar a Bilbo la plataforma Hamaika Telebista que impulsa la creació d'una televisió digital privada en euskera que començarà a emetre el gener vinent a l'àrea del Gran Bilbo. El projecte el promouen els grups de comunicació CMN (diaris "Deia" i "Grupo Noticias", propers al nacionalisme institucional), EKHE ("Gara" i "Le Journal du Pays Basc", propers a l'esquerra abertzale), EKT ("Berria", successor del diari "Egunkaria" –tancat pel jutge d'instrucció Juan del Olmo– i "Hitza"), Euskaltel (operador basc de telefonia), "Elkar" (la principal empresa basca de distribució de llibres, música i productes multimèdia) i Bainet TV (la productora de Karlos Arguiñano).
El projecte parteix de la idea de crear una xarxa de televisions locals que, amb acords amb d'altres televisions que ja existeixen, cobreixi la totalitat dels territoris bascos. La implantació d'aquesta xarxa de televisions locals en euskera començarà per Bilbo, amb emissions diàries de dues hores d'espais informatius i culturals. Després, seguiran Donostia i Gasteiz, per expandir-se més endavant a la resta de demarcacions, incloent-hi Nafarroa i el País Basc del Nord. Actualment hi ha televisions locals en euskera –que col·laboren en el projecte– a Gernika, Beasain, Tolosa, Arrasate i Zarautz, així com dues més a Nafarroa ("Ttipi-ttapa" i "Xaloa") i una al País Basc del Nord ("Alude").
Destaca aquesta notícia en un context on un gegant de la comunicació com el Grupo Prisa –el del diari imperialista espanyol “El País”– acaba d’anunciar que tancarà Localia, la seva empresa de televisions locals, que havia aconseguit la concessió de 15 llicències de televisió digital terrestre –les mateixes que Hamaika Telebista– a la comunitat autònoma basca.
