Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Em preocupa que una part de la classe política, intel·lectual i periodística estigui exercint els darrers dies el fariseisme, l’amnèsia històrica i la hipocresia. Ningú sabia a què es dediquen alguns importants dirigents, amb els seus despatxos d’assessorament i influències? Ningú sabia d’on sortien les misses per alimentar estomacs agraïts dels mitjans de comunicació, de la política i d’alguns sectors socials?
La veritat és que el nostre país porta dècades de por i de submissió als sectors poderosos, i molts dels nostres dirigents han callat convertint-se, d’alguna manera, en còmplices de la impunitat amb que certs “sectors dels negocis” han treballat durant aquest temps.

Fa més de vint anys vaig ser expulsat de Convergència Democràtica de Catalunya, partit que vaig ajudar modestament a fundar, perquè em van acusar d’haver fet falsos testimonis sobre el Secretari General de la Presidència, Lluís Prenafeta, i el que vaig anomenar en aquell moment la “pedagogia de la corrupció”. Vaig advertir, també, que després d’haver creat la policia del meu país amb un equip de gent, no podia silenciar el que veia que s’estava consolidant: unes maneres de fer que un dia posarien en perill i farien explotar el partit i la societat catalana. Ningú va fer-ne cas; tan sols un exdirector de La Vanguardia, bon amic meu, em va dir que patentés i cobrés ‘copyrights’ de l’expressió “sectors dels negocis”. Amb el temps, i vist que tothom tolerava i callava el que jo havia denunciat i era vist amb normalitat per una part de la societat, vaig anar deixant passar els anys.

El problema no és Prenafeta, i menys una persona respectable políticament, i amb el qual vaig col·laborar molt a gust al Departament de Governació, Macià Alavedra, sinó que durant aquestes dècades, les maneres de fer avui sota sospita s’han estès, consolidat i, fins i tot, normalitzat. I han creat una xarxa de complicitats, conscientment o inconscient, que ha arrelat en el si d’algunes forces polítiques i sectors econòmics i financers del país. Que ningú entengui, però, que la suposada corrupció és generalitzada, ja que la immensa majoria dels polítics i servidors públics del país són honestos.

Ara, amb la mal anomenada Operació Pretòria, el jutge ‘vedette’ Baltasar Garzón fa una exhibició del poder de l’estat, i deixa en ridícul el nostre sistema polític, judicial i policial. I això em dol profundament, perquè la culpa és nostra.

Actualment, és possible que ens trobem davant d’una operació d’estat, que aprofita el cas Millet i el Pretòria, ja que, permeteu-me que us digui, no crec en les coincidències ni les casualitats. Però per tal que no ens torni a passar, cal tallar de soca-rel el nostre fariseisme, la nostra amnèsia històrica i hipocresia, i ser capaços de fer neteja al nostre país abans que la vinguin a fer de fora, ni que sigui de manera oportunista o intencionada.

Qui sap si tot acabarà en no res, perquè possiblement el que s’ha descobert fins ara és la “xocolata del lloro”. Voldria equivocar-me.

Operació Pretòria

, 

Baltasar Garzón

, 

Prenafeta

, 

Macià Alavedra

, 

CDC