Indica publicitat
Diumenge, 16 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 21 de febrer del 2006 | 00:00
Notícia · Cultura

El llegat de Francesc Ferrer i Gironès

L’encarregat de la propaganda nazi, Joseph Goebels, deia que si una mentida es repetia 1.000 vegades al final era una veritat. Aquests dies podem comprovar com hi ha força seguidors d’aquesta màxima, sobretot quan el que cal és atacar a la llengua catalana. El darrer exabrupte de la ‘brunete’ mediàtica ha estat el d’utilitzar el vell recurs de “a veure qui la té més grossa” i dir que la llengua catalana és una llengua d’estar per casa. Això bàsicament vol dir que és una pèrdua de temps parlar català quan parlant espanyol es pot parlar amb milions de persones. Seguint amb aquesta comparació, podem dir que parlant xinès mandarí encara podríem parlar amb més milions, i parlant anglès amb uns quants més... Seria interessant veure les reaccions que originaria una afirmació d’aquest nivell si en comptes d’haver-se fet des d’un diari s’haguessin fet des del Parlament europeu i la persona en qüestió hagués dit que, per exemple, el danès és una llengua d’estar per casa. Algú podria dir que aquest tipus d’afirmacions són un insult a la intelligència i que ja es desqualifiquen per elles mateixes. Per desgràcia, però, van creant un estat d’opinió on se situa l’espanyol per sobre de les altres llengües i això ajuda a justificar una discriminació jurídica i un acomplexament de determinats sectors socials. Al nostre país, Francesc Ferrer i Gironès va tenir la meticulositat, rigor, constància i fermesa per anar recollint totes les lleis que des de 1714 s’han encarregat d’anar laminant o directament eliminant els drets relatius a la nostra llengua. Totes les seves obres han esdevingut de referència en la defensa de la llengua i en evidenciar la intencionalitat i planificació per anar-ne reduint l’ús i presència. No seria cap frivolitat dir que, malauradament, en els debats de la comissió mixta Parlament català- Congrés dels Diputats s’evidencia aquesta intencionalitat. Això passa cada cop que es debat una article on l’objectiu és que es posin al mateix nivell la llengua catalana amb l’espanyola. El darrer exemple és en la justícia, on desapareix pels jutges el requisit del català, i se substitueix per un reguitzell d’eufemismes asèptics: mèrit determinant valorat específicament i singularment (uf!). La mort de Francesc Ferrer i Gironès arriba en un moment políticament cabdal però també potencialment desesperant. Joan Puigcercós va dir d’ell que era un far que amb la seva llum il.luminava el camí que calia recórrer. Les seves recerques, els seus escrits i els seus articles són la millor garantia que la llum no s’apagarà. Ara només falta que, com a darrer homenatge, els representants catalans que es troben a Madrid tinguin present la seva obra, actuïn amb la dignitat que s’espera i no marxin de Madrid satisfets i enganyats. La llengua i la cultura que representa els ho agrairà.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat