Per si algú li quedava encara algun dubte, l'acord econòmic concretat entre el País Basc i l'estat central, -l'anomenat concert econòmic- és molt més favorable que el pacte econòmic que s'ha acordat darrerament a Catalunya. Ara que els números s'han sentit força i que encara els tenim frescos a la ment col·lectiva

degut a la sobresaturació dels mitjans sobre el tema del finançament, resulta més obvi i clar fer comparatives entre els diferents acords (basc i català).

La coneguda xifra, els 3.855 milions d'euros, ha aixecat tot tipus de sentiments en la societat catalana: de l'alegria manifesta d'uns a la insatisfacció i les puntualitzacions negatives dels altres. Una xifra que ha de permetre que Catalunya es col·loqui 5,6 punts per damunt de la famosa mitjana de què tant s'ha parlat.

Tot i això, el règim de concert (acordat des del segle XIX) de què disposen el País Basc i Navarra permet a aquestes comunitats situar-se en un índex d'anivellament de 176, una xifra molt superior al 94 de què disposa Catalunya (els catalans hem de passar de 123 fins a 94 degut a l'aportació a la solidaritat que obliga el pacte autonòmic).

El motiu d'aquesta diferència rau, en part, en el conegut concert econòmic, que permet a Euskadi i Navarra no fer cap mena d'aportació a la solidaritat: aquestes comunitats recapten els seus impostos i paguen una quantitat fixa a l'Estat, l'anomenat cupo. La conseqüència: el finançament basc aporta 5.255 euros per habitant, mentre que el catalans amb el nou model en rebrem 2.239. Unes xifres que ens situen, encara, a anys llum de l'acord d'Euskadi.