"Va ser un dels cops més forts de la dictadura. El dia 7 de novembre de 1971, ara fa quaranta anys, es trobaven a l'església de Sant Agustí de Barcelona totes les forces antifranquistes amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició". Així inicia Antoni Batista l'escrit publicat per la revista Sàpiens en què retrocedeix 40 anys per tal de recordar els primers passos de l'Assembla de Catalunya.

Des del paper de Teresa Bofill fent de 'semàfor' per donar llum verda per entrar a la parròquia on s'organitzà l'assemblea, fins al "nucli dur" capitanejat per Antoni Gutiérrez Díaz –Guti- i Josep Solé Barberà, passant pels sectors catalanistes vinculats a Jordi Pujol, Batista traça el relat del que va ser la "plataforma antifranquista més important de l'Estat espanyol", que es va estendre per barris i universitats catalanes.

Tot i el treball clandestí de l'assemblea i el contacte amb els mitjans internacionals per tal de denunciar la dictadura, els integrants de l'assemblea van poder evitar, en gran part, la repressió policial els primers temps. Dels caps visibles detinguts, alguns van salvar-se esgrimint coartades falses –com Josep Benet- i fins i tot el cap de seguretat de l'Assemblea, Pere Ignasi Fages, va poder escapar  aprofitant una distracció dels agents que l'havien portat a casa seva per escorcollar-la. Tot i això, el cop més fort va arribar l'octubre del 1973, quan la policia es va assabentar "d'una important reunió clandestina" i va detenir 113 persones "i la cúpula dirigent va quedar escapçada".

Entre els detinguts, Josep Solé, Octavi Pellissa i Miquel Sellarès. Aquests dos últims, van intentar escapar saltant per una finestra, però els estaven esperant quan van aterrar. Sellarès recorda aquells fets i explica que l'assemblea va "ser una escola de democràcia, de transversalitat i d'entendre el país des de la visió de construir un sol poble". El cop, tal com recorda Batista, va ser, tanmateix, "el que li va donar més popularitat". Ja fos amb comunicats, mobilitzacions obreres o denúncies a l'exterior, "res no va impedir que l'Assemblea de Catalunya seguís el seu destí, obrint vies vers la transició".