El Regne Unit compensarà les famílies de les persones que van morir o van resultar ferides a mans dels seus soldats durant el 'Bloody Sunday' (Diumenge Sagnant) d'Irlanda del Nord el 1972, informa Reuters. Es tracta d'un dels fets crucials en el conflicte de tres dècades d'aquesta regió sota el govern britànic. Les morts de 13 manifestants durant una marxa no autoritzada en defensa dels drets civils en la localitat de Londonderry el 30 de gener de 1972 van marcar un punt d'inflexió en el conflicte d'Irlanda del Nord. Poc després, el govern britànic va retirar l'autogovern a Belfast, i va controlar l'administració des de Londres. La violència en els anys següents va ser molt dura i, de fet, els tràgics esdeveniments del 'Bloody Sunday' van motivar un creixement del suport de part de la comunitat catòlica local i internacional -sobretot als Estats Units- per la lluita armada de l'IRA.

El Ministeri de Defensa ha admès que els membres de les forces armades van "actuar malament" i que el govern "lamenta profundament" els fets del 30 de gener del 1972. "Estem en contacte amb els advocats de les famílies i on hi hagi responsabilitat legal per pagar indemnitzacions, així ho farem", ha dit en un comunicat. L'anunci d'indemnitzacions es produeix després que una investigació oficial de l'any passat conclogués que no hi havia justificació per als dispars i que els que van morir eren catòlics que no anaven armats.