Indica publicitat
Diumenge, 11 de desembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 29 de setembre del 2016 | 12:46
Notícia · Nació Digital

Shimon Peres, l'estadista que escoltava Catalunya

Shimon Peres, mort aquesta matinada als 93 anys, descansarà al Mont Herzl, que porta el nom d'un dels grans referents del sionisme. És on són enterrats els considerats pares fundadors de la nació. Serà aquest divendres i s'hi trobaran les principals figures de la política internacional.

Pel que fa a Catalunya, l'exdirigent israelià va mantenir sempre unes relacions molt fluïdes amb la Generalitat. En la societat catalana, la causa sionista –com també la solidaritat amb el poble palestí- sempre ha trobat simpaties, especialment en un sector del nacionalisme.

Toni Florido, president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI), ho explica aNacióDigital: "El president Peres era un bon coneixedor de la realitat de Catalunya. Tots recordem com va acollir el Govern català i com va rebre el president Artur Mas". Per Florido, "era un home positiu i un referent que inspirava tots aquells que volien aconseguir reptes difícils mitjançant el diàleg i el compromís democràtics". El president de l'ACAI explica que "Peres era un bon amic de Catalunya i els catalans guarden un gran respecte per la seva memòria".

En efecte, el novembre del 2013, el president Artur Mas va fer una important visita a Israel. Durant la seva estada, es va reunir amb Peres, aleshores cap de l'Estat. En aquella trobada, el president israelià va tenir un gest molt significatiu: no va posar la bandera espanyola en la sala de la reunió, com es feia sempre que es rebia un polític de l'estat espanyol. Aquest fet no va passar desapercebut.

Peres va defensar amb fermesa que Barcelona fos la seu de la Unió Europea de la Mediterrània. El 2008, sent vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira va visitar Israel i va voler agrair personalment a Peres el seu suport. Carod-Rovira en guarda un bon record: "Vaig parlar amb ell amb tota normalitat de la situació a Catalunya i no vaig percebre ni el més mínim grau d'hostilitat. M'atreviria a dir que més aviat el contrari". Com assenyala l'exvicepresident, "lògicament, no va prendre partit. Cal tenir en compte que per Israel, Espanya és un referent que no volen com enemic, a causa del gran nombre de sefardites. Ja em vaig encarregar –explica- de subratllar les semblances entre jueus i catalans, així com l'anticatalanisme i l'antisemitisme d'Espanya".

El món s'acomiada d'un dels grans

Una de les primeres reaccions a la desaparició de l'estadista ha estat la del president nord-americà, Barack Obama, qui ha dit que mai va rendir-se en la batalla per assolir un acord de pau amb els palestins. Des d'Europa, un dels primers dirigents a expressar el condol ha estat el president de França, François Hollande. A Amèrica Llatina, també els principals líders li han retut homenatge. El primer ha estat el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, que acaba de culminar un acord de pau amb la guerrilla i que tenia per això una relació de complicitat amb l'expresident israelià.

La mort de Peres, com és lògic, ha impactat la societat i la política israelianes. L'actual primer ministre, el conservador Beniamin Netanyahu, que va ser un rival seu en diverses eleccions, l'ha definit com "un fill pròdig de la nació". I el Partit Laborista, que va liderar en moltes batalles, li ha retut homenatge en boca del seu dirigent actual, Isaac Herzog. Per la seva banda, Ronald Lauder, president del Congrés Mundial Jueu, ha subratllat el paper de Peres com a constructor del projecte nacional sionista.

Pep Martí

(Sevei de Nació Digital pera Tribuna)

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat