Indica publicitat
Dimecres, 7 de desembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 5 d'agost del 2016 | 19:16
Notícia · Política catalana

Poble Lliure fa balanç de l'actualitat política

Ens trobem a principis d'agost i la conjuntura continua avançant a pas accelerat. En el balanç polític periòdic que realitzem des de Poble Lliure creiem que hi ha un seguit d'elements a valorar de cara a posar en pràctica les principals línies d'acció per als propers mesos.

Després del 26 de juny

En primer lloc, considerem que cal destacar els resultats electorals del 26 de juny passat a les eleccions estatals. Cal remarcar que, amb relació a les eleccions precedents, han suposat un reforçament del bipartidisme, ja que tant la coalició Unidos Podemos com Ciudadanos han perdut suport. Per la seva part, el PP ha augmentat en el nombre de vots i el PSOE ha baixat lleugerament però ha aconseguit el seu objectiu de no ser desplaçat a la tercera posició.

Aquests resultats han evidenciat les dificultats objectives existents per dur a terme qualsevol política de caràcter progressista a l'estat espanyol i han demostrat la inviabilitat d'un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya, pactat. Han estat també l'afirmació que no es pot menysprear el poder dels sectors oligàrquics i que aquests no estan disposats a cedir ni un centímetre en el control del poder.

Resumint-ho en una frase coneguda: 'la ideologia dominant és la ideologia de la classe dominant'. Per tant, mentre que els pobles d'arreu de l'Estat no tinguin una capacitat d'organització que contribueixi a augmentar el nivell de consciència de les classes populars, difícilment podrem veure canvis en profunditat. Dit d'una altra manera, davant d'un enemic tan poderós no hi ha dreceres i per a poder guanyar a les urnes, cal començar a guanyar la partida al carrer, als centres de treball, a les universitats, etc.

Com ha crescut i creixerà l'independentisme

En el cas del principat de Catalunya, aquesta partida ja fa temps que l'estem jugant: hem desafiat l'Estat en desenes d'ocasions i en els mesos vinents caldrà que hi continuem insistint.

Quan diem que no hi ha dreceres, ho fem contrastant amb la realitat, perquè la història ens ho ha demostrat, de la mateixa manera que ens ha demostrat que la persistència acaba donant els seus fruits. A finals dels anys 70 els sectors més conscients de l'independentisme revolucionari van dur a terme les primeres anàlisis sobre l'estructuració de l'Estat Espanyol fruit de la transició. En aquella situació ja es va concloure que aquelles estructures no eren res més que l'aparell de dominació de l'oligarquia espanyola, la mateixa que ocupava les posicions de poder durant el franquisme. És per això que aquell independentisme ja va arribar a la conclusió que l'Estat Espanyol era irreformable i que era necessària una ruptura amb aquest. Gairebé 40 anys més tard la majoria de catalans i catalanes assumeix aquesta tesi; i davant d'aquests resultats, ha quedat més clar que mai aquell encert.

Els resultats, a Catalunya, de les recents eleccions que hem comentat, són l'exemple d'un nivell de consciència diferenciat de la resta de l'Estat. Els partits del règim que en les eleccions espanyoles acostumen a treure els seus millors resultats, han obtingut amb prou feines un 40%. Mentre que tant l'independentisme com En Comú Podem mantenen el seu nombre de diputats. Davant d'això ens reafirmem un cop més, a Catalunya es donen les condicions objectives i subjectives per iniciar un procés constituent d'àmplia base popular que superi el règim del 78 i esdevingui una República independent. En aquest camí hi hem de ser tots i totes i hem de tenir la capacitat d'engrescar la gent que, amb més o menys bona fe, creia en la reforma de l'Estat que se sumi a la lluita independentista, com a únic motor de canvi social.

Pel que fa al País Valencià i les Illes encara que, a grans trets, aquests resultats deixin un 1 panorama semblant al de la resta de l'Estat cal tenir en compte algunes característiques remarcables. Per primera vegada s'ha desplaçat el PSOE fins a la tercera posició, en benefici de les confluències de l'entorn de Podemos. A més, als dos llocs, aquestes han hagut de comptar amb el paper de forces autocentrades, de manera que sense aquestes (sobretot en el cas del País Valencià) difícilment haurien aconseguit aquests resultats. Dins l'estat espanyol, Euskal Herria ha mostrat també la seva especificitat, cosa que dibuixa un entorn favorable en la confrontació amb l'estat que s'està produint.

De manera general al conjunt de l'estat espanyol, fins avui continua la incertesa entorn de la formació del nou govern estatal (amb l'única anècdota a remarcar que han representat els vots de CDC a favor del PP a l'hora d'elegir la mesa del Congrés dels diputats espanyol. Un comportament que mostra la manca d'idees clares i de conviccions sòlides envers la ruptura, en un partit que manifestava voler-se renovar). Davant d'aquesta situació general a nivell estatal, cal que el poble català emprengui el camí de la unilateralitat com a única opció possible.

El Referèndum (RUI) i la ruptura amb l'estat espanyol

En aquest sentit, els darrers mesos s'ha posat sobre la taula la proposta d'un Referèndum Unilateral d'Independència (RUI), sobre el qual creiem que s'ha d'analitzar en profunditat.

La poca evidència d'avanços en el camí de la Ruptura independentista d'ençà del 9 de novembre passat (en què les formacions parlamentàries de l'espai independentista - JxSÍ i la CUP - van acordar uns elements importants d'un Full de Ruta cap a la independència) han fet pensar a alguns sectors en la conveniència de situar en un primer pla la proposta de fer un Referèndum com a mitjà que pogués servir per a avançar cap a la ruptura, com s'ha proposat en primer lloc des de l'àmbit de l'ANC i de la CUP.

Després d'un debat intens, que s'ha prolongat al llarg de diverses setmanes en un nombre important de mitjans, on s'han considerat els perills d'un referèndum que es fes sense un context polític adequat, s'ha arribat a un cert consens en els termes següents:

Es començaria amb l'aprovació, pel Parlament de Catalunya, d'una llei de transitorietat en la qual es faci referència explícita a considerar la validesa d'aquesta llei com a expressió d'inici d'un nou marc legal independent, tot precisant que aquesta expressió de la independència ha de ser convalidada per un referèndum d'independència que aquesta mateixa llei proposi de convocar. Es tractaria, doncs, d'un referèndum de convalidació d'una ruptura o desconnexió que ja s'hauria aprovat al Parlament. Paral·lelament es començaria el debat constituent entorn dels aspectes fonamentals de la nova Constitució de la República Catalana independent, una Constitució que s'aprovaria, doncs, ja fora de la legalitat de l'estat espanyol.

Aquesta és la seqüència de Full de Ruta que veiem més enraonada i que respon més clarament a les necessitats de la ruptura democràtica independentista. Serà la funció de totes i tots els independentistes de crear les condicions polítiques i organitzatives per a fer-la possible. Poble Lliure es compromet a treballar activament en aquesta direcció fins a aconseguir fer efectiva la Ruptura i obrir el camí de la construcció de a República Catalana Independent.

La independència, una confrontació

Des del nostre punt de vista tenim clar que la lluita per la independència, el dret a decidir i la República Catalana parteix necessàriament de la confrontació amb els Estats imposats com l'espanyol i el francès. Amb aquesta perspectiva no ens han d'estranyar les pràctiques virulentes, repressives i reaccionàries de l'aparell de l'Estat espanyol mateix, així com la naturalitat amb què es viuen a Espanya. Els resultats de les darreres eleccions espanyoles ja han demostrat les dificultats d'avançar cap a un estat espanyol amb un caràcter més democràtic. Si, doncs, l'estat 2 espanyol no és res més ni res menys que l'aparell de dominació de l'oligarquia espanyola és molt important saber situar-nos en el pols que estem tenint amb aquest estat.

Cal estar preparats per a possibles mostres de repressió, tal com hem vist en el cas de diversos Ajuntaments requerits per haver donat suport a la Declaració del 9N o per haver mantingut l'estelada als balcó, com també repressió de baixa intensitat cap a particulars pel fet de portar el CAT a les matrícules, per parlar en català...

Sobretot, cal que estiguem preparades i preparats per tal d'exercir la nostra sobirania. El punt de no retorn serà en el moment que decidim tirar pel dret depenent exclusivament de les nostres institucions i de la nova legislació. D'una banda, considerem que els municipis adherits a l'Associació de Municipis per la Independència han de començar a pagar els tributs a la hisenda de Catalunya. En aquests moments, no s'haurien d'admetre ni excuses ni dilacions. Els Ajuntaments que no pertanyen a l'AMI, però que compten amb majories favorables a la independència i al dret a decidir haurien d'organitzar el debat municipal pertinent per tal d'avançar cap a aquest acord. La Generalitat hauria d'assumir la responsabilitat de protegir els Ajuntaments que tributin a la hisenda catalana en cas de represàlies per part de l'estat espanyol.

Els treballadors autònoms, el petit empresariat hauria de tributar a la hisenda catalana des del mateix moment que s'aprovi la llei d'Hisenda. En aquest cas, la Generalitat també hauria de garantir la gestió dels recursos en cas que l'estat espanyol exercís represàlies cap a aquestes persones. Els treballadors i treballadores haurem d'insistir i pressionar perquè les empreses on treballem paguin a la hisenda de Catalunya.

D'altra banda, resulta imprescindible treballar des del punt de vista de desautoritzar l'Estat espanyol a casa nostra. Així, des d'una perspectiva del poder polític, cal crear noves institucions d'encuny republicà que serveixin com espais de poder i sobirania al marge de les institucions hereves de l'Estat de les autonomies. Insistim amb l'impuls de l'Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans, on, en una primera fase, regidors i diputats puguin exercir la tasca de representants polítics directes i fora de la legalitat i dominació espanyoles.

Des d'una perspectiva de la mobilització popular, cal avançar cap a la denúncia de les imposicions de l'Estat espanyol cal insistir en denunciar el dèficit d'infraestructures com és el cas més alarmant de les rodalies i les mitges distàncies de RENFE, fins i tot organitzant actes de protesta col·lectius, així com les protestes davant les entitats bancàries, les empreses de llum i aigua que incompleixin la llei de l'habitatge de Catalunya. Així com situar a la Direcció de l'oficina Antifrau una persona d'ampli consens entre les forces independentistes i d'esquerres i amb solvència contrastada. El pacte entre el PP i CiU ens va portar a De Alfonso i ja n'hem vist el resultat.

Al llarg de les setmanes i els mesos vinents hem d'anar incrementant les mobilitzacions i les accions de boicot a tots els nivells fins que a l'estat espanyol li resulti més interessant que marxem que no pas mantenir-nos en la submissió.

Un ordre internacional incapaç

Es miri com es miri, cal analitzar com una mostra d'incapacitat política del sistema de dominació el fet que (a causa de les seves greus contradiccions) proliferin tant les agressions imperialistes com les de l'islamisme feixistitzant, dins les àrees musulmanes i arreu del món. Fins i tot l'avanç d'Erdogan a Turquia va en el mateix sentit. La irracionalitat islamista es troba confrontada amb la irracionalitat capitalista que va exportant guerres i conflictes per tota la terra en un vessant sinistre de la globalització. Només l'avanç de la racionalitat sorgida de les concepcions i anàlisis materialistes arreu del món pot contribuir a superar aquesta degeneració de les relacions internacionals dels temps actuals.

Un altre aspecte a destacar d'aquests darrers mesos és el resultat del Brexit. La realitat que es viu als pobles del Regne Unit denotava des de feia anys un desgast en la relació entre la 3 ciutadania i les institucions europees. L'UKIP ha sabut aprofitar aquesta situació per aprofundir en aquestes contradiccions, però fent-ho des d'una perspectiva clarament reaccionària. Tot i això cal saber analitzar diversos elements.

En primer lloc, la proposta del Brexit neix fruit d'una reclamació justa, com és la de la sobirania per als membres de la Unió Europea en qüestions fonamentals. La Unió Europea actua, de fet, com a braç polític que garanteix els interessos del Fons Monetari Internacional i, d'aquesta manera, ha anat reduint cada cop més la sobirania dels estats per deixar via lliure a les empreses transnacionals. Cal recordar, a més, que, a l'entorn d'aquesta decisió, la campanya ha estat marcada per les pressions i amenaces del gran capital europeu i britànic per evitar el triomf del Brexit.

La victòria d'aquesta opció, demostra que el dret a decidir dels pobles és molt més potent que les amenaces, i significa un desafiament al catastrofisme, cosa que ens pot servir d'ajuda de cara al procés que viu el poble català.

Hem d'entendre el Brexit com una oportunitat en el qual l'esquerra ha de tenir la capacitat de reorganitzar-se i vincular la idea de la sobirania a la recuperació dels drets de les classes populars. S'ha d'afrontar aquesta fita combatent els discursos xenòfobs que pretenen dividir les classes populars.

Els diversos pobles de la Gran Bretanya han d'aprofitar aquesta situació per revertir les polítiques contra els drets socials i laborals dutes a terme per la UE. I s'ha de començar a posar sobre la taula la sobirania per al conjunt de nacions, exercint així el dret d'autodeterminació per a tots els pobles oprimits.

El Brexit posa sobre la taula les contradiccions en el si de la UE, i a la resta de pobles d'Europa necessitem unes esquerres valentes que defensin sense ambigüitats el dret a decidir respecte a la permanència a aquest projecte tan perjudicial per les classes populars.

En el procés de construcció de la República Catalana, també hem de tenir en compte aquest fet, i no podem acceptar com a bona una proposta que doni per feta la integració a la UE (caldrà veure si aquesta ho accepta) sense debat previ. Un cop constituïda la República, s'ha de dur a terme un referèndum sobre la permanència en aquesta institució.

Prioritats polítiques

Els elements que analitzem més amunt no han fet més que reafirmar-nos en la necessitat de dur a terme les propostes polítiques que anem fent des de fa mesos. Així, doncs, creiem que en aquests mesos que vénen les prioritats són: 1. Mobilització popular 2. Dinamització del procés constituent 3. Estratègia per la independència 4. Acord d'Esquerres per la República Catalana

1. Mobilització popular: per tal sortir de l'atzucac dels darrers temps, cal una revitalització de la mobilització popular que torni a situar al poble com a dinamitzador del procés independentista. Hem d'evitar les dinàmiques que limitin les tasques del procés d'independència al treball institucional.Cal doncs que el poble català s'aboqui plenament a una nova mobilització de masses per al 4 pròxim 11 de setembre, que sigui l'inici d'un curs on es facin passos accelerats cap a la proclamació de la República Catalana. Aquesta mobilització no es pot limitar a la jornada de l'11 de setembre, cal que sigui de caràcter permanent: aquest serà la millor garantia de l'avanç cap a la independència.

2. Dinamització del procés constituent: en el darrer balanç polític ja reclamàvem la necessitat d'iniciar el procés constituent, doncs en aquests dos mesos s'ha avançat de forma molt tímida, fet que ens demostra que cal continuar insistint. Com dèiem al principi els resultats de les eleccions espanyoles demostren que la única possibilitat d'avançar en clau social és a través de la independència. Creiem doncs que el procés constituent és la millor manera de posar sobre la taula un seguit de debats sobre les qüestions que ens afecten al nostre dia a dia i poder dissenyar un nou model en el qual la població pugui participar en la seva elaboració. És una eina amb la qual hem d'aconseguir vincular bona part de les bases de l'espai "dels comuns" fent-lo partícip de la construcció d'un nou estat al servei de la majoria social. Cal esperar que els recents acords del Parlament de Catalunya entorn del procés constituent siguin un estímul per a la seva dinamització.

3.Estratègia per la independència: les dificultats per avançar cap a la independència i les mancances en la concreció d'un full de ruta clar que aglutini a la majoria social catalana, demostren una important desorientació estratègica de l'independentisme. Pensem que cal encarar els pròxims mesos a partir d'una estratègia consensuada per tal d'arribar a la independència. Sense una línia estratègica clara i àmpliament compartida, segurament continuaríem vagant, intentant arribar a un objectiu sense saber quin camí seguir. Fem, doncs, una crida al conjunt de partits, entitats sobiranistes i al conjunt de l'independentisme a traçar una estratègia conjunta des d'ara fins a la proclamació de la República Catalana.

4. Per un Acord d'esquerres per la República Catalana: hem de garantir que la proclamació de la República Catalana és l'inici cap a un futur amb més llibertats i justícia social. Per tant, cal que el conjunt de les esquerres autocentrades arribem a un acord que permeti guanyar l'hegemonia social del procés independentista i desplaçar a aquells que encara es puguin veure temptats a assumir posicions dilacionistes. Des del nostre partit treballarem en aquesta direcció tal com vam aprovar a l'Assemblea Nacional del passat 12 de juny, convençuts que aquests són els passos necessaris per avançar cap a la ruptura independentista, l'única via per plantejar a llarg termini la consecució d'una República Socialista i Confederal per als Països Catalan

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat