Barcelona � El nou Conseller de Cultura ha confirmat aquesta setmana la postura que Convergència i Unió tenia adoptada en referència a la Llei del Cinema català impulsada per l'anterior conseller Joan Manuel Tresserras, que havia de permetre el doblatge al català d'un 50% de cintes exhibides a les sales catalanes. Encara amb el desolador panorama d'un 3% de pel·lícules en català a les sales de cinema del país, Mascarell ha optat per la 'bona voluntat' davant una cruïlla que podia dur Catalunya a la fi de la subordinació de la llengua pròpia heretada pel franquisme.

Entre ambiguitats i sense concertar quines mesures es prendran per assegurar un doblatge mínim al català, el conseller ha assegurat que el govern ha arribat a un acord "de bona voluntat" que assegura el doblatge de "moltes pel·lícules", sense especificar-ne quantes ni sota quines condicions està traçat aquest pacte. Les rebaixes de juliol ja han començat, i l'inici de l'"aplicació progressiva" de la Llei del Cinema català té tots els números d'acabar-se convertint en la vertadera anti-norma: Mascarell ha indicat que només 3 de les properes estrenes comptaran amb la versió catalana, les quals són Tintin, Els Barrufets i el final de la saga de Harry Potter.

De nou, el Govern "dels millors" ha optat per dur la contrària a la tònica dominant europea. Com ha recordat la Plataforma per la Llengua en moltes ocasions, molts territoris europeus -i no europeus, també- en els quals existeixen diverses llengues oficials, com Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, el Quebec (Canadà), Suïssa i Finlàndia obliguen, a través de diverses normatives, a exhibir les pel·lícules en les llengües propies dels territoris. La "bona fe" de Mascarell, de moment, només perpetua una situació inamobible des de l'època preconstitucional: la subordinació del català al castellà.