Indica publicitat
Divendres, 6 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 11 de maig del 2016 | 11:05
Notícia · Política catalana

Un patriota, un referent

Fa vuit anys va morir Josep Benet. I avui ens sorprèn la notícia de la mort de Joaquim Ferrer. Per a qui escriu aquestes lletres és un dia trist i de reflexió. Perquè tant Josep Benet com Joaquim Ferrer han estat, junt amb un reduït nombre de persones més, els meus referents.

Fa més de cinquanta anys que vaig conèixer Joaquim Ferrer. Amb el meu inseparable amic Joan Crexell, que també ens va deixar fa uns anys, establirem contacte amb ell per tal de generar alguna publicació clandestina que tingués influència a la Universitat i als barris amb el nostre pensament catalanista.

Joaquim Ferrer va formar part de l'equip juntament amb Oriol Pi de Cabanyes i Raimon Martínez Fraile, i vam crear la revista Cròniques, que s'editava clandestinament a la Fundació Jaume Bofill. Abans ja havíem fet alguns opuscles i havíem difós escrits dels entorns tant de Josep Pallach com de Jordi Pujol.

Joaquim Ferrer era un home afable, patriota, comprensiu, poc donat als protagonismes exacerbats. Li agradava treballar des del darrere de la cortina. I va començar a col·laborar, no sols amb Josep Pallach, sinó també amb Josep Benet, Fèlix Martí i Jordi Porta, que també han estat i són referents meus.

La mort de Joquim Ferrer i Roca és la d'un home de servei, de país, de cultura, que com qualsevol humà va tenir encerts i equivocacions, que va intentar la utopia d'un socialisme nacional, però que no li va quedar altre remei, per seguir fent política, sense acomplexar-se nacionalment, que participar en el projecte de Jordi Pujol i Convergència Democràtica.

Joquim Ferrer va intentar ser un home de govern al Departament de Cultura de la Generalitat com a conseller, i va establir ponts amb Max Cahner, arquitecte d'aquest Departament. Però no va durar massa. Ell no era home de conxorxes, i al món de la cultura n'hi havia.

Després vingué la seva vinculació molt directa a l'aparell i l'estructura de Convergència. A qui ens vam separar. J li vaig reflexionar moltes vegades del perquè. I he de reconèixer que vaig tenir les meves discrepàncies, però vam mantenir l'amistat, ara ja a una certa distància.

Un i l'altre sempre ens hem respectat i quan ha calgut hi hem sigut. Ara, amb la seva mort, vull manifestar el meu agraïment a Joaquim Ferrer i donar-li les gràcies també pels seus consells i per l'amistat d'anys i anys. La Catalunya actual no és una improvisació, ni el Procés tampoc. És producte de desenes d'homes i dones com Joquim Ferrer, que amb discreció han anat construint aquest país desacomplexat nacionalment que ara està emergint.

Gràcies, Joaquim pel teu servei a Catalunya i als seus ciutadans.

Miquel Sellarès, president de Tribuna Catalana

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat