Indica publicitat
Dijous, 12 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 24 de maig del 2011 | 17:04
Notícia · Política

Com i per què el PP ha arrasat a les Illes?

Encapçalat per l'ala dura del partit, el PP de Bauzá ha escombrat el 22-M a les principals institucions de les Illes, davant la davallada del PSOE i la divisió de l'esquerra i de la dreta regionalista.

El president del PP a les Illes representa el sector més ultra de la formació

Tribuna Mallorca · Una victòria sense precedents. El PP arrasa a les principals institucions. Ho fa, però, amb un nombre de vots molt semblant al de fa quatre anys -un augment de poc més de 2.000 vots totals-, 194.680 vots (46,37%), davant els 192.577 (46,02%) de 2007. La gran causa dels 35 diputats del PP és l'enfonsament del PSOE, que viu una autèntica debacle: passa de 115.477 vots (27,60%) i 16 diputats a 89.806 (21,39%) i 14 diputats, tots dos perduts a Menorca. El Pacte per Eivissa, format per PSOE i Gent per Eivissa, per la seva banda, passa de 6 a 4 diputats. A Mallorca el PP se'n duu els tres diputats que tenia UM. Només la coalició PSM-IV-ExM, que manté els quatre diputats que formaven part del Bloc per Mallorca, i la coalició Gent per Formentera-PSOE, que aconsegueix el diputat per aquesta illa, resisteixen l'embat ultraconservador. 

El desastre es repeteix a les altres institucions. Al Consell de Mallorca el PP també suma els tres consellers d'UM i arriba als 19; i el PSOE en perd un dels onze que tenia cap al PSM-IV-ExM, que queda amb quatre. Al Consell de Menorca el PSOE sofreix una autèntica sagnia: perd 15 punts i cedeix dos consellers dels sis que tenia al PP, que aconsegueix la majoria absoluta amb vuit. El PSM repeteix el seu conseller. A Eivissa, el PP arrasa amb més del 50% dels vots. L'esquerra en perd dos que van directament al PP, i es queda amb cinc. El partit ultraconservador, com a Menorca, n'aconsegueix vuit. El Consell de Formentera és l'únic que es manté en mans de l'esquerra, gràcies als bons resultats de Gent per Formentera. Aquest partit passa de cinc a sis consellers davant els cinc que aconsegueix la Unió de dretes, i formarà govern amb els dos del PSOE. 

Les eleccions municipals han seguit la mateixa tendència, com a mínim a les grans ciutats. Amb l'excepció de Ciutadella, el PP aconsegueix majories absolutes a Palma, Manacor, Inca, Calvià, Marratxí o Llucmajor. Especialment sagnant per al PSOE és la debacle a Maó o la pèrdua de la ciutat d'Eivissa. 

Les causes
La principal clau de les eleccions ha estat l'enfonsament del PSOE, com a conseqüència del fracàs de les seves polítiques per combatre la crisi econòmica. El vot del PSOE ha anat bàsicament a l'abstenció. El PP ha aconseguit convertir les municipals i autonòmiques en un plebiscit sobre la política de Zapatero que ha guanyat. La dispersió del sufragis entre multitud de partits que no han superat la barrera del 5% ha fet la resta: els vots de la Lliga i de CxI, que han pugnat pel mateix espai, han anat directament a la paperera. Si haguessin anat junts haurien entrat còmodament.

Tampoc no han aconseguit representació EU, UpyD o Esquerra, si bé la seva influència en els resultats finals ha estat menor. També a Eivissa la disgregació del vot d'esquerres (Eivissa pel Canvi i ENE s'han presentat per separat) ha contribuït a la catàstrofe. Tot plegat explica que el PP, amb uns resultats semblants als de 2007, hagi arribat als 35 diputats. Els partits d'esquerres (i també la dreta regionalista) hauran de fer una anàlisi de la situació i començar a recompondre les seves forces si volen evitar la presència a les institucions d'una dreta que ha radicalitzat el seu discurs i que proposa retrocessos en qüestions bàsiques de país.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat