Barcelona · Les repercusions a les declaracions del conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, de suprimir les línies en valencià a l'escola i substituïr-les per una línia única han coincidit la gran majoria en la indignació i la negativa que han despertat en la societat valenciana. Escola Valenciana, principal entitat per la vetlla de l'ensenyament de qualitat a les terres valencianes, ja ha mostrat el seu rotund desacord amb la decisió del govern Camps, ara enfortit per la nova embranzida que li han aportat els resultats electorals del passat 22M.

L'oposició política al País Valencià, però, també ha volgut denunciar els canvis que ha proposat l'executi Camps. El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha dit que l'anunci confirma que el govern valencià "s'ha posat del costat d'eixa extrema dreta que vol fer fora de la vida pública la llengua pròpia d'este país". Esquerra Unida de la seva banda ha qualificat la decisió d'"atac a la llengua dels valencians" mentre que Esquerra Republicana considera que "acabar amb l'ensenyament en valencià afectarà la qualitat de tot l'ensenyament públic".

Sindicats i societat civil: una sola veu
En una mateixa línia s'ha expressat el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), que ha considerat que el nou model no garanteix el compliment de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià ni dels decrets curriculars de primària i secundària en el qual es refereix a l'adquisició de les mateixes competències lingüístiques en valencià i en castellà. STEPV ha denunciat que el model és el mateix que ha aplicat el PP gallec i que ha comptat amb forta oposició de la comunitat educativa.

El sindicat ha rebutjat explícitament aquest model perquè "dóna per descomptat que el valencià està en les mateixes condicions d'igualtat que el castellà, cosa que no és certa". El sindicat ha sentenciat que un model plurilingüe necessita d'un aprenentatge introduït "amb criteris educatius, segons allò que la psicolingüística diu sobre l'aprenentatge de les llengües: immersió en les llengües minoritzades, assoliment de la lectoescriptura primer en una de les llengües minoritzades i després en la resta", per la qual cosa ha insistit en què l'aprenentatge de diverses llengües ha de "descansar sobre fonaments científics i no pas ideològics, i menys encara sobre prejudicis".

Per la seva banda, CCOO- PV ha qualificat la decisió de l'executiu Camps d'"agressió contra els drets lingüístics de milers d'alumnes valencianes i valencians que veuran impedit el seu accés a un ensenyament en valencià".

L'ACPV i la lluita constant contra la política blavera
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) també ha volgut denunciar el que considera una "política antivalenciana del president Camps",caracteritzada per "la censura, l'autoritarisme i el més profund antivalencianisme". "En una Europa cada vegada més globalitzada i plurilingüe, pretendre tancar televisions públiques o acabar amb l'ensenyament en llengua pròpia són mesures que van contra la direcció de la història i contra l'opinió majoritària de la societat", ha indicat l'ACPV a través d'un comunicat.

L'entitat ha advertit que el conseller "encara és a temps de rectificar i no aplicar una mesura que sap que provocarà el rebuig de la comunitat educativa i dels sectors socials compromesos amb la llengua i la cultura i amb un ensenyament de qualitat i, conseqüentment, tensió social i mobilització ciutadana".