Indica publicitat
Diumenge, 15 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 3 de febrer del 2012 | 18:46
Notícia · Política

Pacte fiscal o l'inici d'un procés incert

En la seva missiva setmanal als militants d'Unió, Duran i Lleida, tot i el seu pragmatisme i moderació, deixa clara la necessitat d'un pacte fiscal per a Catalunya per tal d'evitar l'inici d'un camí incert per al nostre país.

Duran i Lleida

Barcelona · Pel seu interès la reproduïm integrament:

"Abans d'entrar en qüestions plenament polítiques, vull fer referència a una notícia que ens va colpir el darrer cap de setmana. Em refereixo al traspàs de la Mercè Pàniker, consellera nacional des de fa molts anys, veterana militant d'Unió, activista en pro de l'equitat de gènere i de la causa europea i genèticament emprenedora. Dic genèticament perquè el seu pare, hindú, que va arribar a Catalunya amb vint-i-dos anys, va fundar l'empresa Colas Pàniker i li va marcar l'empremta empresarial que la va dur a crear petites i mitjanes empreses i a ser políticament una defensora aferrissada dels valors d'aquest teixit empresarial.

Molts de vosaltres deveu haver tingut l'oportunitat de sentir les seves intervencions al consell nacional d'Unió -la darrera va ser molt recent i ja tenia els noranta-un anys fets- o en els congressos, en el darrer que es va fer fa quatre anys, Mercè Pàniker, amb vuitanta-set anys, va pujar al faristol per dirigir-nos unes paraules. Era una dona de caràcter, "mandona", com va dir dilluns un dels seus fills al funeral, entranyable, però, i una dona amb una profunda espiritualitat. Quan diumenge, acompanyat de la meva esposa, vaig anar a casa seva per dir-li l'últim adéu, només calia observar la seva habitació per entendre la seva condició de dona humil, profundament creient i que va fer de l'amor i de l'entrega als altres -començant pels seus familiars- una de les seves característiques vitals. Un petó, Mercè!

Avui comença a Sevilla el Congrés del PSOE. Rubalcaba i Chacón aspiren a la secretaria general del partit socialista. No he estat capaç d'apreciar un sol debat sobre idees. És una llàstima perquè, al meu entendre, és el que sobretot necessita el PSOE, i no simplement una baralla de noms, que és el que s'ha produït. Tanmateix, en aquestes setmanes precongressuals qui ha quedat en evidència, i molt, és el PSC, i en particular la seva cap de files al Congrés dels Diputats, Carmen Chacón, aspirant a la secretaria general del PSOE. Fa quatre dies, com qui diu, que pretenia defensar Catalunya i que presentava Rubalcaba com el líder en el qual ella i el seu partit havien de confiar. Segons ells, ho havien de fer Catalunya i tot Espanya. Ara Chacón renega de Rubalcaba, i sobretot renega de Catalunya i del PSC. Quin paper més galdós! Tot queda obert de cara a aquest cap de setmana. Sempre he dit que crec que Rubalcaba està més preparat, però jo no sóc socialista i, per tant, no voto. Ells decidiran, i el que decideixin, ben decidit estarà. Ara bé, tinc molt clar que com a partit ens interessa més que guanyi Carmen Chacón. Amb ella, el PSOE té menys projecte i menys possibilitats d'arribar a acords amb el PP i, per tant, dóna més espai a CiU. I no cal dir que a Catalunya deixa definitivament el PSC fora del catalanisme. No serà el millor per a Catalunya, però el problema és que el futur del PSC el decidirà el PSOE aquest cap de setmana i no ells.

Deixant de banda el congrés socialista, hi ha dues qüestions que han protagonitzat la setmana: el tancament d'Spanair i l'entrevista del president de la Generalitat, Artur Mas, amb el de l'Estat, Mariano Rajoy. Personalment, he sentit molt el final d'Spanair. Dec ser un somiatruites i possiblement una de les poques persones que creia en aquest projecte, però us enganyaria si us digués el contrari. Òbviament era conscient de les seves moltíssimes dificultats, les que ja hi havia de sortida i les que alguns hi posarien. N'he seguit algunes de prop i, per tant, em feia patir el futur de la companyia. Segurament creia en el projecte perquè l'entenia com a necessari per a Catalunya, no pel fet que Catalunya tingués una companyia d'aviació pròpia a qualsevol preu, sinó perquè a l'aeroport del Prat hi hagués una operadora que, amb independència d'interessos aliens i sovint contraris al nostre país, garantís que l'aeroport de Barcelona fos un aeroport de referència intercontinental. Per això sento el fracàs de l'operació, com ho sento també per les treballadores i pels treballadors que, directament o indirectament, treballen per a Spanair, i per les seves famílies.

Ara tothom ho critica i alguns poden fer-ho amb autoritat perquè des del primer dia, per unes raons o per altres, no creien en el projecte, ni tan sols en la seva necessitat. Però les crítiques que no accepto són les que es fonamenten en la hipocresia, les dels que s'esquincen les vestidures per les ajudes públiques que Spanair ha rebut. ¿És que Iberia no n'ha tingut al llarg d'aquests anys? És que no n'acaba de rebre fa ben poc? És que no en rep Ryanair? I tampoc accepto les crítiques dels que només volen accentuar el fracàs i no l'esforç que s'ha fet perquè l'operació continués. ¿Oblidem que Spanair hauria tancat igualment al seu dia si no hagués estat perquè un grup petit -massa petit- d'empresaris catalans li van garantir la continuïtat? Segurament no s'han fet bé totes les coses, però també és segur que hi ha qui ha fet molt difícil la possibilitat que el projecte de Spanair tingués èxit. Ara, però, la prioritat són els treballadors i recol•locar-los com més aviat millor. Aquesta és la preocupació de la Generalitat, la mateixa que ha tingut i que tindrà el govern de Catalunya davant el tancament de qualsevol altra empresa. La Generalitat ha fet el que havia de fer: deixar de posar-hi més diners quan la inviabilitat era clarament objectiva. Si l'hagués ajudat més, només hauria allargat la seva agonia i no n'hauria evitat el tancament, fins i tot de la manera que s'ha produït. AENA ara pot col•laborar en la recol•locació dels treballadors i condicionar l'adjudicació dels slots que tenia Spanair a la contractació del personal de la companyia fallida. Com pot ajudar Vueling, i és el que expressen, que ja està en ple procés de contractació de pilots i hostesses. Per cert, Vueling és una companyia ben gestionada que podria arribar a assolir els objectius que pretenia Spanair si no fos perquè Iberia en té el 45% del capital.

La setmana l'hem acabada pràcticament amb la primera trobada entre el president Mas i el president Rajoy. Quan es fan aquesta mena de cimeres, s'acostuma a preguntar com ha anat o si ha servit d'alguna cosa. M'atreveixo a dir que ha anat bé, sobretot perquè no s'esperaven resultats imminents, i que ha servit de molt perquè el president Mas ha reiterat i ha deixat ben clars quins són els objectius de Catalunya, davant els quals el govern de l'Estat hi pot col•laborar o no. Del grau de col•laboració i d'entesa depèn que el futur de la relació entre CiU i el PP, i sobretot entre Catalunya i la resta de l'Estat, sigui d'una manera o d'una altra. Ara com mai el govern espanyol ha d'actuar amb intel•ligència. Tancar les portes al pacte fiscal seria obrir-les a un procés que ningú no sap on ens podria portar, que no interessa a Espanya i segurament tampoc a Catalunya."


Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat