Indica publicitat
Dilluns, 29 de maig del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de gener del 2017 | 17:40
Notícia · Política

Proposta per tal que Catalunya es pogués acollir a una fòrmula transitòria que li permetés romandre a la UE

En un estudi acabat d'editar per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) de la Generalitat de Catalunya  s'afirma que la UE podria optar per un 'règim transitori' per solucionar la qüestió de la permanència d'una Catalunya independent dins la comunitat europea. L'estudi titulat "Secessió i integració a la Unió Europea", recollit per Europa Press, és de Pau Bossacoma.

Bossacoma és assessor del govern en matèria d'estudis i coordinació de polítiques públiques i ha volgut desvincular el contingut de l'estudi de qualsevol responsabilitat de l'IEA.

 

En aquest s'esmenten alguns precedents d'estats membres de la UE, com ara la reunificació d'Alemanya i la pèrdua de territori de França per la independència d'Algèria, per demostrar que les institucions europees s'han adaptat a canvis interns no prevists en l'ordenament jurídic de l'organització.

Rebutja l'aplicació immediata de l'article 49 del tractat de la UE, que preveu ampliacions externes, i sosté la pertinència de l'article 48 per adoptar una 'solució transitòria' en el cas de Catalunya, perquè es tractaria d'una ampliació interna de la UE.

Durant aquest règim transitori –diu–, Catalunya hauria de complir 'els requisits i obligacions que imposa el dret de la Unió', en referència a condicions estructurals com ara el sistema judicial, el banc central, els límits de deute i de dèficit públics i el control de la fronteres, entre més.

'La manera i el context en els quals s'accedeixi a la independència són rellevants en termes de continuïtat en la Unió', afegeix. Segons el document, una secessió pactada no presentaria dificultats, però la unilateralitat només seria acceptable després de l'esgotament de les vies negociades i constitucionals i amb el suport d'una majoria democràtica clara i sostinguda.

Així mateix, diu que, en la fase posterior a la consolidació de l'estat català, els estats membres de la UE haurien de decidir per unanimitat si accepten o rebutgen la permanència de la nova república.

'Compatibilitat' entre secessió i integració

L'informe veu compatible que un territori substatal (en aquest cas, Catalunya) s'independitzi de l'estat matriu (Espanya) amb el procés d'integració política i econòmica de la UE, i pronostica un possible interès de la UE a debilitar els estats grans perquè són els més reticents al procés d'integració i a la cessió de sobirania.

'Ni el dret primari ni el dret derivat de la UE no contenen regles específiques que regulin ni limitin el dret de secessió interna dels territoris substatals', diu. I remarca que el principi internacional de la integritat territorial té efectes en les relacions entre els estats, no pas en allò que ocorri dins cada estat.

Recorda: 'L'ampliació externa de la UE en les últimes dècades s'ha nodrit notòriament de les secessions de les ex-repúbliques soviètiques i iugoslaves.' I deixa clar que les institucions comunitàries han validat i legitimat aquestes secessions, per la via democràtica, per a reconèixer-les i intentar integrar els nous estats a la UE.

Un referèndum d'adhesió

Segons l'estudi, els catalans haurien de decidir sobre una hipotètica permanència o un eventual ingrés a la UE mitjançant un referèndum d'adhesió, després de complir tots els requisits fixats per les institucions comunitàries, perquè segons l'autor 15 dels 28 estats membres actuals han fet servir aquest mecanisme.

'Per què les nacions substatals europees no podrien reclamar l'ús del referèndum per reivindicar l'existència d'una nova sobirania i un nou poder constituent?', es demana. En el procés posterior a una possible independència de Catalunya, els catalans tindrien garantida la ciutadania europea en aquesta fase transitòria i mantindrien els drets i obligacions que atorga la ciutadania europea a través de la nacionalitat espanyola perquè, segons l'article 11.2 de la constitució espanyola, 'cap espanyol d'origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat'.


Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat