Indica publicitat
Dijous, 3 de desembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 6 de juliol del 2011 | 18:50
Notícia · Seguretat

Un piròman per apagar incendis: Garzón, nou membre del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura

S'ha imposat als altres dos candidats presentats per la delegació espanyola al Consell. A més de l'instigador de 'l'operació del '92', el jutge ha estat un habitual ordenant detencions en règim d'incomunicació, una pràctica denunciada múltiples vegades pel Comitè.

El jutge Baltasar Garzón ha estat escollit nou membre del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura. El Comitè de Ministres, format pels ministres d'Exteriors  o els representants davant el Consell d'Europa dels 47 estats membre, han atorgat 30 vots a Garzón, que s'ha imposat així a Miriam Cugat, professora de Dret Penal, i Carlos Fernández Liesa, catedràtic i secretari general de la Universitat Carlos II.

Quan la delegació espanyola al Consell va presentar entre altres candidats a Garzón, diverses entitats pro drets humans i contrària a la tortura van alçar el crit al cel i ja es temien el pitjor. Tot i que Garzón no podrà intercedir en les visites i informes relacionats amb l'Estat espanyol, aquestes ja van denunciar que això no excloïa que hi influenciés de manera extraoficial. "[Garzón] no és apte, moralment parlant, per  participar en una institució contra la tortura", va afirmar el portaveu del Centre de Documentació contra la Tortura, en conèixer-se la seva candidatura.

L'elecció de Garzón resta crèdit una institució que, tot i no ser vinculant, emetia informes rigorosos sobre l'estat del respecte  als drets dels detinguts. Precisament, en successives visites a comissaries i presons d'Espanya, el Comitè havia denunciat el règim d'incomunicació que s'aplica a l'Estat espanyol a través de la Llei antiterrorista, una pràctica [la de la detenció incomunicada]ordenada múltiples vegades per Garzón en les etapes en que fou magistrat de l'audiència nacional, entre el 1988 i el 2010.

El jutge va ser, també, qui va ordenar la detenció de desenes d'independentistes l'any 1992, en un procés conegut com a 'operació Garzón' que va desembocar en multitud de denúncies per tortures que mai varen ser investigades, motiu pel qual el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg (TDHE) va condemnar a Espanya. Ramon Piqué recorda: "Quan el juliol del 1992 vaig passar davant del jutge Garzón, entre d'altres lesions visibles, tenia un morat enorme, causat per una fissura en el pòmul producte dels cops rebuts per la guàrdia civil. Era molt visible, i quan Garzón em preguntà per la lesió, li vaig explicar amb deteniment quin havia estat el tracte. Ni es va immutar, i no va preguntar més". I afegeix: "Va limitar la seva 'investigació' a demanar un informe al metge forense i a l'agent instructor del cas. En aquest informe, ambdós concloïen que totes les agressions eren per autolesions. Quan el 2004, el TDHE va condemnar l'Estat espanyol, Garzón va respondre que la condemna no invalidava la seva instrucció perquè no deia que s'haguessin produït les tortures. A la sentència es recull que a causa del temps que havia passat era ja impossible pronunciar-se al respecte. Garzón es va treure responsabilitats en comptes de donar la cara".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat