Indica publicitat
Diumenge, 16 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 17 de febrer del 2006 | 00:00
Notícia · Societat civil

Francesc Ferrer i Gironès mor als setanta anys

Francesc Ferrer i Gironès ha mort avui divendres al migdia al seu domicili de Girona. El seu cos serà incinerat en privat, tot i que l'Ajuntament de Girona ha obert un llibre de signatures per de qui vulgui fer palès el seu condol.
El 1985 es va vincular al grup CC i més tard va acabar sent un dels membres fundadors de Convergència. Va ser elegit consecutivament senador durant cinc legislatures (1977-1993) i, des de 1995, era diputat independent d'ERC per Girona.

Ferrer i Gironès va néixer a Girona el 26 de juliol de 1935. Des de ben jove es va implicar en la vida social, cívica i cultural gironina i catalana: soci-promotor de la llibreria Les Voltes, promotor de la societat cooperativa Delta, redactor de la revista "Presència", president de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, iniciador de la campanya de catalanització del topònim de Girona, president de l'associació Amics de la Bressola, patró de la Fundació Prudenci Bertrana, membre de la Societat Catalana d'Economia (Institut d'Estudis Catalans), col·laborador de la Comissió de la Dignitat... Al llarg de la seva vida va rebre multitud de distincions: Creu de Sant Jordi (2005), Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977), Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986), Orde del Mèrit Constitucional (1988), menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993).

Ferrer i Gironès va dedicar gran part de la seva activitat política a la defensa de la llengua catalana davant dels organismes i responsables polítics de l'Estat espanyol, així com també a la conscienciació lingüística dels catalans. Va publicar diversos assaigs: La persecució política de la llengua catalana (1985), Via Fora! (1982), Catalunya light...? (1986), Lletres de batalla (1989), La insubmissió lingüística (1990), Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000), El Gran Llibre per la Independencia (2004).

El 25 de juny de l'any passat, la Fundació Josep Irla li va retre un homenatge nacional.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat