Amb el català, tot s'hi val. Ho demostren segles d'imposicions, subjugacions, lluites i subordinacions polítiques, socials i culturals. I ho ha tornat a demostrar, de nou, la justícia.
Barcelona ·
La pèssima presència del català a l'administració de justícia de Catalunya no és prou argument per a aquells qui desitjarien que la llengua pròpia sigui, en realitat, aliena a qualsevol realitat jurídica present al país. Jose María Aristóteles Magán, un jutge del Jutjat Contenciós número 1 de Lleida que es complau d'escriure Lérida i d'interpolar l'adjectiu regional per referir-se a l'administració catalana, ha representat el darrer dels casos de mofa i atac a les expressions pròpies del país.
Magán és autor de diverses sentències i resolucions polèmiques, entre elles una interlocutòria en la qual va considerar "una falta de respecte" l'ús del català als jutjats. Ara, però, aquest jutge pot ser sancionat per la seva activitat. La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha considerat aquesta setmana una "falta greu o molt greu" les resolucions de Magán, i ha considerat que el jutge podria haver abusat de la seva posició per obtenir un tracte favorable d'autoritats.
La Sala de Govern també ha indicat que Magán podria haver provocat reiterats enfrontaments greus amb les autoritats de la seva demarcació per motius aliens a la seva feina i ha conclòs que pot haver dirigit censures a les autoritats invocant la seva condició de jutge o servint-se'n, a més d'haver comès faltes greus de consideració a ciutadans, autoritats o professionals, així com l'ús d'expressions innecessàries o irrespectuoses. La sanció pot anar des de la multa fins a la separació del servei.
