La notícia, avançada aquest dimecres pel corresponsal de TV3 a París Toni Cruanyes, va córrer com la pólvora: "Acord a París: Espanya i França demanen a la Comissió Europea que prioritzin l'eix ferroviari central en detriment del corredor mediterrani". El Tweet del corresponsal va començar a generar les primeres reaccions, fins que va aparèixer el comunicat del Ministeri de Foment; un escrit en què es desgrana l'acord a què han arribat els ministres José Blanco i Thierry Mariani per tal que el Corredor ferroviari central dels Pirineus (que passa per Madrid-Saragossa-Pau) quedi incorporat a les xarxes transeuropees al ser "un objectiu estratègic a llarg termini". Ni una paraula del Corredor Mediterrani, tot i que la reunió entre els dos ministres se centrava en les connexions de transport entre els dos països.

Davant el rebombori generat, el Ministeri de Foment va enviar una nota desmentint que en la reunió celebrada a París s'hagués "discriminat" el Corredor Mediterrani, i va mostrar el seu "compromís" amb els corredors ferroviaris conjunts. D'altra banda, en declaracions a París, Blanco i Thierri Mariani negaven també que l'impuls del corredor central impliqui deixar de banda el corredor mediterrani i argumentaven que les obres del corredor central trigaran anys a fer-se realitat perquè ni tan sols tenen fets els estudis previs.

Per la seva banda, el secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, ha considerat que el document de suport a la travessia ferroviària central dels Pirineus és una"pura declaració política" que no afecta les aspiracions del Corredor Mediterrani d'entrar en les xarxes prioritàries de transport europees. Amorós ha explicat que el compromís entre Madrid i París no se centra en el Corredor Central, sinó en desencallar la construcció d'un pas ferroviari entre Canfranc (Aragó) i Pau (Pirineus Atlàntics). La inversió, tanmateix, és tan gran que França no es compromet a fer-la fins el 2030, fet que descarta el projecte com a competidor del Corredor Mediterrani.

Mantenir els dos eixos
Més enllà de les declaracions de José Blanco i el Ministeri de Foment, el govern central ha mantingut una gran ambigüitat respecte quin ha de ser l'eix de transports prioritari. Les dades, en aquest sentit, són molt clares: el Corredor Mediterrani resultaria més econòmic i seria més eficient que el central, tenint en compte que l'eix congrega el 40% de la població de l'Estat, el 40% del seu PIB, i gairebé el 60% de les exportacions a Europa. Segons un estudi de la Universitat Jaume I de Castelló, el corredor suposaria un increment del 2% del PIB català i del 4% en el cas del País Valencià (4.000 i 9.000 milions d'euros respectivament). L'única raó existent per entendre aquesta ambigüitat i tebiesa respecte el Corredor Mediterrani és política: l'eix trenca amb el sistema de comunicació radial que ha implantat sistemàticament el govern central, amb nefastos resultats, mentre que el Corredor Central sí que passaria per Madrid. D'altra banda, el PSOE quedaria sepultat a Aragó pel PP i el PAR si anunciés que deixa de banda el projecte del Corredor Central.