Indica publicitat
Dimarts, 12 de desembre del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 8 de abril del 2016 | 13:44
Opinió · Llengua
Carme Arenas
Escriptora

Deixarem passar l'oportunitat?

He passat tota la setmana a París en una convenció sobre acolliment d'escriptors i drets lingüístics. Torno amb tots els retards aeris possibles i aprofito per posar-me al dia de la situació política catalana.
Veig que hi ha molts articles sobre el manifest del grup Koiné i 

la meva primera reacció és d'alegria: la llengua interessa! Finalment tindrem debat sobre la llengua! Però ben aviat veig pels titulars que s'ha bastit una muntanya amb un gra de sorra i que allò que havia de ser un manifest obert i integrador de totes les llengües que existeixen a Catalunya, a través de lectures interessades s'acaba veient com a reduccionista i fins i tot xenòfob. Déu n'hi do!

Davant d'aquest plurilingüisme tan beneficiós, és lògic que el català, la llengua que identifica el territori, sigui la llengua comuna i TOTES les altres han de tenir-hi cabuda amb tot el protagonisme i respecte que s'escaigui"

Si hi ha una característica que està dominant el nostre procés cap a la independència és una excessiva prudència, de vegades tenyida de covardia. Hem sentit fins a la sacietat l''ara no toca', el 'procurem no encetar debats que puguin generar discrepàncies' -com si els debats no haguessin de servir precisament per això, per generar discussions enraonades i així anar avançant cap al model de país que volem. D'aquesta manera hem anat perdent temps i donant per fetes i superades situacions no meditades.

Un dels temes importants és precisament el de la llengua i la cultura i, fins avui, per més que veus autoritzades han expressat la seva opinió, han aconsellat de manera prudent i justificada possibles models, de fet hem vist com es feia un pacte tàcit des de la política per dir, amb la boca petita i amb la calculadora de vots en mà, que això ja estava resolt, que hem de fer-nos els bons, els guais i acceptar de grat situacions injustes i no volgudes, que el catalanisme ha de ser integrador (només el catalanisme?). Aquella prudència que sempre ens acaba fent traïdors i traïts. Hi ha hagut molt d'interès a no debatre res, a no comptar amb les organitzacions que a dins i fora del país treballen en matèria de drets lingüístics i que tenen una àmplia experiència en situacions semblants en d'altres països.

Al capdavant de les institucions culturals hem tingut intel.lectuals orgànics capaços i disposats a defensar fins i tot allò que ens pensàvem que no creien. La servitud del poder, ho sabem.

En tot aquest temps que no hem avançat, el temps que no s'ha guanyat per discutir, per calibrar tots els interessos i mirar de trobar una situació avantatjosa -sobretot per a la gent, per al país que volem en un esdevenidor proper-, s'ha perdut. I cal posar remei a aquesta passivitat, que no engresca ningú.

No fer net i no mantenir debats serens té un preu massa elevat. I això és responsabilitat de tothom"

Si volem sumar partidaris a la causa independentista hem de fer evident que tot es pot discutir i que no hi ha por a l'hora de desmuntar tòpics que arrosseguem de fa massa dècades, per no dir segles. En tot procés constituent, cal entusiasmar i convèncer, no fent concessions absurdes en base a un populisme d'estar per casa, sinó promovent debats.

En el tema de la llengua, avui no podem comptar només amb dues comunitats lingüístiques. Som un país d'acollida, ens enorgullim de ser-ho i potser hem de començar per tenir en compte aquestes noves llengües que ho seran també del nou país. Davant d'aquest plurilingüisme tan beneficiós, és lògic que el català, la llengua que identifica el territori, sigui la llengua comuna i TOTES les altres han de tenir-hi cabuda amb tot el protagonisme i respecte que s'escaigui. No parlo de llengua oficial, que –sobretot- no cal. La llengua de relació i convivència ha de ser la llengua que ens és comuna, i potser que comencem a obrir el nostre imaginari per deixar-nos de tants arguments interessats i mirem cap a les noves realitats lingüístiques que ja tenim a la nostra societat; que superem el marc català-castellà, i que siguem respectuosos amb aquesta diversitat tan enriquidora. De vegades penso en tots els integrants de tantes comunitats lingüístiques presents a Catalunya, que tants esforços d'integració lingüística han fet, com es deuen sentir en veure que no hi comptem en el nostre debat sobre la llengua?

Si no projectem aquesta mirada oberta, no sols perdrem l'oportunitat de fer un país modern, obert i dinàmic, sinó que estarem cometent el mateix error del qual tant ens dolem, i és el pacte de silenci tàcit de la Transició. No fer net i no mantenir debats serens té un preu massa elevat. I això és responsabilitat de tothom.



Carme Arenas



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carme Arenas
Carme Arenas
Escriptora
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
"M'exalta el nou i m'enamora el vell"
Opinió · Política catalana
Puigdemont i el convenciment
Opinió · Política catalana
El salari de la por
Opinió · Política catalana
Determini i generositat
Opinió · Política catalana
Ara ja toca!
Opinió ·
Mas no suma
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Notícia · Llengua
La Plataforma per la llengua crea una app per tal de poder valorar l'ús del català als comerços
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Indica publicitat