Indica publicitat
Diumenge, 25 d'octubre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 24 de desembre del 2015 | 10:05
Opinió · Política catalana
Jaume Marfany
Filòleg

27 de desembre, acord o eleccions

Aquest diumenge 27 de desembre, 3 mesos després de la victòria independentista a les eleccions plebiscitàries del 27-S, sabrem finalment si tindrem president i govern i si anirem a noves eleccions.


Passi el que passi, el mal ja està fet.

Durant aquests darrers mesos, les eternes negociacions entre JxS i la CUP, l'estratègia incomprensible de JxS i, especialment, les declaracions de membres destacats de les CUP han sembrat la llavor de la divisió dins de l'independentisme. Les xarxes han estat plenes a vessar de discussions, de vegades dures i agres, de vegades directament insultants, entre gent que fa poc més de 3 mesos manteníem una il·lusió, un convenciment i una unitat d'acció que es traduïa en una força increïble disposada a aconseguir el que es proposés.


En tota l'actuació de la CUP durant aquests mesos queda molt clar el seu objectiu principal: acabar amb el president Mas i amb la dreta i el centre-dreta catalans. La seva prioritat no és la independència, sinó el triomf absolut de l'esquerra, com més radical i anticapitalista millor"


La política maldestra, acompanyada de l'immobilisme de la societat civil i del silenci angoixant d'organitzacions com l'ANC o Òmnium, han provocat el desencís en bona part d'aquells que fins ara eren els protagonistes de la revolució dels somriures.


Els resultats de les eleccions espanyoles ens mostren clarament aquesta divisió dins del moviment i el desencís i la desil·lusió que ha fet forat entre molts independentistes. Ja ho vaig comentar abastament en el darrer article Eleccions espanyoles... el procés tocat?


El comunicat de la CUP, totalment precipitat, enviat a la una de la matinada, sense, evidentment, consultar cap assemblea, fa créixer el dubte sobre la bondat de l'acord final a què es pugui arribar diumenge. La incoherència total de la CUP, o dels seus representants, manifestant-se obertament per no votar en les eleccions espanyoles perquè suposen una "legitimació" del marc polític que "encarna en si mateix la negació dels drets nacionals, polítics i socials dels Països Catalans queda en evidència quan, la nit de les eleccions demanen un candidat alternatiu al president Mas basant-se en els resultats obtinguts en unes eleccions que ells matreixos no reconeixen.


En el mateix comunicat i en tota l'actuació de la CUP durant aquests mesos queda molt clar el seu objectiu principal: acabar amb el president Mas i amb la dreta i el centre-dreta catalans. La seva prioritat no és la independència, sinó el triomf absolut de l'esquerra, com més radical i anticapitalista millor.


El dubte augmenta en la presentació del preacord d'ahir. Els representants de la CUP se'n desmarquen, diuen que no és el seu i ho acaben deixant tot en mans de l'assemblea.


I arribem a l'escena final. Diumenge poc més de 2.000 persones, alguns militants de la CUP, altres ni això, decidiran el futur de prop de dos milions de vots. De res hauran servit les eleccions del 27-S, on la força majoritària va ser JxS que presentava com a candidat a la presidència de la Generalitat el Sr. Artur Mas i on aquesta força va obtenir més d'1.600.000 vots. De res serviran els tres mesos de negociacions nefastes perquè tot acabarà diumenge a Girona quan unes 2.000 persones siguin les que decideixin el camí a seguir.


Potser, diumenge, magnànimament, una majoria de l'assemblea de la CUP dirà sí a l'acord. Un acord que arribarà molt tard, després de moltes concessions i que no satisfarà ni a uns ni als altres. Un acord que no garantirà en cap cas ni un govern fort, ni molt menys l'estabilitat política, social i econòmica indispensable per afrontar el procés de transició cap al nou Estat independent. Una situació política inestable, precisament en una legislatura de transició en què precisarem d'una fèrria unitat i lleialtat per fer front a totes les dificultats que se'ns vindran al damunt.


O potser, diumenge, serà una majoria que dirà no a l'acord. Ens veurem enfrontats a unes noves eleccions. Un escenari, ara per ara, totalment incert, que de ben segur no afavorirà l'independentisme i en el qual haurem de lluitar aferrissadament per assolir un gran resultat que realment sigui una victòria del procés d'independència.


En els dos escenaris tindrem moltes més dificultats de les que prevèiem abans del 27-S. Dificultats que nosaltres mateixos ens hem creat. Dificultats que ens veurem obligats a superar si no volem tornar a perdre una ocasió històrica.


Sigui quin sigui l'escenari que surti del 27 de desembre, el mal ja està fet.

 

 

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jaume Marfany
Jaume Marfany
Filòleg
Opinió · Política catalana
Judici al procés d'independència
Opinió · Política catalana
2016: Un resum independentista
Opinió · Política
La deriva vergonyant del PSC
Opinió · Política catalana
Del somriure a la decisió i el coratge
Opinió · Política catalana
Culminar el procés
Opinió · Política catalana
Enguany més que mai. A punt!
Opinió · Política catalana
Per un procés constituent, participatiu, inclusiu i transversal
Indica publicitat