Indica publicitat
Diumenge, 25 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 28 de juliol del 2016 | 18:39
Opinió · Política catalana
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Buscant un punt d'inflexió

El diputat de la CUP-CC, Benet Salellas, clamava davant d'uns estudiants de la Setmana del Parlament Universitari (SPUNI) que es va celebrar del 16 al 22 de juliol, que el president Carles Puigdemont superarà la qüestió de confiança,

definitivament programada pel proper 28 de setembre, "si hi ha un full de ruta clar", però mai "si la independència ha de servir per tapar les retallades". Aquesta és la tònica que ha tingut, permanentment, la relació entre Junts pel Sí i la CUP: indefinició fins l'últim moment, nits d'infart per poder esclarir com caminar tots endavant. Un matrimoni poc avingut, amb alts i baixos, però necessitat d'entendre's com es va veure en la votació, agitada, de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent el passat 27 de juliol.

Ratificar el President també ha de ser un punt d'inflexió final per la classe política: ha de servir per deixar de banda els rancors i les mirades poc confiades per, definitivament, tensionar l'Estat gràcies al caminar amb pas ferm d'una majoria parlamentària de 72 diputats legitimada a les urnes"

 

L'últim CEO de finals d'aquell mes deixava l'independentisme (47,7%) lleugerament per sobre de l'unionisme (42,4%) en un suposat referèndum de resposta binaria. Estadísticament, el país continua mobilitzat. Però, olorant el carrer també es perceben senyals de refredament que poden constatar-se si la mobilització de l'11 de Setembre no acaba sent massiva. Hi ha cansament. El sempre perspicaç amic Lluís Falgàs (TVE) ho deixava intuir en una entrevista a la presidenta Carme Forcadell aquella mateixa setmana, que els universitaris ocupaven cívicament el Parlament.

 

El moviment independentista ha de tornar a veure l'horitzó. Ara, a causa de la nebulosa que escampen les continuades resolucions del Tribunal Constitucional i, sembla, la difícil relació entre els líders independentistes hi ha la sensació que ens trobem en moments d'estancament. Tot i que les xifres del CEO són molt més positives que en l'anterior baròmetre de juny de 2015 (50% a favor del "no") també és important que la classe política trepitgi el carrer, deixi les estadístiques i s'impregni de l'humor del votant. Si bé és cert que, entre bambolines tothom diu que la Generalitat treballa de valent per arribar al moment de la desconnexió –i el Parlament va exhibir-ne una nova mostra amb la votació del passat dia 27– socialment hi ha més la sensació que es va al ralentí que no amb el turbo posat. Política i societat civil, dues dinàmiques diferents.

 

Certament, el què més mal ha fet a la moral popular durant aquest temps han estat els estira i arronsa entre grups que tenen un mateix posicionament en l'eix nacional. Una futura república, si vol ser sana, ha de comptar amb partits conservadors, liberals, socialdemòcrates i ecologistes, més a la dreta o a l'esquerra. Però, per molts aquest és un debat que s'hauria d'afrontar més endavant. La jugada de Puigdemont, convocant una qüestió de confiança en el moment que estava entre l'espasa i la paret, és tàcticament intel·ligent: traspassa la pressió a la CUP que es veu obligada, novament, a conviure fins a finals de setembre amb la pressió popular a sobre. Jugant a camp contrari, els líders cupaires sempre se n'han sortit bé; no tant l'estructura de l'organització i les seves bases que han mostrat fissures evidents des que els resultats del 27S els va situar al centre del sistema polític català i han hagut de prendre decisions de pes. Posicionar-se davant de la qüestió de confiança serà un nou repte.

 

Ratificar Puigdemont serà determinant pel Procés i el processisme. Més que no pas haver aprovat les conclusions d'aquesta Comissió. Serà una injecció clau de moral a la tropa que ha de vetllar perquè els ànims no decaiguin per molt que els resultats no siguin tant visibles com molts voldríem. Però, ratificar el President també ha de ser un punt d'inflexió final per la classe política: ha de servir per deixar de banda els rancors i les mirades poc confiades per, definitivament, tensionar l'Estat gràcies al caminar amb pas ferm d'una majoria parlamentària de 72 diputats legitimada a les urnes.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Xavier Ginesta
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Opinió · Política catalana
Reflexions després de la Diada
Opinió · Política catalana
Full de ruta: encallats en el mecanisme
Opinió · Política catalana
Un "bistec" per començar
Opinió · Política
Les clavegueres fan pudor
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat