Indica publicitat
Dissabte, 1 d'octubre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 15 de juliol del 2016 | 20:28
Opinió · Política catalana
Carles Flamerich i Castells
Associat al Partit Demòcrata Català

Contra - Crònica del Congrés de CDC – Partit Demòcrata Català

Aquest dies els mitjans intenten interpretar el cap de setmana passat en clau política, i fan bé, tot i quedar-se curts, ja que és el més fàcil. Es va treballar per finalitzar una etapa d'una de les forces polítiques centrals a Catalunya,

CDC, com ho va ser també el PSC. Convergència va ser tronc clar i tractor del catalanisme polític al llarg de força anys. Sense CDC i la seva versió ampliada de CiU i la figura del President Pujol, no haguéssim arribat a la pre-independència. Està clar que un període tan llarg com el que ha governat CDC, hi ha hagut encerts i errors,d'organització i persones, però l'impuls polític, ideològic i organitzacional que s'ha desenvolupat al voltant de convergència és clarament comparable als grans moviments que han conduït els processos d'alliberament nacional de molts dels Estats actuals del món.

Està clar, fem política i per tant, és la suma d'ideologies, ambicions, objectius personals i col·lectius, defenses, atacs, il·lusions, tendències, lobbies, grups d'amics , files , fòbies i com no, el factor humà que és capaç de fer el millor i el pitjor en la humanitat.

Però crec, que en la majoria de les anàlisi ha mancat un fet molt important, l'ànima nacional catalana, el ADN, el virus que tot català nascut, nouvingut, d'arrels profundes o d'orígens d'ultramar, no sabem perquè, tenim dins el nostre cor. Serà la llum?, la natura? La cultura? L'esperit de treball? La política? O probablement una suma d'elles. Ja ho sabem nosaltres, que no pas ells, "El fet nacional Català sobreviu als seus il·lusos enterradors ". Aquesta ànima, ADN o virus, segons gustos, ha estat present des de la Renaixença fins als nostres dies.

Alguns mitjans qualificaven el Congrés del PDC com una revolta de les bases contra l'aparell, de rebotada pels noms a escollir, de repte i pressió a Democates.Cat, etc.. però algú s'ha molestat a adonar-se que tot això són conseqüència, efectes i no estratègies dissenyades per abordar el poder d'un partit o de la societat?.

No, el passat cap de setmana, i jo hi vaig ser, la força del debat polític, de fer una eina millor, de construir bases per un nou Estat, varen sorgir del cor del nous associats per bastir un nou projecte polític. Estem creant una nova eina que encara s'haurà d'afinar i millorar, però que marcarà els propers anys de la política catalana i facilitarà aquesta transició social cap un nou Estat Europeu. Som una eina, no un objectiu!! Això si, una eina molt potent. I això fa por a dins i fora de Catalunya.

El nou partir Partit Demòcrata Català ( PDC), va aprovar un posicionament clarament independentista, en el centre ampli i amb la voluntat d'arribar a tot el territori, a totes les classes socials i a connectar-se amb tots els moviments d'una societat que res té a veure amb la de la Renaixença del Segle XIX, però que transporta aquesta mateixa ànima de fer un nou país.

I en quan la seva organització, la transformació ha estat espectacular i més enllà dels detalls, ha obert una nova actitud de debat intern i renovació que produirà canvis continus, que altres organitzacions polítiques ni somien avui per avui. Estarem arrelats a la societat en permanent transformació amb ella, i això ni partits d'esquerra dogmàtica s'ho poden imaginar, perquè la clau està en escoltar el carrer, no en prendre'l.

I respecte l'embolic del nom, que estic segur es trobarà una solució, aquest l'impuls va sorgir de la base, probablement sense consciència de les dificultats, però amb voluntat de cercar aire fresc. Ara la realitat portarà a pactes i ajustos que segur revertiran en una clarificació política a curt termini. Per posar un exemple, a la clausura del congrés va esser anomenat el company i amic Toni Castellà, i va ser aplaudit i "vitorejat" en senyal d'admiració i complicitat.

En resum, ànima, ADN o virus, això és el que es va moure pel CCIB a banda de les grandeses i misèries de tota activitat humana que són inherents a la nostra espècie. Cal també veure a l'interior de les persones tal com diu el Talmud ( el llibre sagrat del jueus ) "Allò que és essencial no es pot veure amb els ulls".

No és fàcil transmetre sentiments i ,menys quan els sents igual, però si d'alguna cosa serveix aquesta contra crònica, ha de ser per explicar-vos el que ha estat la política despullada d'atributs i parafernàlia.

Entre les diàries notícies negatives que desanimen a la gent, també existeixen actituds que t'animen a seguir lluitant pel que creus.


Carles Flamerich i Castells

Associat al Partit Demòcrata Català













Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carles Flamerich i Castells
Carles Flamerich i Castells
Associat al Partit Demòcrata Català
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat