Indica publicitat
Dissabte, 24 de juny del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 15 de febrer del 2017 | 13:31
Opinió · Política catalana
Humbert Roma
Periodista

Deixem-nos d'eufemismes propis de poble, encara, colonitzat

En un recent article sobre el procés cap a la República Catalana que estem vivint, un opinador –David Miró, al diari "Ara" (31-1-17)– titulava "Objectiu: passar d'autonomia a colònia". Feia referència al que succeïria,

segons la seva anàlisi, en el cas que el Govern del Regne d'Espanya decidís impedir el referèndum d'autodeterminació, compromès com a molt tard pel setembre vinent, intervenint l'autonomia catalana.

"En una estranya carambola de la història –deia–, el moment en què Puigdemont entregués les claus de la Generalitat, Catalunya passaria a ser a ulls de tothom una colònia. I, per tant, a tenir dret a l'autodeterminació".

Certament, la intervenció de l'autonomia faria palès "a ulls de tothom" –és a dir, esdevindria evident per a molta més gent que no ara, fins més enllà de les fronteres del Regne d'Espanya– el que no hem deixar mai de ser, si més no des de la derrota del 1714: una colònia. Li ho afegeixo jo mateix.

Crec que, a aquestes alçades, comença a ser més que d'hora de deixar-nos d'eufemismes, abandonar el llenguatge imposat per l'imperi espanyol als seus súbdits, i adoptar el nostre propi llenguatge de colonitzats que lluitem pel ple aliiberament com a nació.

El psiquiatre martiniquès, Frantz Fanon, ideòleg de moltes lluites per la independència de la segona meitat del segle passat –sobretot l'algeriana, pero no només: alguns dels primers ideòlegs del moviment d'alliberament nacional basc també van beure en aquesta font– va escriure pàgines molt lúcides sobre com els colonitzats som ostatges de la ideologia –i, doncs, també i sobretot, el llenguatge– dels colons. Georges Orwell, en el seu 1984, s'hi refereix també, en el seu món de ficció, quan especula sobre la imposició/implantació de la Novoparla com a llenguatge oficial de la seva Oceania imaginada, "per tal de satisfer les exigències ideològiques –diu– del Socang o socialisme anglès".

En aquesta línia de subversió del llenguatge colonitzat per un llenguatge de poble que vol ser lliure, em permetreu que faci algunes proposicions. Fruit més de la meva intuïció que d'un estudi detallat que, defenso, s'imposa que fem amb urgència ara que ja som en període de revolució nacional a camp obert.

El que –seguint un eufemisme que vam anar implantant des de les darreries del franquisme– hem vingut anomenant "Estat espanyol", per no dir-li Espanya, té un nom propi molt més adequat,triat pel generalot i heretat després per la Constitució del 1978: Regne d'Espanya (Leyes Fundamentales del Reino: Ley Orgánica del Estado, art. 1. 1; Constitució Espanyola vigent, art. 1, 3).

Com a tal, i tenint en compte que cada vegada més catalans i catalanes se'n senten, Catalunya (Països Catalans i altres nacions oprimides pel Regne d'Espanya) som una colònia d'aquest Regne, i aquest, en conseqüència, segueix sent un imperi. Com a tal l'hem de considerar i anomenar. El seu cap d'Estat és, doncs, rei-emperador. Denominació molt estimada per cert per monarques castellans i espanyols al llarg de la història.

Essent, doncs, una colònia tenim el dret inal·lienable a l'autodeterminació (que esperem exercir com a molt tard el setembre vinent, si el rei-emperador i el seu govern no hi fan res per evitar-ho, manu militari: jutges i policies colonials com a eina d'execució).

Atès que la forma d'Estat de l'imperi espanyol és un Regne, res més incompatible amb ell que la República Catalana. República Catalana, així, és incompatible amb una federació dels malanomenats "pobles d'Espanya", somniada per alguns il·lusos, sota el domini d'un mateix rei-emperador, hereu directe –mitjançant el papà rei emèrit– per cert (tornem a les Leyes Fundamentales del Reino) del generalot. Un federalisme, sense independència prèvia de les colònies, no seria sinó una altra forma d'imperialisme.

Els partits i sectors socials unionistes, que defensen la continuïtat del Regne (imperi) d'Espanya, són en conseqüència imperialistes espanyols.

I prou per avui. M'hauria i podria, segurament, d'allargar molt més però amb aquests exemples, que impacten en el moll de l'os del que vull dir, em sembla suficient. Ara, si hi esteu d'acord, cadascú que tiri pel dret i ajudi a avançar en aquest nou diccionari del llenguatge dels colonitzats per oposar-lo al dels colonitzadors. Crec que ja pertoca fer-ho, arribats com som a la conjuntura actual.

Humbert Roma

periodista jubilat

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat