Indica publicitat
Divendres, 7 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 27 de gener del 2016 | 10:50
Opinió · Política catalana
Marc Gafarot
Especialista en temes de Seguretat i Política Internacional

El procés constituent

Aquests dies hem conegut la imminent posada en marxa de l'anomenada comissió d'estudi del procés constituent en el marc del Parlament de Catalunya. Una notícia sembla que ben rebuda en el barri sobiranista i no tant en l'unionista.

Barcelona · Tot el que sigui o impliqui estudi, reflexió, observació, raonament és bo, sempre i quan, aquest instrument o capacitat esdevingui mòbil o actiu, no pas element dissuasiu del que ens ocupa que és la independència de Catalunya. En el record d'alguns, resta la coneguda frase, que no hi ha millor manera per aturar quelcom que creant una comissió parlamentària. Esperem que aquesta no sigui la conclusió.

Més que no pas bastir comissions buides de contingut pragmàtic i de prospectiva, comença a apressar l'hora de fer passes decisives en favor d'un autèntic referèndum sobre la independència de Catalunya, pas previ a la DUI

Anem però a pams, l'anomenat "procés constituent" neix a mitjans del 2013, a partir d'un manifest conegut com a "Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya" sota el lideratge de la monja Forcades i el professor d'universitat Arcadi Oliveres. El text publicat, de gran càrrega ideològica, ofereix unes traces del que ells entenen ha de definir el futur estat català independent. L'anticapitalisme, l'antiatlantisme, la nacionalització de la banca, el compromís d'habitatge digne per tothom, l'eradicació de la corrupció política, referències al dret a la gestió del propi cos i a dir no a la violència de gènere, una auditoria del deute, els papers per tothom o la prohibició dels acomiadaments són alguns dels elements més destacats que podem trobar en un document que inclou bona part del discurs de l'esquerra radical i on també s'inclou un clar compromís de regeneració política. El propòsit és possiblement noble i benintencionat, però d'aquí a l'assoliment de l'estat català en base a aquests pilars, calen moltes dosis de fe, d'ingenuïtat i d'irrealisme polític. Catalunya no és una illa aïllada del món i els nostres veïns, poc o molt, ens observen i legítimament aspiren a tenir al seu costat a gent responsable, solidària i previsible. Altrament romandrem eternament a la segona divisió, una perspectiva que podria empènyer a molta gent a estimar-se aquest boig conegut actual, l'unionisme, més que no pas al savi independentista per conèixer.

 

En molts articles, en aquest i d'altres mitjans, he defensat amb claredat i contundència el necessari rol de la ideologia en el combat o discurs polític contemporani. Dit això, caldria, si realment el nostre objectiu és el de fer i veure la independència, reconèixer dues coses: el nostre no és un país normal, en tant que seguim formant part d'Espanya,  ergo hi ha un condicionant, gens menor, que ens ve donat que es situa arbitràriament i jeràrquica per sobre dels elements clàssics de dretes i esquerres; de l'altra, si hem de fer la necessària, almenys pels independentistes, emancipació caldrà posar per davant allò que ens uneix a tot allò que ens separa, fins el moment que Catalunya sigui un estat independent i recogut internacionalment. A partir d'aquest punt, s'enceta un nou camp de lluita o de confrontació democràtica on el poble català serà sobirà per fer i desfer aliances, activar o desactivar polítiques públiques i decidir de tot allò que marca la nostra existència en tant que catalans.

Cal un esforç de claredat política, fins ara insuficient, i de visualització a l'exterior que el procés és de ruptura democràtica i  no pas de reforma a l'estil dels setanta amb l'ensulsiada de la "transició"
.

Més que no pas bastir comissions buides de contingut pragmàtic i de prospectiva, comença a apressar l'hora de fer passes decisives en favor d'un autèntic referèndum sobre la independència de Catalunya, pas previ a la DUI. Sobretot, perquè les independències es fan en base a la pragmàtica dels fets, i no pas amb la llei a la mà d'un estat de qui et vols separar. Cal un esforç de claredat política, fins ara insuficient, i de visualització a l'exterior que el procés és de ruptura democràtica i  no pas de reforma a l'estil dels setanta amb l'ensulsiada de la "transició". A més, una comissió de semblant envergadura, pot possibilitar l'emergència de les diferències ideològiques i de la pròpia concepció de país, no tan sols dels unionistes que seria d'esperar, fins i tot a les files dels sobiranistes, on recordem-ho el panorama ideològic va de la dreta a l'esquerra radical. El tret, mai millor dit, pot sortir clarament per la culata. És l'hora d'estratègia i, a ser possible, de l'audàcia.


Marc Gafarot  i Monjó

@MarcGafarot

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marc Gafarot
Marc Gafarot
Especialista en temes de Seguretat i Política Internacional
Opinió · Seguretat
París val la nostra seguretat
Opinió · Política
Estats quid pro quo
Opinió · Política catalana
"No hi haurà independència!"
Opinió ·
No més mitges tintes
Opinió ·
Gihadisme i sobiranisme
Opinió ·
Sentit d'estat (no de regió)
Indica publicitat