Indica publicitat
Dijous, 17 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 29 de juliol del 2015 | 11:38
Opinió · Política catalana
Jordi Porta

Ens en sortirem?

Aquesta és la pregunta que ens plantegem freqüentment els catalans i que serveix massa sovint per limitar les pròpies aspiracions col.lectives en deixar atemorida el que hauria de ser la força democràtica de qualsevol poble que hagi tingut la nostra història.

Barcelona · En els darreres tres-cents anys hem viscut moments de desànim col.lectiu i d'altres amb l'empenta i amb la iniciativa de poder desenvolupar el nostre país malgrat les dificultats polítiques de cada moment.

Tal com diu l'historiador Joaquim Albareda:

"El fet que aquest país, malgrat d'haver corregut el risc de desaparèixer com a nació en diversos moments de la seva història (assenyaladament, el 1714 i el 1939) ha perviscut com a tal mantenint la seva identitat col.lectiva - un fet prou difícil en l'Europa dels estats nació que es consolida el segle XIX-, No solament això, sinó que ha assolit un desenvolupament molt remarcable en els àmbits econòmic, social, polític i cultural que li ha fet guanyar una presència indiscutible a Europa."



No podem caure una vegada més en autolimitar-nos i alimentar uns temors que rebaixen els instruments que hem de poder disposar per aconseguir els nostres objectius democràtics"



"L'encaix amb Espanya, sempre difícil, ha tingut moments esperançats en els temps contemporanis (La Mancomunitat, l'Estatut d'Autonomia del 1932, el del 1979). però, al capdavall, massa desencisos. Darrerament, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut del 2006 ha deixat el repte en un dels punts més crítics de l'etapa democràtica. Com a resposta, el clam a favor del dret a decidir com a poble ha esdevingut majoritari en els nostres dies i s'ha expressat amb claredat a les Diades del 2012 i del 2013."


De la Presentació de Joaquim Albareda del volum Catalunya, Nació d'Europa, 1714-2014 (Enciclopèdia Catalana, 2013)


Tots sabem , per tant, que el govern espanyol farà servir tots els instruments que tingui a la ma per dificultar aquest procés cap a una Catalunya que sigui el resultat de l'expressió democràtica dels ciutadans del nostre país. Les formes que utilitza arriben a extrems que ratllen el ridícul. Les multes als equips de futbol pel fet de que les aficions fessin exhibició de banderes als estadis en comptes d'aplaudir el rei d'Espanya és d'una obsessió que ratlla el ridícul.

Esperem que al segle XXI l'expressió  democràtica dels ciutadans de Catalunya s'imposi a la regulació jurídica de la llei imposada després de la violència i les guerres" 


Però nosaltres no podem caure una vegada més en autolimitar-nos i alimentar uns temors que rebaixen els instruments que hem de poder disposar per aconseguir els nostres objectius democràtics.

El treball preparatori de les eleccions del 27 de setembre ha de servir per anar explicitant amb detall els passos que caldrà fer i argumentar els fonaments pràctics de les nostres aspiracions.

I com ja hem dit repetides vegades, el recurs del govern espanyol a les lleis vigents interpretades per ell mateix i la Constitució del 1978, legalitat bàsica que es va aprovar en un context marcat pel franquisme i no gens democràtic, cal anar-ho fent explícit tant aquí com a la resta d'Europa.
t

Malauradament a Catalunya ja tenim una llarga història i experiència de com s'ha establert la llei que es vigent a l'Estat Espanyol i en quines condicions ens ha limitat les nostres llibertats durant tres-cents anys.

Com ja recomanava el Consell de Castella a Felip V: "Borrándoles de la memòria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, usáticos, fueros y constumbres, si no cedent en beneficio de V, Mj. Porqué de otra forma se seguirà que se irrite el ánimo, siempre que les acuerden el nombre de sus primitivas libertades,," (1715)


Esperem que al segle XXI l'expressió  democràtica dels ciutadans de Catalunya s'imposi a la regulació jurídica de la llei imposada després de la violència i les guerres.

 

Jordi Porta

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jordi Porta
Jordi Porta
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política catalana
Les maniobres per desviar l'atenció pública
Opinió · Política catalana
Del carrer a les nostres institucions
Opinió · Política catalana
Els poders públics i la societat civil
Opinió · Política
Democràcia i respecte a la Constitució
Opinió · Política
Probable nou estil polític repressiu
Opinió · Política catalana
Endavant i mantinguem la dignitat
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Crònica · Política catalana
Un cordó sanitari a la incongruència i la indefinició: PSC
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Notícia · Política catalana
El president Puigdemont demana poder-se explicar al Senat
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Indica publicitat