Indica publicitat
Dijous, 17 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 10 de novembre del 2015 | 10:43
Opinió · Política catalana
Jaume Marfany
Filòleg

Exigim un president i un govern

El 9 de novembre de 2014, més de 2 milions tres-cents mil catalans i catalanes vam demostrar que ja no teníem por; que ja havíem decidit iniciar el procés definitiu de desconnexió amb l'Estat espanyol.

Aquell diumenge de novembre, més de 2 milions tres-cents mil catalans i catalanes vam fer evident davant del món sencer que ja no obeíem l'Estat espanyol.Vam ser nosaltres, la força de la gent, els actors principals d'aquesta autèntica revolució pacífica i democràtica, que el 9 de novembre de 2014 vam fer el primer gran acte de sobirania.

El 9 de novembre de 2015, el nostre Parlament, els nostres representants polítics han aprovat la declaració més transcendental en la història moderna d'aquest país. Podríem discutir-ne el redactat, podríem discutir-ne sobretot si el tempo amb què s'ha aprovat era el més adequat o no, però és indubtable que marca un abans i un després, un punt de no retorn i que provocarà que es desencadeni tota la força política, jurídica i mediàtica d'un poderós Estat com és l'espanyol. Són un Estat i actuen amb sentit d'Estat. Han preparat molt intel·ligentment el camí (llei de seguretat ciutadana, reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, etc.) i, ara per ara, no podem mesurar quines en seran les conseqüències.

La meva resposta és clara: Mas és la persona més adequada per ser el President de la Generalitat durant aquest període de transició cap a la independència"

Quan escric aquestes ratlles, si tot va com sembla previst, Artur Mas no serà investit president de la Generalitat perquè no obtindrà la majoria absoluta (68 diputats o més). Sabem que hi haurà una nova oportunitat, dos dies després. Ens n'anem al dijous dia 12 en què en tindria prou amb la majoria simple (64 diputats). En aquests moments, res fa creure tampoc que Mas obtingui el vot dels dos diputats que necessita i l'abstenció de la resta .

Si no es produeix un canvi, ara per ara imprevisible, el dijous 12, doncs, ens trobarem en un escenari paradoxal, un escenari digne del mateix Kafka. Catalunya tindrà un Parlament amb majoria absoluta de diputats independentistes. Disposarem d'una declaració d'inici del procés d'independència absolutament transcendental, declaració que ja estarà en mans del TC. És més que probable que el mateix dijous el TC ja n'hagi ja dictaminat la suspensió i hagi situat l'espasa de Dàmocles sobre el cap del Parlament, representat per la seva presidenta, Carme Forcadell. I, en canvi, els nostres representants, incapaços d'arribar a un acord, mantindran la Generalitat de Catalunya encara amb un govern provisional, sense president i amb un escenari a curt termini i cada vegada més que probable, d'haver d'anar a noves eleccions.

I, malgrat que la CUP digui el contrari, el problema està centrat en el QUI. I, arribats a aquest punt, tots plegats hauríem de fer-nos només una pregunta: "què és ara el millor per al procés i per a Catalunya?"

El partidisme post 9-N s'ha convertit en el partidisme post 27-S. Dilatem la formació d'un nou govern i, encara que em costi de creure, potser siguem capaços d'anar a noves eleccions"

La meva resposta és clara: Mas és la persona més adequada per ser el President de la Generalitat durant aquest període de transició cap a la independència.
Per què?

Perquè no és només per a CDC que Mas ha estat el que ha encapçalat, políticament parlant, el procés sobiranista, sinó que ho és per a la majoria, diria que per a una gran majoria dels prop del 48% de votants del 27-S.

Perquè tothom sabia, i evidentment els 1.600.000 votants de la candidatura també, que Junts pel Sí es presentava a aquestes eleccions amb el nom d'Artur Mas com a candidat a president de la Generalitat. És cert que el president el tria el Parlament, però també és cert que el nom de Mas té l'aval d'1.600.000 vots.

Perquè, des del món independentista, seria bo que veiéssim el procés no en clau interna, ni tampoc en clau espanyola, sinó en clau internacional. És més que probable que, perquè el procés d'independència arribi al final desitjat que és la creació d'un Estat independent, necessitem de la mediació internacional. La visió, la percepció, clara i diàfana que internacionalment han de tenir del procés de transició cap a la independència és absolutament clau de cara al resultat final.

I, internacionalment parlant, no podem crear ni el més mínim dubte, ni la més mínima confusió en l'opinió internacional. El fet que Mas quedés relegat a una segona o tercera posició en aquesta etapa de transició, seria de molt difícil comprensió. Que la persona que va guanyar les eleccions del 25 de novembre de 2012, que va promoure la consulta del 9-N, que pateix una querella de l'Estat per desobediència i altres càrrecs, que ha tornat a guanyar les eleccions del 27-S, que és la figura política internacionalment més coneguda, restés fora del procés de transició és molt complicat d'entendre.

Sembla que no vam aprendre res de l'etapa posterior al 9-N de l'any passat en què el partidisme es va apoderar de la política catalana. Uns i altres vam acabar fent-li el joc a l'Estat espanyol, van dilatar la data de les eleccions, van intentar impedir la candidatura unitària i van permetre que les organitzacions unionistes poguessin prendre aire i recuperar-se, ni que fos parcialment.

El partidisme post 9-N s'ha convertit en el partidisme post 27-S. Dilatem la formació d'un nou govern i, encara que em costi de creure, potser siguem capaços d'anar a noves eleccions. Demostrem la unitat de l'independentisme posant la ideologia i les dèries, personals i col·lectives, de cadascú per davant del propi procés. Demostrem la unitat de l'independentisme no essent capaços ni de mantenir el Junts pel Sí de cara a les eleccions espanyoles i de defensar aquest trencament amb uns arguments de baixa qualitat política.

Després de la declaració de desconnexió ara necessitem, ara exigim un govern i un president que la puguin dur a terme fins al final.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jaume Marfany
Jaume Marfany
Filòleg
Opinió · Política catalana
Judici al procés d'independència
Opinió · Política catalana
2016: Un resum independentista
Opinió · Política
La deriva vergonyant del PSC
Opinió · Política catalana
Del somriure a la decisió i el coratge
Opinió · Política catalana
Culminar el procés
Opinió · Política catalana
Enguany més que mai. A punt!
Opinió · Política catalana
Per un procés constituent, participatiu, inclusiu i transversal
Indica publicitat