Indica publicitat
Dissabte, 29 de febrer del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 27 de novembre del 2015 | 00:00
Opinió · Política catalana
Ignasi Faura
Advocat

Les esquerres catalanes no entenen la independència?

IN-INDE-INDEPENDÈNCA ha estat el crit del poble al carrer i el resultat de l'expressió ciutadana a la consulta del 9N de 2015. Independència és l'acció democràtica de separar-nos de l'estat espanyol i construir

un nou estat català lliure i sobirà.Aquest es l'anhel del poble.Sorprenentment, el triomf d'una majoria parlamentaria sobiranista el 27S ha bloquejat el procés independentista ateses les tensions internes a JxSI i a la CUP. I ha provocat una situació parlamentària absurda: una Declaració de bones intencions i poca habilitat política, i la incapacitat per nomenar President i Govern de la Generalitat, que pot dur a la dissolució del Parlament a primers de gener. Aspectes que han afavorit la reacció de l'estat espanyol amb la intervenció financera i institucional de l'autonomia catalana.

L'odi a Mas anunciat primer per Podemos, cuinat després per les frustracions de ICV, EUIA  Catalunya en Comú, i agafat com a bandera del combat de classe per la CUP, ha fet al joc directament a l'estratègia llançada per l'aparell polític i econòmic de l'estat espanyol"

Hi ha diferents factors que expliquen aquets fets. Un d'ells és que els partits d'esquerres de Catalunya no han assumit com a seu l'objectiu de la independència nacional. Veiem-ho.

En un sentit ampli les forces que es diuen d'esquerres a Catalunya son el PSC/PSOE, ERC, ICV, EUIA, EN COMÚ/Podem i la CUP. Una part d'elles son espanyolistes, com és el cas del PSC que diu clarament que no és independentista, és autonomista moderada, així com el paquet format per ICV, EUIA i EN COMÚ/Podem que, junts o per separat, accepten el dret a decidir però prefereixen majoritàriament mantenir-se a Espanya.

L'altre part la formen les esquerres independentistes, ERC i la CUP. Però a l'hora de la veritat el seu independentisme està supeditat a altres objectius, tal com s'està veient a la pràctica. Per ERC el seu objectiu principal és accedir al control majoritari del govern i ocupar bona part del funcionariat i institucions catalanes, actua com una força autòctona reformista que aspira a aconseguir l'hegemonia social dins del territori català, si pot ser amb la independència, millor.

Afortunadament el sentiment d'independència ha arrelat en el nostre poble!!!. Si abans del 10 de gener el President Mas no és nomenat President de la Generalitat i es forma un Govern sobiranista, els que entraran en crisi seran els partits que no ho han permès"

La CUP per la seva part entén la independència com un objectiu que forma part de la consecució de la revolució social, no com una etapa del seu procés revolucionari. En aquest sentit els dos conceptes de la revolució social i els països catalans li serveixen per actuar al marge de les possibilitats de progrés dels drets nacionals del poble català.

La paradoxa del moment actual és que la voluntat d'independència és avui una exigència popular, assentada majoritàriament en sentiments de les esquerres nacionals!, però que els partits, per unes o altres raons, supediten la seva realització i prioritat als seus propis interessos i anàlisis partidistes, deixant el procés empantanat, obstaculitzant per activa o per passiva el lideratge institucional del President que l'ha conduit fins aquí, amb notable esforç i risc. La mateixa ANC, la millor representant del sentiment popular, està desorientada amb aquesta situació.

L'odi a Mas anunciat primer per Podemos, cuinat després per les frustracions de ICV, EUIA  Catalunya en Comú, i agafat com a bandera del combat de classe per la CUP, ha fet al joc directament a l'estratègia llançada per l'aparell polític i econòmic de l'estat espanyol, amb el recolzament de totes les forces espanyolistes.

Aquesta operació de manipulació política tan sols ha esta possible per la incomprensió de la  Revolució Democràtica que representa avui la Independència per Catalunya, per i la feblesa política de les forces de l'esquerra catalana. No entendre que la construcció del nou estat català és l'eina que pot permetre aconseguir les millores socials, econòmiques i culturals que demana el poble català és oblidar la naturalesa del poder polític, autèntic eix central de tota acció democràtica i igualitària, que té com a punt de partida el control del propi estat exclusivament pels seus ciutadans. Al marge definitivament de l'oligarquia i l'estructura d'estat d'Espanya. No entendre i voler prioritzar ara les lluites socials per sobre de l'alliberament nacional és donar un pas enrere!. Les lluites socials són actives i tenen la seva autonomia, però si volen ser efectives ara s'han de situar en el context de l'alliberament nacional que mobilitza la majoria de la societat catalana. Avui la qüestió del poder a Catalunya es decideix entre les classes dominants espanyoles i el seu aparell d'estat i el poble català.

Tinguem-ho clar, la independència de Catalunya és avui el primer objectiu. Sense independència no hi haurà un poble català amb llibertat, fraternitat i igualtat. No podrem construir una societat mes justa equitativa i solidària. Totes les qüestions i aspiracions les hem de situar en el context de la independència. No hi ha un espai entremig. No fer-ho és acceptar la subordinació i dependència a l'estat espanyol i al seu ordre social, cultural i econòmic. Tornar a anar al remolc dels moviments socials espanyols ens fa retrocedir i ens retorna al context dels darrers tres-cents anys.

Afortunadament el sentiment d'independència ha arrelat en el nostre poble!!!. Si abans del 10 de gener el President Mas no és nomenat President de la Generalitat i es forma un Govern sobiranista, els que entraran en crisi seran els partits que no ho han permès. I la voluntat popular tindrà que trobar noves vies per expressar i aconseguir l'objectiu de la independència. La realització d'una revolució democràtica canvia tant el terreny de la política, com els seus agents i les formes democràtiques de fer i regenerar la política, això és la gestió dels interessos ciutadans.  Atrevim-nos a fer-ho des de les esquerres, posant l' interès general del poble català en primer pla.





Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Opinió · Política
Han signat la seva inhabilitació
Indica publicitat