Indica publicitat
Dimecres, 29 de gener del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 4 de gener del 2016 | 11:06
Opinió · Política catalana
Marc Costa
Advocat i politòleg

Les maleïdes llistes

Ja tenim la resposta definitiva (i legítima) de la CUP. Es neguen rotundament a investir com a president a Artur Mas, encara que el procés sobiranista rebi una forta batzegada. Però una vegada superat el dol i la decepció, 

cal només aixecar-nos, tornar a treballar i, sobretot, il·lusionar-nos novament per aquest gran anhel. Lamentar-se serveix de poc.

Tenint en compte que ni el president en funcions pensa fer un pas al costat, ni la coalició Junts pel Sí està disposada a cedir en aquest aspecte, estem abocats irremeiablement cap a unes noves eleccions al mes de març.

No perdem (novament) el temps en debats estèrils i comencem a treballar per mobilitzar als convençuts i convèncer aquests indecisos que tant necessitem"

Però lamentablement les primeres qüestions que han sorgit han tornat a ser (com la darrera vegada) la (maleïda) candidatura unitària i si l'ANC s'ha o no de presentar en aquestes eleccions. Tornem, doncs, a malbaratar esforços.

El 27S ja es va intentar una candidatura unitària, amb un candidat independent, i els resultats no foren els esperats, ja que, entre altres qüestions, molts dels votants sobiranistes (o votants encara indecisos) van optar per altres formacions, entre elles la CUP, i que no han servit finalment per sumar la majoria que necessitaven per començar el procés constituent.

Ara cal intentar sumar el màxim de vots favorables per a un país nou, i la millor manera és que cadascuna de les formacions treballi fermament i independentment en els seus respectius espais polítics, i, per això, la millor manera és amb llistes separades. Desconec si una candidatura unitària genera més o menys il·lusió, però tinc clar que si la il·lusió per assolir la independència ens l'ha d'aportar una candidatura unitària és que tenim realment un problema. La il·lusió l'ha de generar un projecte sòlid, clar, transparent i inequívoc que ens condueixi cap a la independència. I per a això no cal una candidatura unitària.

A més cal sumar tots els votants i indecisos que no confiaven amb CDC o amb ERC i que finalment van votar el 27S a altres formacions o, senzillament, no van anar ni a votar. Per això, cal buscar la millor fórmula per tal de recollir aquest vot i, possiblement, unes llistes separades que mostrin la diversitat ideològica del nostre país sembla que sigui la millor. Això sí, amb un projecte sòlid i comú que encisi (novament) a tothom.

Quant a l'ANC, un sector d'aquesta entitat ja està posicionant-se (novament) per pressionar per la configuració d'una candidatura unitària i, fins i tot, per modificar (novament) els seus estatuts i facilitar que es pugui presentar a aquestes eleccions com una formació política més. Això ja fou debatut la darrera ocasió. El què ha de fer l'ANC és tornar a esdevenir un actor polític i recuperar el seu propòsit inicial, el que la va fer tant gran, i que no és altre que la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població catalana per tal d'aconseguir, de forma pacífica i democràtica, la nostra independència. Darrerament sembla que s'hagi desviat molt d'aquest propòsit i s'hagi centrat més en pretendre dirigir la política del nostre país (per això tenim ja els partits polítics) que no pas en aconseguir convèncer aquests indecisos i a assolir la majoria social que necessitem per esdevenir independents, i que el 27S ens va mostrar que era clarament insuficient. Per tant, no perdem (novament) el temps en debats estèrils i comencem a treballar per mobilitzar als convençuts i convèncer aquests indecisos que tant necessitem.

Perquè les coses no s'han fet bé, però ni per part de les formacions polítiques, ni per part de l'ANC. Estopa n'hi ha per a tothom. Però aprenguem dels errors´. Si volem guanyar, cal que transmetem il·lusió i no pas retrets. El mes de març està aquí al costat. Posem-nos tots a treballar tots junts, encara que sigui amb llistes separades, i amb (molta) trempera per tal que, aquesta vegada sí, siguem una gran majoria a favor de la independència de Catalunya i comencem d'una vegada per totes el tant desitjat procés constituent. Som-hi, doncs!

Marc Costa

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marc Costa
Marc Costa
Advocat i politòleg
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Nació Digital
Respecte, dignitat i seguretat per a la nostra policia
Opinió · Política catalana
Quin paper tindran els Mossos?
Opinió · Seguretat
Tenim un problema amb la nostra policia
Opinió · Política
La democràcia ha mort
Opinió · Política catalana
Mossos i referèndum.
Opinió · Política catalana
Per què hem de tornar a ser molts aquest 11S?
Indica publicitat