Indica publicitat
Dimecres, 28 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 29 de juliol del 2016 | 16:48
Opinió · Política catalana
Carme Arenas
Escriptora

"M'exalta el nou i m'enamora el vell"

Un dels sonets de J. V. Foix continguts a Sol i de dol acaba amb el vers 'M'exalta el nou i m'enamora el vell', que aquests dies em ressona insistència a la ment, sobretot després del congrés re-fundacional de CDC del 8-10 de juliol,

per ratificar els acords de la consulta del 21 de maig, coneguda com Superdissabte (el nom fa la cosa?). Malgrat totes les virtuts que s'hi han volgut veure, algunes de les característiques del congrés han estat la poca definició ideologica, la manca de programa i, sobretot, la manca de preparació d'un esdeveniment tan important en la vida d'un partit antic que es vol re-fundar. Moltes improvisacions que van dur a una indignació de la militància i que el propi partit ha volgut definir com un símptoma de democràcia interna. El mateix nom finalment aprovat, a part de l'incident desafortunat amb un partit escindit de l'antiga coalició, demostra el poc gruix de tot plegat.

Els catalans coneixem prou bé certes maneres de fer política que voldríem veure enterrades, i no n'hi ha prou a treure pit i dir que sense CDC-PDC no hi ha República catalana"



La meva pregunta és: CDC es vol realment refundar? Com ho vol fer, a base de posar a l'aparador cares més joves amb perfils clonats dels antics dirigents? Tenint al capdavant el mateix president que fins ara, acompanyat d'un polsim d'igualtat de gènere? Es vol refundar introduint una mena de primàries també improvisades i absolutament desiguals entre els candidats, com ho fou el duel Homs-Requena? O el que pot ser el duel Conesa-Vila? O, ben al contrari, està disposada a posar al capdavant gent nova de veritat, amb gruix, que tingui una actitud ferma envers el país i que estigui disposada al compromís contret el proppassat 26S?



De moment, sota una aparença de canvi hi plana la política de sempre. Ho acabem de veure amb la jugada 'mestra' d'Homs a Madrid, pactant amb el PP per aconseguir grup parlamentari propi. De quina contradicció vivim? Es vol aparentar que és un partit nou, però es mostra cofoi de les polítiques de sempre? O de fet, els 'enamora el vell' i fan veure que els 'exalta el nou'? Es fa només per dissimilar o perquè si no no hi ha continuïtat possible?



CDC-PDC, quan ja sigui oficial, haurà d'actuar com aquella dita que diu que no només hem de ser bons, sinó també semblar-ho. Cal que CDC tingui a Madrid l'actitud de dignitat que els seus votants mereixen, que no entri en contradicció amb el que diu que vol per a Catalunya. Ja sé que els pragmàtics i poc coherents em diran que tenir grup propi al Parlament espanyol els situa millor en l'escena política espanyola, que els aporta calerons i visibilitat. Però s'ha pensat per a quin fi es farà servir aquesta visibilitat?



Amb actituds contínuament contradictòries no s'avança ni aquí ni allà i es corre el risc de perdre-hi bous i esquelles. Els primers a perdre-hi són els qui fan fugides endavant i no es concedeixen prou temps per reflexionar quin camí cal prendre. Però de retruc hi perdem tots en dignitat.



Els catalans coneixem prou bé certes maneres de fer política que voldríem veure enterrades, i no n'hi ha prou a treure pit i dir que sense CDC-PDC no hi ha República catalana. Entre salvar el país o allargar una agonia de partit, amb renovació maquillada, quina tria serà la guanyadora?



Carme Arenas

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carme Arenas
Carme Arenas
Escriptora
Opinió · Llengua
Deixarem passar l'oportunitat?
Opinió · Política catalana
Puigdemont i el convenciment
Opinió · Política catalana
El salari de la por
Opinió · Política catalana
Determini i generositat
Opinió · Política catalana
Ara ja toca!
Opinió ·
Mas no suma
Opinió ·
Sí, senyor ministre
Notícies relacionades
Opinió · Política catalana
Confiances
Opinió · Política catalana
Puigdemont-Junqueras gaudiu de tot el meu suport i la meva confiança!
Recull de premsa · Política catalana
Bosch:"És evident que Fernández Díaz, el ministre manefla, els posa bastons a les rodes, però hi ha vegades que ens ofeguem en un got d'aigua"
Opinió · Política catalana
Manipular: Sant Boi 2016
Opinió · Política catalana
Cal respectar una Constitució antidemocràtica?
Opinió · Política catalana
Reflexions després de la Diada
Opinió · Política catalana
El 48 i el 52 per cent?
Opinió · Política catalana
Cansats?
Opinió · Política catalana
Full de ruta: encallats en el mecanisme
Opinió · Política catalana
Per què hem de tornar a ser molts aquest 11S?
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat