Indica publicitat
Dissabte, 31 d'octubre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 20 de juliol del 2015 | 10:41
Opinió · Política catalana
Marc Gafarot
Especialista en temes de Seguretat i Política Internacional

"No hi haurà independència!"

Per Catalunya s'entén..., o almenys això és el que manifestament creu el president del govern espanyol Mariano Rajoy. I ho repeteix tantes vegades com li convé, fins i tot, com ha fet aquests dies davant de la presidenta de Polònia.

Barcelona · Polònia, un país, per cert, que si fem honor a la seva pròpia història, també tingué moments on la seva independència nacional era una quimera, segons els homòlegs catastrofistes de Rajoy de nacionalitat, en aquest cas, prussiana-alemanya o russa. La història presenta ben sovint sorprenents coincidències que poden deixar en evidència a aquells que la desconeixen o que volen interpretar-la segons el seu particular gust i patró.

Catalunya ha de ser el que els catalans vulguem i si la llista conjunta, ara ja més definida, assoleix la majoria que alguns, esperem que molts, anhelem el procés no pot tenir aturador" 


Rajoy també ens fa recordar al sovint recordat i admirat Jacques Delors quan davant la imminència, ell potser en digué irrealitat, de la implosió iugoslava, s'atreví a afirmar, els polítics d'estats jacobins tenen aquestes costums inveterades, que un cop separades Croàcia i Eslovènia, que no albiressin, en cap cas, la seva futura adhesió a la Unió Europea. Avui, no cal insistir-hi, ambdós estats en formen part. També els senyors, més casposos val a dir, de la extinta RDA, començant pel gerontòcrata Honecker, gosaren predir que la poc o gens democràtica Alemanya Oriental, i el seu mur de la vergonya, persistirien pels segles dels segles, en aquest cas no crec que ho acabessin amb un amén. Al bo i rus d'Andrei Amalrik el condemnaren en vida a una persecució típica dels més sublims règims totalitaris i a un maleït ostracisme, quan no es tractava de menysteniment en tota regla de la part de la intel·lectualitat dita progressista, per fer-nos amatents que la Unió Soviètica no aniria gaire més enllà de l'any 1985. També Hitler no podia perdre la guerra i, per a Marx, la revolució passaria primer en un país industrialitzat com Gran Bretanya, no pas a l'endarrerida i feudal Rússia; i tantes altres coses que palesen que el determinisme, com a creença, peca d'excés de voluntarisme i manca de prudència i coneixement.

Catalunya ha de ser el que els catalans vulguem i si la llista conjunta, ara ja més definida, assoleix la majoria que alguns, esperem que molts, anhelem el procés no pot tenir aturador. Deia un polonès, que m'agrada recordar, que la força de la raó ha de sempre imposar-se a la raó de la força. Adam Mickiewicz, progenitor de la frase, no veié la independència del seu país, malgrat que potser la intuí, però certament ens mostra el camí a seguir. La raó, això és la democràcia i la pau, com a valors indefugibles en el nostre caminar vers la nostra independència nacional. Si a això hi afegim la unitat i coherència d'actuació dels catalans, llavors el camí ja serà fet.

El darrer pas, potser el més evident, però també el que presenta majors dificultats. Internes, dubtes i pors davant el nou escenari, i externes pel que fa a pressions davant del reconeixement del nou estat. El que ens cal, si som majoria, és no mirar enrere, com fa Lot a la Bíblia –no així la seva esposa- i recordar dos savis adagis llatins: fortuna audaces iubat  i dividere et impera. El primer ens l'hem d'aplicar; i el segon evitar-lo. No li donem la raó a Rajoy. No ens ho mereixem encara que, de vegades, les coses es podrien fer més senzilles i millor.

 

 

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marc Gafarot
Marc Gafarot
Especialista en temes de Seguretat i Política Internacional
Opinió · Política catalana
El procés constituent
Opinió · Seguretat
París val la nostra seguretat
Opinió · Política
Estats quid pro quo
Opinió ·
No més mitges tintes
Opinió ·
Gihadisme i sobiranisme
Opinió ·
Sentit d'estat (no de regió)
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Crònica · Política catalana
Un cordó sanitari a la incongruència i la indefinició: PSC
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Notícia · Política catalana
El president Puigdemont demana poder-se explicar al Senat
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Indica publicitat