Indica publicitat
Dilluns, 26 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 23 de juny del 2016 | 00:00
Opinió · Política catalana
Miquel Sellarès
Periodista

Quan deixarem d'anar amb el lliri a la mà?

L'escàndol sorgit arran de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso no han fet més que posar de manifest que encara existeix una classe política estatal hereva del franquisme i els seus mètodes, 

forjats entre d'altres coses, per dècades de lluita contra l'independentisme basc armat. Una lluita en la que tot valia i on la màxima era "Todo por la Pátria" i en la que una gran part de la societat espanyola havia acceptat com a inevitables la guerra bruta de l'estat, la tortura i "la cal viva". Posteriorment aquest mateix estil també el van utilitzar contra l'independentisme democràtic i pacífic d'Ibarretxe . Tot tornava a ser acceptable per derrotar el nacionalisme basc encara que aquesta vegada no anés acompanyat de violència.

Si tenim voluntat d'estat, unitat i fermesa ni aquestes maniobres de les clavegueres ni cent més ens podran aturar"

Ens trobem per tant, amb una part de la classe política i dels aparells de l'estat espanyols convençuts que si el que s'està fent és "Por la Pátria" no existeix cap tipus de limitació ni restricció.

Però heus aquí que fa cinc anys a Catalunya, per gran sorpresa d'ells, i no cal dir-ho també per una gran part de la mateixa societat catalana, es va iniciar el que s'ha acabat denominant el Procés català. Un Procés creat al voltant d'una gran majoria social que lluita per la independència gràcies al desacomplexament nacional de les noves generacions desenganyades amb un estat que no reconeix la nació catalana i no accepta un Estatut aprovat democràticament. I és llavors quan l'estat, una vegada aparcat el conflicte basc, en el que creuen haver guanyat la guerra, s'enfronten amb perplexitat a un altre conflicte. I aquest és pacífic i utilitza com a única eina la mobilització multigeneracional i i multiclassista. L'estat no estava ni està preparat per fer-hi front. Estaven acostumats a combatre la violència però no a milers i milers de ciutadans manifestant-se pacíficament pels carrers i això els sobrepassava.

Nosaltres amb la nostra manera de fer pacífica, mobilitzadora i plural hem de demostrar que som intel·ligents, que hem deixat la innocència enrere i que som capaços d'aconseguir la victòria"

Per tot plegat, decideixen que un ministre de l'Interior català pot ser part de la solució. L'escollit Jorge Fernández Díaz. Un Díaz que creu que els aparells de l'estat són monolítics i que estaran al seu servei i que els podrà utilitzar sense cap mena de miraments ni contemplacions en la seva lluita contra l'independentisme. Perquè de fet està convençut, i no li falta part de raó, que el Procés va amb el lliri a la mà i que per tant no serà difícil de combatre ni de trobar-li les febleses ja que després de 300 anys sense estat els catalans no tenen ni sentit d'estat ni de construcció nacional.

Els cercles ben informats ja sabien que des de fa dos o tres anys Jorge Fernández Díaz, José Manuel García-Margallo, Soraya Sáez de Santamaría i l'aprenent de bruixot, Jorge Moragas, estaven al capdavant d'una operació de guerra bruta contra el procés català. I quan algú intentava advertir al respecte la reacció general era d'incredulitat. Així, gràcies a la difusió d'aquestes gravacions aquells membres de la nostra classe política i dels nostres mitjans de comunicació que s'havien mostrat més escèptics respecte a que realment existís "guerra bruta" per part dels aparells de l'estat han pogut sentir per fi, de ben a prop, la pudor de les clavegueres. Caldrà ara, doncs reflexionar i treure conclusions al respecte i pensar que per tirar endavant el Procés es necessitaran persones que no siguin producte de "colles d'amiguets" perquè sinó segur que hi hauran segones parts i no tot són ni seran errors de l'estat. I de pas,  seria bo de fer entendre a alguns "xixarel·los" que han construït en part el Procés, que ara és el moment, de deixar la seva gestió incompetent i marxar cap a casa. Que no pateixin comptem amb un relleu de gent ferma i desacomplexada que de ben segur seran capaços de reconstruir-lo.

No ho oblidem continuem tenint un estat en contra i que no s'aturarà i nosaltres amb la nostra manera de fer pacífica, mobilitzadora i plural hem de demostrar que som intel·ligents, que hem deixat la innocència enrere i que som capaços d'aconseguir la victòria.

Dilluns 27 reflexionem, fem net i continuem ferms amb un full de ruta adaptat al nou marc i circumstàncies. Ni un pas enrere.

El president Puigdemont, el vicepresident Junqueras han de continuar encapçalant el Procés amb el suport de la societat civil. Si tenim voluntat d'estat, unitat i fermesa ni aquestes maniobres de les clavegueres ni cent més ens podran aturar.









Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Sellarès
Miquel Sellarès
Periodista
Opinió · Política catalana
Puigdemont-Junqueras gaudiu de tot el meu suport i la meva confiança!
Opinió · Política catalana
Manipular: Sant Boi 2016
Opinió · Política catalana
Puigdemont i Junqueras: Ferms i ni un pas enrere
Opinió · Política catalana
ERC: operació d'alt risc i el futur
Opinió · Política catalana
La constitució catalana la decidirà el poble de Catalunya
Opinió · Política catalana
Només Oriol Pujol ?
Opinió · Cultura i mitjans de comunicació
Comunicació: Un pas endavant
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat