Indica publicitat
Dijous, 12 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 21 de juliol del 2015 | 11:01
Opinió · Política catalana
Jordi Porta

Qüestions que encara estan a l'aire

1.- Les esquerres i les dretes, d'una banda, i la reclamació del dret a la independència, de l'altra, continua tenint un tractament conflictiu que no s'entén si fem servir un mínim de lògica. Els programes de les dretes i de les esquerres són realment diferents, tot i que en aquest moment,

Barcelona · les esquerres quan arriben al poder no ho fan gaire diferent del que feien les dretes.Els condicionants globals i la integració europea deixa uns marges bastant restringits per tal de realitzar això que en diem política d'esquerres. Només cal veure la pràctica política a França, Regne Unit...etz. per adonar-se de les dificultats per fer polítiques significativament diferents quan mana l'esquerra convencional. El que no és lògic, però, és una altra cosa. El programa a realitzar, si es té majoria en les eleccions, ¿en quin marc institucional s'haurà de portar a terme: en el marc de l'Estat Espanyol o en el marc de l'Estat Català? No és això una pregunta prèvia que exigeix resposta comuna i compartida de les dretes i les esquerres que estan a favor de l'autodeterminació? Doncs sembla que encara hi ha alguns que volen anar per separat amb el que això significa d'afebliment del procés sobiranista.

2.- Vet aquí la frase recurrent del govern espanyol: cal respectar la Llei. I quan diu la llei es refereix a la Constitució espanyola del 1978. Cal recordar encara en quin context es va redactar, en quines condicions es va aprovar, i com s'ha anat aplicant durant els darrers 37 anys? Tal com es va dir en el llenguatge de l'època es va tractar d'una reforma del règim franquista i no d'una ruptura. El procés va estar condicionat per un partit polític de nova creació, L´"Alianza Popular", format pels ex-ministres del general Franco i, tot i així, encara va haver un intent de cop d'estat militar (del Comandante Tejero) l'any 1981 que entre d'altres coses va provocar l'aprovació de la LOAPA, una llei que encara rebaixava més les competències autonòmiques que preveia aquella Constitució. Cal respectar aquesta llei després de 37 anys d'aplicació sense consultar la població d'avui per tal que pugui democràticament decidir un nou marc institucional a partir del dret a l'autodeterminació, dret reconegut per  les Nacions Unides el 1976?

Catalunya aspira a poder ser un estat, i a partir d'aquest reconeixement, poder establir la política que la majoria de la ciutadania reclami democràticament" 


3.- La incertesa de les polítiques socials efectives i possibles en un context que ha estat el resultat d'un segle i mig de recerca de la justícia i de la igualtat. Des del tercer terç del segle XIX fins el primer terç del segle XX hi va haver un intent de posar en marxa un programa que facilités la igualtat entre els essers humans, amb la supressió de la propietat privada dels mitjans de producció, establint l'estatalització del finançament i la banca, etz. Marx en la teoria i Lenin en la realització pràctica ho varen intentar, però les condicions de fer-ho en un país concret i no arreu del món per assegurar la igualtat en tots els ordres, tal com proposava Trotsky, va fer probablement que l'afany de progrés en el benestar que propugna l'individualisme liberal donés més força en allò que s'entén per progrés a la resta de la societat. En definitiva es mou amb més intensitat l'egoisme de voler viure millor individualment que la voluntat d'un mon igual per a tothom però que no disposa dels incentius que fan canviar les condicions de vida del mon. Després de la segona guerra mundial i començant pels països nòrdics europeus, es va intentar allò que se'n va dir l'"Estat del Benestar" que manté l'individualisme que facilita la propietat privada dels bens de producció però amb un control estatal que asseguri, a partir d'un sistema fiscal adequat, que quedin assegurats per a tothom l'educació, la sanitat, les pensions i, a ser possible, l'habitatge.

4.- En realitat, malgrat la globalització i el fet que ja ningú pensa en un sistema polític inspirat pel pensament de Marx i Lenin, la possibilitat de controlar els sistemes de producció de bens i serveis de forma que, encara que sigui parcialment, pugui representar una millora per a la vida de la ciutadania en general, depèn dels estats i del control que es pugui exercir sobre el sistema econòmic internacional. Catalunya aspira a poder ser un estat, i a partir d'aquest reconeixement, poder establir la política que la majoria de la ciutadania reclami democràticament. Es la manera de poder atribuir responsabilitats a aquells que tinguin funcions de govern, ja que actualment les limitacions que tenen per poder exercir aquest poder son tan grans que considero demagògic reclamar millores que estan lluny de poder ser promogudes si tenim en compte les competències públiques de que disposen les institucions catalanes en aquests moments.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jordi Porta
Jordi Porta
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política catalana
Les maniobres per desviar l'atenció pública
Opinió · Política catalana
Del carrer a les nostres institucions
Opinió · Política catalana
Els poders públics i la societat civil
Opinió · Política
Democràcia i respecte a la Constitució
Opinió · Política
Probable nou estil polític repressiu
Opinió · Política catalana
Endavant i mantinguem la dignitat
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Crònica · Política catalana
Un cordó sanitari a la incongruència i la indefinició: PSC
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Notícia · Política catalana
El president Puigdemont demana poder-se explicar al Senat
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Indica publicitat