Indica publicitat
Diumenge, 30 d'abril del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 20 de juliol del 2015 | 11:08
Opinió · Política catalana
Jaume Bosch
Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Reflexions sobre la decisió d'en Raül Romeva

  1. ABANDONAR UN PARTIT: ÉS DIFÍCIL FER-HO BÉ.
La pertinença a un partit polític és una decisió voluntària. I és perfectament respectable una decisió en sentit contrari: és a dir la d'abandonar-lo. Només faltaria.

Barcelona · Tothom té dret a canviar d'opinió o a pensar que el teu partit ja no respon a allò en el que tu creus.Una altra cosa, no escrita, que no figura en cap dels Codis ètics que ara proliferen, i que , en conseqüència pertany a l'àmbit estrictament privat, és cóm administrar la decisió, no d'un militant de base, sinó de qui ha ostentat càrrecs públics de forma continuada i ha representat als seus companys i companyes a les institucions; aquest ha de tenir ben present que molts  militants han confiat en ell i s'han escarrassat en fer-li les campanyes electorals.

Jo penso que els que porten anys en càrrecs públics s'haurien d'aplicar un principi ètic: el de no presentar-se en altres llistes si es pren la decisió d'abandonar el partit en el que s'ha militat durant anys. Admeto que a algú que té 44 anys no se li pot exigir el mateix que a algú de més edat, però en tot cas l'opció ètica hauria d'implicar un període llarg d'abstenció electoral. De fet, el mateix Romeva semblava que s'aplicava aquest principi quan va afirmar que ell no es presentaria ni a les eleccions municipals ni a les del Parlament.

L'ètica no és només explicar els ingressos i el patrimoni, o limitar els mandats. Va molt més enllà. Reconec que, en definitiva, la decisió és personal i intransferible. Però el mateix dret que té en Raül  d'adoptar la seva decisió el tenen molts militants i votants d'ICV de sentir-se estafats. I en Raül ha de ser conscient que avui el troben magnífic i incontestable molts dels que fins fa poc el criticaven o havien estat els seus adversaris polítics i que una part significativa dels que l'admiraven i fins tot l'estimaven , li havien donat suport, havien organitzat els seus mítings o  havien penjat els seus cartells estan decebuts.


Jo penso que els que porten anys en càrrecs públics s'haurien d'aplicar un principi ètic: el de no presentar-se en altres llistes si es pren la decisió d'abandonar el partit en el que s'ha militat durant anys"

2.  EL TEMA DE FONS: ELECCIONS PLEBISCITÀRIES O NO

Per analitzar l'opció d'en Raül és fonamental la concepció que es tingui sobre les properes eleccions. La coalició CIU-ERC i la CUP les defineixen com un referèndum sobre la independència i afirmen que hi haurà unes noves eleccions  constituents a mitjans de l'any 2017. Per a ICV aquestes eleccions ja son constituents, i en el procés que s'obrirà caldrà celebrar un referèndum d'autodeterminació per a que la ciutadania decideixi si vol una Catalunya independent o amb algun tipus de lligam amb l'Estat espanyol. Per a d'altres forces polítiques les eleccions del 27 S son unes autonòmiques més.

En Raül accepta la lògica de que ell es presenta per aconseguir un sí en un referèndum sobre la independència. Per això considera que "l'important és el què , no el qui". Però aquesta argumentació té trampa, i coneixent al Raül, em sorprèn que hi hagi caigut. El "qui" per a la gent d'esquerres té molta importància.

El mateix full de ruta pactat no inclou noves eleccions fins al cap de divuit mesos: per molta desconnexió que es vulgui aplicar de l'Estat espanyol en un període més curt, res no podrà impedir que el govern presidit per Artur Mas, si guanya les eleccions, governi Catalunya fins a mitjans del 2017 ( o més enllà si la desconnexió no surt bé). I durant aquests anys es continuaran aplicant les polítiques econòmiques i socials que ja coneixem: les dels cinc anys de govern de CIU, primer amb el suport del PP i després amb el d'ERC. No estem parlant d'una llista única independentista que proposi Romeva com a president. Parlem d'una coalició CIU-ERC, que inclou independents, i que té com a candidat a la presidència de la Generalitat ,no a Raül Romeva,  sinó a Artur Mas.

En el seu interessant llibre "Som una nació europea", publicat tot just l'any passat, Romeva escriu en relació a Europa: "La solució als problemes que avui patim com a membres de la Unió Europea passa per un canvi en la correlació de forces governants perquè duguin a terme polítiques diferents de les actuals". Romeva està parlant d'un concepte molt utilitzat per un autor que ell admira, Gramsci: l'hegemonia. I d'això estem discutint: per intentar aconseguir la independència  Romeva i ERC accepten que el procés l'hegemonitzi CDC, quan totes les enquestes mostren que existeix una majoria d'esquerres en l'opinió pública catalana, i que una llista en solitari de CDC patiria un càstig considerable.

Per a ICV aquestes eleccions ja són constituents, i en el procés que s'obrirà caldrà celebrar un referèndum d'autodeterminació per a que la ciutadania decideixi si vol una Catalunya independent o amb algun tipus de lligam amb l'Estat espanyol"

Cas de guanyar les eleccions, el Govern de Mas i el grup parlamentari de CIU-ERC s'hauran de continuar definint dia a dia sobre múltiples qüestions: I les hemeroteques són cruels i en Raül patirà molt.  Votarà Romeva el mateix que Mas Cullell sobre la privatització d'Aigües Ter Llobregat?  Votarà Romeva el mateix que Felip Puig sobre el projecte BCN World? Votarà Romeva el mateix que CDC sobre el projecte de transvasament del Roina? I sobre la corrupció, votarà Romeva el mateix que CDC, que es nega a incloure cap referència a la família Pujol en les conclusions de la comissió sobre el frau fiscal? I compartirà l'opinió de Felip Puig sobre que Ester Quintana, malgrat totes les evidències, va patir una lesió causada per manifestants? Acceptarà Romeva una llei electoral catalana, en el marc actual o en una Catalunya independent, en que tots els vots de les persones no valguin  igual, com defensen a capa i espasa CDC i ERC? Podrà defensar Romeva la política econòmica preconitzada per Yanis Varoufakis, Stuart Holland i James K. Galbraith, com fa en el seu llibre, al costat de Pere Macias que acaba de qualificar el discurs grec de "verborrea demagògica" ? La vida parlamentària és molt dura, i la del Parlament de Catalunya té un grau de repercussió immediata que no té dissortadament el Parlament europeu. Un cap de llista està sotmès al lògic escrutini permanent de la premsa i l'opinió pública, i m'imagino abans un Raül dimitint  del seu càrrec que un Raül traint-se en tots aquests temes que he citat. I més complicat encara: si tal com desitjo, s'elabora , amb participació de la major part de forces parlamentàries, un projecte de Constitució d'una República catalana, aquest serà un procés en el que saltaran guspires  a l'hora de definir el model de país. Jo ho vaig viure amb l'actitud conservadora de CIU en la discussió del Títol de drets i deures de l'Estatut de 2006. Només un exemple: defensarà el mateix en Raül sobre el dret de la dona al propi cos, inclòs el dret a l'avortament, que Demòcrates de Catalunya? Estic segur que els posicionaments ideològics d'en Raül coincidiran molt més amb els d'ICV que amb els de la seva candidatura. I què farà llavors?

3 .UNA POSSIBLE INTERPRETACIÓ POSITIVA.

Hi ha qui diu que la presència d'en Raül encapçalant la llista d'en Mas pot tenir efectes positius per mantenir oberts ponts de diàleg entre les diverses candidatures sobiranistes (incloc CIU-ERC, CUP, la confluència d'esquerres, i fins i tot UDC) un cop passat el tràngol de les eleccions. Coneixent en Raül accepto com a possible la hipòtesi, tot i que no serà ell qui repartirà les cartes. No tanquem cap porta: en Raül sap que la única sortida possible per aconseguir la independència de Catalunya i que Europa l'accepti és un referèndum com el d'Escòcia.

Ell mateix ens ha explicat moltes vegades com polítics europeus arrufen el nas si els hi parles de declaració unilateral d'independència i mostren la seva solidaritat si reclames un referèndum democràtic.

En el llibre abans citat, escrit l'any passat, en un capítol que comparteixo i que es titula "D'explicar-nos molt i bé de cara enfora: d'això va ara la cosa"  escrivia: "El repte, per tant, rau a trobar el relat que permeti aconseguir sinó el suport, almenys sí la no obstrucció de part d'aquells actors estatals reconeguts que, en canvi, es puguin sentir incòmodes amb relació a les seves realitats particulars. I aquest relat passa per construir un argumentari a partir de tres principis igualment importants: el democràtic ( hi ha una demanda clara i manifesta de la gent),el dret a l'autodeterminació nacional ( com a instrument de possible execució jurídica en el marc legal internacional) , i el de ser, de fet, l'últim recurs davant la manca de solució per a les aspiracions d'autogovern de Catalunya, frustrades una vegada i un altra per les reticències espanyoles ( ho hem intentat tot i no ens n'hem sortit)".  Totalment d'acord.  Però la  pregunta fonamental en aquests moments seria: creu el candidat Romeva que les eleccions del 27 de setembre seran acceptades per la comunitat europea i internacional com si fossin un referèndum  d'autodeterminació "en el marc legal internacional"?. Si, sense restar importància a la transcendència ,gens "autonòmica", de les properes eleccions, Romeva pensa que caldrà un referèndum d'autodeterminació en algun moment del procés ( i aconsegueix que els seus companys de viatge, capità inclòs, també ho entenguin) , el factor Raül pot jugar un paper positiu per aconseguir establir complicitats entre CIU-ERC, la confluència d'esquerres , la CUP i UDC. Hi haurà però una diferència: nosaltres ho farem mantenint la crítica  a les polítiques neoliberals d'en Mas, i en Raül en serà presoner. Però tothom és lliure d'adoptar les seves decisions: per això creiem en el dret a decidir, no?



Jaume Bosch, diputat d'ICV al Parlament de Catalunya.









Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jaume Bosch
Jaume Bosch
Diputat d’ICV al Parlament de Catalunya
Opinió ·
El sí-sí no és només d'en Mas
Opinió · Política
9N: l'equivocació d'una part del federalisme català
Opinió · Política
L'estelada vermella també és nostra
Opinió · Política
Cap al 9 de novembre: unitat i fermesa
Opinió · Política
Eleccions europees i procés sobiranista
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Notícia · Política
El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha pronunciat una conferència al parlament britànic
Indica publicitat