Indica publicitat
Divendres, 30 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 14 de juliol del 2016 | 12:29
Opinió · Política catalana
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Un "bistec" per començar

La nova coordinació executiva que hagi d'entomar les regnes del Partit Demòcrata Català (PDC) tindrà feina. Com a tot part, la criatura va néixer plorant, per molt que després hi ha qui li vol atribuir una salut de ferro gràcies a la musculatura heretada.

La nova coordinació haurà de trenar el relat de renovació que les bases van voler visibilitzar tombant les dues propostes de noms que havien emergit de la direcció sortint de CDC.

El tàndem entre els diputats Marta Pascal i David Bonvehí, si finalment resulta guanyador, simbolitzaria el consens entre famílies per rejovenir i redefinir definitivament la organització"
.

Rebolcada inicial per part d'uns associats que tenien ganes de fer sang, però que des del pinyol algú ja contemplava quan assumia que, la crisi pel nom no deixava de ser un "bistec" llançat a una militància que llavors es va empassar uns estatuts més conservadors del què haguessin pogut ser. Vaja, que algun gat vell fins i tot va voler demostrar tenir controlada la primera crisi del nou partit.
Sortosament, sembla que els vells aparelladors han topat amb les ganes de fer foc nou, sigui de la divinitat
masianica o dels quadres més joves que volien una "sacsejada" de dalt a baix. El tàndem entre els diputats Marta Pascal i David Bonvehí, si finalment resulta guanyador, simbolitzaria el consens entre famílies per rejovenir i redefinir definitivament la organització. Gent poc cremada de l'antiga Convergència, amb camp per córrer i futur per endavant. Si Pujol va buscar algú de gairebé 30 anys menys que ell (Artur Mas) quan va decidir nombrar un delfí, el mateix Mas també mira tres dècades enrere quan decideix apostar per la vigatana Marta Pascal. Ara mateix, l'antiga portaveu és una de les figures de la política catalana que ha tingut una projecció més ràpida, des que acabada la universitat va ser la dona de confiança d'Anna Erra, llavors regidora ara alcaldessa de Vic.

 

Només una coordinació executiva jove, però de tarannà conciliador pot fer realitat el somni d'un nou partit. Ara mateix, el PDC continua sent la nova CDC, i el canvi de marca només és possible si hi ha substància darrera. Els nous dirigents hauran de fer front a un primer repte: diferenciar-se dels Demòcrates (d'esperit i de forma), per reconduir les relacions amb els escindits d'Unió. En un sistema de partits que, en el bàndol independentista, s'ha entrat a una necessària política de coalicions es fa imprescindible començar a caminar amb aquest flanc cobert. I, sobretot, no donar peu als qui especulen amb les OPA's hostils del gran menjant-se, novament, el petit.

Només una coordinació executiva jove, però de tarannà conciliador pot fer realitat el somni d'un nou partit. Ara mateix, el PDC continua sent la nova CDC, i el canvi de marca només és possible si hi ha substància darrera"

L'altre repte serà el de la cohesió interna. A Artur Mas i a Marta Pascal els separen gairebé 30 anys. L'un nascut el 1956, l'altra el 1983. Simbolitzen la història i la renovació, però hom sap que els lideratges no venen designats sinó que es forgen a través de complicitats. A Mas se li ha criticat, dins de Palau, veure masses fantasmes, ser desconfiat de mena; Pascal i Bonvehí han de fer tot el contrari, saber buscar complicitat entre les diverses sensibilitats del partit, algunes de les quals no forçosament han d'estar enquadrades en una família. Visió panoràmica, sobretot, més enllà de la radiografia que arribi heretada de l'aparell.

 

La pau interna, trencar la dinàmica de lluites cainistes que han sacsejat la vida dels partits polítics d'aquest país sembla una quimera, però certament és de les poques maneres que faran creïble el mite de la nova política. Proximitat, empatia i saber sortir al carrer per palpar els reptes de la societat. Tancant-se amb els aparelladors –que, per sort o per desgràcia, el PDC també en tindrà– té massa riscos per caure en errors ja comesos i que les bases, encara que fos mastegant i destrossant un "bistec", van deixar clar que no volien passar per alt.

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Xavier Ginesta
Xavier Ginesta
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Opinió · Política
Remats no adoctrinats
Opinió · Política catalana
Reflexions després de la Diada
Opinió · Política catalana
Full de ruta: encallats en el mecanisme
Opinió · Política catalana
Buscant un punt d'inflexió
Opinió · Política
Les clavegueres fan pudor
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat