Una campanya destinada a aplicar-li de fet la cadena perpètua que ara ja és efectiva per a molts membres d'ETA condemnats després de diversos canvis legals i interpretacions judicials com l'anomenada "doctrina Parot", que tenen com a objectiu l'acompliment íntegre de les penes fins a un màxim de quaranta anys.
Aquesta campanya és, però, la punta de l'iceberg de les nombroses intoxicacions mediàtiques sobre la política basca. I no només una pràctica exclusiva dels mitjans considerats propers a la dreta espanyola. Val la pena remarcar en aquest sentit dos exemples recents prou significatius publicats al diari "El País", citant unes indeterminades "fonts nacionalistes". El primer, una suposada informació segons la qual ETA hauria comunicat al lehendakari Ibarretxe – "per vies indirectes", segons el periodista– que ordenava un breu període de distensió –qualificat de "minitreva"–, sense declarar-la oficialment, a l'entorn del Ple del 27 de juny en què el Parlament basc va aprovar la Llei per la consulta del 25 d'octubre, impugnada ara pel Govern espanyol davant el Tribunal Constitucional. L'equip jurídic del lehendakari ja ha presentat una querella contra el diari per injúries.
A banda la contradicció que suposa donar crèdit a aquesta informació i, alhora, a les declaracions atribuïdes als darrers detinguts acusats de pertànyer al complex Biskaia d'ETA –que han denunciat haver estat sotmesos a tortures–, segons les quals preparaven atemptats fins i tot contra la policia basca, què més voldríem que ETA hagués fet aquesta concessió de "minitreva" al lehendakari. Voldria dir que, tot i les declaracions oficials, ETA donaria credibilitat en la pràctica a la consulta proposada pel lehendakari. La qual cosa indicaria que la via de la pau no estaria tan allunyada com sembla ara. Seria un prova que les propostes de l'actual secretari general del sindicat ELA, Jose Elorrieta, i de l'exsecretari general de LAB, Rafa Díez, un dels homes més lúcids de l'esquerra abertzale, –de què parlava en el meu article del 10 de juny– de cara a la reedició d'una mena de pacte de Lizarra 2 entre forces sobiranistes, semblant al que va propiciar la treva d'ETA del 1998, estaria encarrilant-se per bon camí. Per desgràcia, i m'agradaria equivocar-me, els indicis no semblen anar per aquí. Tot i que la política basca pot encara donar més d'una sorpresa en aquest sentit, la informació d'"El País" té totes les característiques d'una intoxicació destinada a desprestigiar, una vegada més, els esforços del lehendakari per trobar vies de sortida al conflicte, donant la veu a a la ciutadania de la comunitat autònoma d'Euskadi.
El segon exemple, també citant unes etèries "fonts nacionalistes", és la també suposada informació –firmada pel mateix periodista: Luis R. Aizpeolea– segons la qual l'exportaveu de Batasuna, Arnado Otegi, deixaria el lideratge abertzale quan surti de la presó a finals d'aquest mes d'agost. I no només això, sinó que deixaria la política activa. Adobat tot plegat amb unes suposades opinions privades d'Otegi que el periodista no ha cuidat de contrastar amb el mateix dirigent independentista que, tot i estar empresonat, no és mut ni està incomunicat.
Aquesta segona intoxicació té especial rellevància tenint en compte la situació actual de l'esquerra independentista basca, amb un partit il·legalitzat –Batasuna– i dos més suspesos d'activitat com a tals per ordre del jutge d'instrucció Baltasar Garzón –EHAK i ANB–, pendents d'il·legalització pel Tribunal Suprem. Ignoro si són o no majoritaris –això és impossible de saber des de fora, ateses les condicions de cladestinitat en què s'han de moure aquests partits a l'hora de prendre decisions organitzatives–, però em consta que significatius sectors de l'esquerra independentista basca esperen amb ànsia la sortida d'Otegi de la presó. Otegi no és un no ningú, ni menys –pel que es dedueix de la seva llarga trajectòria política– una persona que llenci la tovallola així com així. Tot i que té altres processos pendents pels quals pot tornar a la presó, entre ells el que inclou la majoria dels seus companys de la mesa nacional de Batasuna, ara empresonats i pendents de judici, no em sé imaginar Otegi deixant de fer política. I és que hi ha qui voldria una esquerra independentista basca no solament amb els seus dirigents a la presó sinó amb els pocs dirigents reconeguts que li quedin lliures tancats a casa amb pany i forrellat.
Ja no caldria sentència judicial per a aquesta nova presó autoimposada.I, així, l'independentisme basc d'esquerres seria privat finalment per molt de temps no solament de dirigents reconeguts sinó d'aquells que més s'han distingit en l'esforç pel diàleg que porti el seu país a una pau digna.
