La presa de possessió del socialista basc Patxi López com a nou lehendakari de la comunitat autònoma basca ha anat acompanyada de senyals, i més que senyals, prou significatius. La presència destacada de representants de l'exèrcit i les policies espanyoles, juntament amb la d'alts dirigents dels partits imperialistes espanyols
el 7 de maig, en l'acte de Gernika, venia a remarcar la importància que els poders de l'Estat han donat a aquest acte com a fita històrica de cara a la reconquesta del País Basc rebel. Tot fent palès què entén de debò el nou lehendakari per impulsar la cohesió d'Euskadi, de la qual tant s'omple la boca, tot i haver guanyat la lehendekaritza gràcies a l'exclusió d'una part de l'electorat a qui es priva del dret a elegir i ser elegits.Per si algú ha oblidat aquest argument cabdal, els qui ostenten el poder polític real al Regne d'Espanya han cuidat, de cara a les properes eleccions del Parlament Europeu, de rematar-lo amb altres fets. Impulsada la denúncia des del mateix govern espanyol, prèvia campanya mediàtica com acostuma, el Tribunal Suprem ha anul·lat la candidatura Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els Pobles, encapçalada per Alfonso Sastre, potser el més important dramaturg espanyol vivent, premi nacional espanyol de Teatre l'any 1985 i de Literatura Dramàtica el 1993. Com ha fet en set ocasions anteriors, per considerar que es tracta d'un partit o llista "contaminats" –en el peculiar llenguatge sanitari difós des dels poders mediàtics i polítics– per l'esquerra abertzale il·legalitzada el 2003, en aplicació de la llei de partits.
Entre d'altres raonaments, destaca, és clar, el fet que Alfonso Sastre –a qui l'advocat de l'Estat en la seva denúncia considera "banderín de enganche" de la candidatura, ja que ha manifestat que el seu estat de salut no li permet anar al Parlament Europeu– és persona vinculada, com és prou conegut, al món de l'esquerra abertzale il·legalitzada. O que Doris Benegas Hadad, germana del dirigent del PSOE Txiki Benegas i figura destacada d'Izquierda Castellana, partit promotor d'aquesta llista electoral juntament amb Comuner@s, número dos de la llista, que podria substituir Sastre a Estrasburg, té "intenses vinculacions amb l'entramat ETA-Batasuna". La qual cosa, però, no ha estat obstacle perquè aquest partit nacionalista castellà segueixi essent legal fins ara, tot i que –segons un informe de la guàrdia civil presentat per l'advocacia de l'Estat– tindria "una col·laboració estratègica i operativa" amb Batasuna. O que l'escriptor Carlo Fabretti, que va participar en la presentació de la candidatura, és articulista del diari "Gara", "on ha deixat reflectit –diu l'advocacia de l'Estat– el seu ideari coincident amb les tesis de la denominada esquerra abertzale" i "consta el seu suport en favor de la llibertat d'Arnaldo Otegi i la seva intervenció en la presentació de la Plataforma per la Pau, els drets, el diàleg i la negociació".
Avís a navegants, doncs. No es tracta ja de criminalitzar els qui propicien candidatures de l'esquerra abertzale il·legalitzada, sinó de posar fora de la llei una demostració explícita de solidaritat política amb els il·legalitzats. És aquest el missatge claríssim del bandejament d'aquesta llista a les eleccions europees. No es tracta d'esbrinar o negar si darrere la llista hi ha l'esquerra abertzale il·legalitzada –no seré jo qui em preocupi d'afirmar-ho o negar-ho, ja que sempre he defensat que la llei de partits i les il·legalitzacions subsegüents són, per elles mateixes, una ignomínia impròpia d'una societat que es pretén democràtica–, sinó de posar de manifest quin és l'objectiu del poder imperial amb aquesta nova exclusió. De forma progressiva, la taca d'oli de la llei de partits s’estén, i ara ho fa més enllà del País Basc.
És, d'altra banda, encara pendent la redacció definitiva de la sentència del Tribunal Suprem –anunciada fa més de quinze dies– pel macrojudici del sumari 18/98, un altre dels escàndols d'aquesta ampliació del concepte de "terrorisme" al Regne d'Espanya, denunciada fins i tot pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, l'octubre passat. Tot i que ja se sap que nou dels condemnats per l'Audiència Nacional espanyola a penes molt greus, entre ells els vuit pacifistes de la Fundació Joxemi Zumalabe, seran absolts i ja són tots en llibertat, també sembla segur que als altres 38 condemnats els seran confirmades penes greus de presó, amb algunes minses rebaixes respecte de les condemnes imposades en el macrojudici. Tots ells ja són empresonats, inclosos els vuit que, la majoria per raons de salut, eren en llibertat provisional pendents de la sentència del Suprem. Entre ells el veterà lluitador abertzale José Luis Elkoro, de 74 anys, membre del consell d'administració del diari Egin, que va ser elegit senador per Guipúscoa en dues legislatures i diputat al Parlament de Gasteiz en altres dues, i que va ser condemnat a 24 anys de presó al macrojudici.
Tot plegat, coincidint amb la presa de possessió del nou lehendakari. Aquest és el pa que s'hi dóna, ara com ara, en la política del Regne d'Espanya per al País Basc. Més que de cohesió entre els bascos, el que pretenen els seus impulsors és la cohesió dels bascos amb Espanya, sense preguntar-los si ho volen. Mentrestant, Patxi López –com deia aquest diumenge en una entrevista al diari imperialista espanyol "El País"– creu que és possible tornar a entendre's amb el PNB, perquè "l'enteniment entre socialistes i nacionalistes no és una cosa conjuntural sinó històrica". Segons deia Pays Basque Info, una web del País Basc del Nord, arran de la presa de possessió del nou lehendakari, el PSE ja hauria començat "la dansa de l'aparellament". I és que Ibarretxe ha deixat de ser un obstacle.
