Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Les eleccions d'aquest diumenge al Parlament Europeu, des de la perspectiva dels resultats al País Basc, permeten treure ja algunes conclusions en una primera lectura. Aquestes són les meves: 1. A la comunitat autònoma basca (Euskadi), el PNB segueix essent el primer partit (28,54% dels vots).

2. Els vots sobiranistes (50,08%) superen de cinc punts els espanyolistes (45,07). Fins i tot, si a aquests els hi afegim els federalistes d'Esker Batua (1,81%), encara els sobiranistes tenen un avantatge de més de tres punts. Això, en unes eleccions que s'han caracteritzat per la bipolarització de la campanya, i amb la dificultat afegida de la circumscripció única espanyola.

3. Aquest balanç és possible gràcies al pes del vot a Iniciativa Internacionalista que, tot i haver fracassat en l'objectiu d'aconseguir un escó a l'eurocambra, ha incrementat el vot de l'esquerra abertzale (115.300 vots) a la comunitat autònoma basca respecte dels vots nuls aconseguits en les darreres autonòmiques (100.900 vots), tot i haver estat molt menor la participació.

4. En canvi a Navarra, el PNB segueix essent una força purament testimonial (1,8%), només potenciada en d'altres eleccions pel fet d'haver-se integrat en la coalició Nafarroa Bai. Mentre que Iniciativa Internacionalista és la tercera força política navarresa, amb l'11,4% dels vots, i Aralar-EA n'obtenen el 6,9%. Enfront de l'àmplia majoria del vot espanyolista (70,13%), al qual es pot afegir el 3,35% dels federalistes d'IUN, els sobiranistes –àmpliament representats per forces que es defineixen com a independentistes– sumen el 20,1%. Unes dades que, no per sabudes, valen la pena de remarcar, perquè donen la justa mesura de la consciència de pertinença a un mateix poble basc per part de la població d'aquest territori històric, que l'independentisme basc considera bressol de la seva nació. Tenint en compte que la qüestió navarresa va ser un dels principals obstacles –l'altre va ser la inclusió expressa del dret de secessió, en parlar del dret a decidir– a l'hora de concretar els acords de Loiola durant la darrera treva d'ETA, l'esquerra abertzale faria bé de no oblidar aquestes dades electorals en una futura negociació.

5. A la República Francesa, els resultats pel que fa a la circumscripció del Sud-Oest (a diferència del Regne d'Espanya, a la jacobina República Francesa hi ha hagut, en aquesta ocasió, set circumscripcions electorals), i cenyint-nos només al Departament dels Pirineus Atlàntics, l'únic on el vot abertzale és significatiu, resulten força interessants. El PNB, que anava sol, ha obtingut només vots testimonials (ni tan sols surt en el llistat que he consultat a l'hora de fer aquest article, al web del diari Libération), després de la crisi recent que va portar a la dimissió de la presidenta del partit al País Basc del Nord. La candidatura defensada per Batasuna –que és legal a la República Francesa–, Euskal Herrian Alde, només ha aconseguit el 2,7% dels vots. Mentre que Abertzaleen Batasuna –l'altra força de l'esquerra abertzale al País Basc del Nord, que fa candidatura amb Batasuna i EA en altres eleccions– aquesta vegada podrà vantar-se de no haver-se equivocat en donar suport, com va fer als anteriors comicis europeus, a la candidatura dels Verds que, amb el nom d'Europe Ecologie i encapçalada per José Bové a la circumscumscripció del Sud-Oest, ha aconseguit el 14,57% dels vots al departament dels Pirineus Atlàntics. Un suport que, com ja va passar en l'anterior Parlament Europeu, Abertzaleen Batasuna sens dubte farà valer a l'hora de defensar els interessos bascos a l'eurocambra.

No en debades, durant el darrer procés de pau, l'occità Gérard Onesta, diputat dels Verds i vicepresident de la cambra europea, va tenir un paper rellevant en la solidaritat amb el País Basc i a favor d'una sortida negociada al conflicte. De ben segur que totes aquestes consideracions –i d'altres que se m'escapen– hauran de tenir el seu pes a l'hora d'abordar, cadascun dels partits, la seva estratègia de futur, si no volen regir-se per allò tan prosaic de "qui dia passa, anys empeny". Si de debò volen una pau sòlida, cadascun d'ells hauran de treure'n les seves conclusions.

Dels quatre territoris bascos sota sobirania espanyola, el sobiranisme basc és majoritari als tres de la comunitat autònoma basca, i minoritari –però gens menyspreable– a la foral de Navarra. Als tres sota sobirania de la República Francesa, l'independentisme d'esquerres s'està consolidant cada vegada més i ja no és vist com un sector marginal per d'altres forces polítiques, que compten amb ell com a suport electoral. Els imperialistes d'un i altre costat de la frontera farien bé de reflexionar-hi.

I les institucions europees, de contemplar-ho en les seves polítiques, perquè –com va quedar palès en el darrer procés de pau–, el conflicte basc –com tants d'altres conflictes nacionals, com ara el que patim els catalans– també és europeu.

Humbert Roma

, 

eleccions europees